 |
| Laura Nadal Abellà en una foto recent. El Quartet Versus li estrenarà l'obra "Innocència etèria". |
Reflexiva, introspectiva, independent
i de pensament filosòfic. Aquesta podria ser la carta de presentació de Laura
Nadal (Valls, 1988), una de les dones compositores que prova d’obrir-se camí en
el panorama musical.
Diu que va començar tard a estudiar
música, als 12 anys. Ho va fer amb la Carmina Solé, una de les seves professores
decisives en el seu aprenentatge i a qui atribueix el mèrit d’haver-la
convertit en una persona responsable, i de fer-la capaç d’anticipar-se a les possibles
vicissituds.
Abans de tot això, i sent ben
petita, Laura Nadal ja tocava d’oïda el violí del seu avi matern, Ramon Abellà,
músic de professió.
Després va venir la formació a
l’Escola de Música Robert Gerhard de, Valls; al Conservatori de Vila-seca, i al
Conservatori Superior de Música del Liceu, on va obtenir el Grau Superior de
Música en l’especialitat de Composició i va merèixer el premi extraordinari.
Ara, amb 28 anys, Laura Nadal
comença a diferenciar-se dels seus coetanis amb premis i reconeixements que li
han permès enlairar el vol.
Aquest dijous (20.30 h), i al Teatre Principal de Valls, el Quartet Versus interpretarà la seva Innocència etèria, una obra inspirada en el sofriment d'una batalla bèl·lica.
Molt aviat el quartet Abelia Saxophone li
estrenarà l’obra amb què ha estat finalista al Royal Northern College of Music
Gold Medal Competition. Precisament, al Royal Northern College és on Laura
Nadal amplia els seus coneixements.
Així, i des de Manchester, a on hi
ha anat a estudiar un Màster de Música en Composició iniciem l’entrevista.
-Què
hi ha de diferent en l’ensenyament musical al Regne Unit?
-“Aquí tinc dos professors de
composició en lloc d’un de sol: l’Adam Gorb, cap de composició al Royal
Northern College of Music, i el doctor David Horne, Assistant Head of the
Graduate School. A més, l’hora i el dia de classe canvia cada setmana, en lloc
de ser fix. I tots els estudiants de composició de màster cooperem donant el
nostre punt de vista a les obres que exposen els nostres companys als
seminaris. Això m’agrada molt perquè és una manera de créixer com a
compositora. És clar que no m'oblido d'Israel David Martínez, un professor que l'he tingut durant quatre anys com a professor de composició i que per a mi ha estat el més important.
La composició és la part més solitària
de la música. L’atmosfera és molt introspectiva i, tot i que no em sento sola,
sí que em sento independent”.
-Estudiar
en un centre d’aquestes característiques és un privilegi que no tothom es pot
permetre, tant a nivell econòmic com de talent. Com s’ho ha fet vostè?
-“Jo vaig fer les proves d’accés en
dos centres més: al Royal Conservatoire of Scotland, a Glasgow, on em donaven
una beca pels dos anys que dura el màster, i al Royal College of Music, de
Londres, on també vaig aconseguir plaça. Finalment, vaig triar Manchester on en
van atorgar una beca/award degut al resultat de les proves que, de moment és
per a un any. Depenent del centre les proves s’hi poden presentar entre 30 i 40 persones. Al Royal Northern College of Music només hi
havia set places. Aquí un curs complet costa entre 8.800 i 9.000 lliures i la
beca que tinc és de 2.000 lliures. Per a la manutenció tinc una beca d’un any
de la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons, de Barcelona”.
-Té temps de treballar, viure de la música i guanyar diners?
-“Tot el que he fet fins ara ha
estat de manera altruista, però espero fer-ho ben aviat de forma remunerada. A
Manchester em llevo cada dia entre les 6 i les 7 del matí. El nombre d’hores que passo component depèn de
l'obra que escric, i de si l'he d'entregar aviat o no. Quan tinc tot el dia
disponible em puc passar 8 hores escrivint, o més. Com ara, que estic fent
l'obra per a la London Sinfonietta, tot un regal amb què ens han reconegut la
feina a quatre alumnes del Royal Northern College of Music”.
-Diuen que el seu estil recorda el sistema
dodecafònic de Robert Gerhard.
“No em considero dodecafònica, i crec que Robert
Gerhard tampoc n’era gaire de dodecafònic. El que passa és que va tenir la
influència de Schönberg que va ser el seu professor que sí que practicava
aquest sistema.
Com a compositors referents tinc a Thomas Adès,
Magnus Lindberg, Witold Lutoslawski, György Ligeti o Kaija Saariaho, entre d’altres”.
-S’ha
sentit discriminada per ser dona en un món tradicionalment masculí?
-“M’he trobat amb situacions surrealistes. Com ara
una vegada que necessitava un pianista per a una obra i un individu va tenir la molèstia de dir-me que si treia totes les armes com a dona potser aconseguiria que un dels meus companys m'interpretés l'obra.
Per sort aquestes situacions no són les més habituals. Ricardo Climent,
professor a la Universitat de Manchester va manifestar en una entrevista que en
els programes no hi solen haver dones compositores, un fet que contrasta
–segons deia-, amb la presència de dones compositores a les aules, on n'hi ha
tantes com homes.
“Per una banda, hi ha situacions que et posen la pell de gallina i, per l'altra, em trobo concursos per a dones compositores. Crec que a la dona se l'ha de valorar pels seus
mèrits i no pel sol fet de ser dona. No obstant això, exceptuo una altra realitat: la dona en la política. Penso que és
important que hi hagi dones per tal de contribuir a la societat positivament.
Però hi hauria d'haver més dones que contribuïssin en la política per iniciativa
pròpia i no pas per compensar el nombre d'homes polítics. Amb convicció es
farien avenços de debò”.
-Ha compost per a ensemble de 12 saxos i ara és finalista del Royal
Northern College of Music Gold Medal amb una obra per a quartet de saxos que
interpretarà Abelia Saxophone Quartet. Té especial interès a compondre per a aquest
instrument?
-“Un compositor no sol escollir. En
la majoria de casos reps encàrrecs que estan regits per una instrumentació que
ja et ve donada”.
-Així tampoc no ha pogut escollir en l’obra que estrenarà al Teatre
Principal de Valls amb el Quartet Versus.
-“Tampoc. Els organitzadors es van
posar en contacte amb els tres compositors que estrenarem obra en aquets
concert i ens van demanar que escrivíssim per a quartet de corda. Jo em vaig
alegrar de què fos el Quartet Versus perquè és un grup amb molt bona reputació.
Per a mi això és un regal”.
-Quin és el contingut de l’obra Innocència
etèria?
-“En aquest cas el meu referent ha
estat el segon quartet de Robert Gehard, sobretot perquè pertany a una època en què desenvolupa
diferents textures sonores. L’obra està inspirada en el meu oncle-avi que va
pertànyer a la lleva del Biberó. Necessitava un motiu prou profund i el vaig
trobar en les seves memòries. El primer moviment, del qual ja en vaig fer una
pre-estrena al Museu Picasso, és el relat de la batalla; el segon, descriu les
vivències del personatge des de dintre, i el tercer moviment és el més
expressionista i el que convida a la reflexió després de tant de sofriment”.
-És una obra assequible a l’oïda de tots els públics?
-“Confio que ho sigui. Jo li diria
al públic que quan sigui al concert tingui el Guernica, de Picasso, al cap”.
-El Guernica? Aquesta és una obra molt dura, no?
-“Sí, és que es tracta de descriure
una guerra. Un amic em va dir que quan escoltava Innocència etèria li venia al cap Guernica. I certament, els oients
sentiran com cauen les bombes, visualitzaran la batalla i entraran en una fase
de reflexió”.
-Quina és la il·lusió de la seva vida?
-“Compondre per a gran orquestra i
fer una òpera. Els compositors poques vegades tenim l’oportunitat d’escriure
òpera. De fet, puc sentir-me afortunada perquè ja he començat a escriure l’ària
d’una òpera que jo mateixa he planejat i que està dedicada a la
immigració. La temàtica ve donada pel director artístic del Music Theatre Wales, que coopera amb el Royal Northern College of Music en aquest projecte. L'òpera es focalitza en els refugiats de Síria a Europa i als nens que es
perden. El llibret descriu la reflexió que fa una nena de 14 anys que ha estat
víctima de l’explotació sexual”.
-Cap a on encamina el seu futur?
-“De moment seré a Manchester fins
al setembre del 2017. Després tinc la intenció de marxar als Estats Units o
quedar-me en algun país d’Europa a fer el doctorat. A Catalunya això és més
difícil perquè la majoria de doctorats no són remunerats”.
