Laura Vila i Carlos Daza tanquen una temporada rodona de Nits de Clàssics

D'esquerra a dreta, el pianista Josep Buforn, la mezzo Laura Vila i el baríton Carlos Daza.
Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

Concert cloenda de la Temporada Nits de Clàssics, 2017-2018.

Fitxa: Teatre Principal de Valls, dimecres 20 de juny. Òpera en plural. Obres de Rossini, Mozart, Bellini, Donizetti, Mascagni, Bizet, Verdi. Laura Vila (mezzosoprano), Carlos Daza (baríton), Josep Buforn (piano), Jordi Maddaleno (presentador).

Concert líric, infreqüent -com va senyalar el presentador-, en tractar-se de dues veus greus 
-la de mezzosoprano i la de baríton-, que incideixen en la representació plural de la diversitat d’estils dintre de la història de l’òpera, des dels clàssics com ara Mozart i Rossini fins al romàntic Bizet i el verista Mascagni. Una meravellosa selecció de fragments de les obres emblemàtiques i genuïnes d’aquests autors en un ampli i variat programa preparat amb molt d’encert i esforç.

Un dels al·licients del concert era tenir l’oportunitat d’escoltar fragments d’obres poc conegudes pel gran públic. Com el Parto, parto de La Clemenza di Tito, de Mozart, on les vocalitzacions i l’abundant coloratura de l’obra no van ser cap obstacle per a l’experiència, sòlida preparació musical i solvència tècnica de la mezzosoprano Laura Vila que, en la segona part, exhibí un exquisit lirisme i dramatisme en l’ària O don fatale, del Don Carlo de Verdi, i una sensualitat lírica a l’havanera  de Carmen.

Una vegada més ens va complimentar amb la deliciosa ària O mio Fernando, de La Favorita de Donizetti, tercera vegada que la interpretava en aquest mateix escenari, una interpretació que s’ha enriquit amb els anys, ben treballada en extenses frases legato i emparada en una innata elegància.

El baríton barcelonès Carlos Daza, ben apreciat pel públic vallenc, va tenir una entrada de lluïment, que persuadí l’auditori, amb el Largo at factòtum, de l’òpera de Rossini El barbero de Sevilla, on va lluir les seves millors qualitats, extraversió, expressió ardent, timbre baronívol, bona dicció i bona tècnica. Interpretà una d’aquestes obres poc freqüents en els recitals, Ah, per sempre iot i perdai... de I Puritani de Bellini amb exquisit lirisme belcantista. La vitalitat i el brio es van imposar en l’ària de Carmen, Votre toast, ben presentat i escenificat amb la força i passió que demana el personatge. Una versió de O Carlo ascolta... plena de dramatisme, però sempre present el lirisme que requereix aquesta ària, un del seus grans èxits de l’actual temporada operística.   

Laura Vila i Carlos Daza protagonitzaren dos moments de gran contrast i voltatge teatral de la vetllada. El primer, va ser el duo lleuger i alegre de l’òpera L’Italiana in Alger, de Rossini, que tancava la primera part,  cantada i interpretada amb gràcia. El segon moment va ser l’incandescent duo de l’òpera  Roberto Devereux, extraordinària composició que va més enllà de l’estil belcantista que, amb la vehemència dramàtica i la química entre ambdós cantants, van fer una flamígera interpretació per tancar un gran concert, d’inusual amplitud, on mai va decaure la molt bona qualitat.  

Josep Buforn feia honor a que, probablement, sigui un dels grans repertoristes actuals, amb unes magnifiques interpretacions de l’intermedi de Cavalleria rusticana, de Mascagni i del preludi del tercer acte de Carmen, de Bizet. En totes les obres va cuidar la sincronització i el sentit musical, el so i els matisos en benefici del cantant.

Molt adients i agraïdes les introduccions al repertori que va fer durant la vetllada el crític musical Jordi Maddaleno, molt amenes i entenedores que el públic va agrair cordialment.

Agraint els entusiastes aplaudiments del públic els artistes van oferir dos regals, el duo de Carmen i el de La viuda alegre.

El públic va gaudir i ovacionà a tots els participants de la vetllada, amb la satisfacció d’haver assistit a un concert de cloenda memorable per a una temporada musical rodona de Nits de Clàssics que ha arribat a la seva fi.   

Una vetllada belcantista per a recordar

En primer terme la soprano Ximena Agurto en el paper d'Elisabet, reina d'Anglaterra i, en segon terme, el tenor Marc Sala (Roberto Devereux) i el baríton Carlos Daza (duc de Nottingham).
Foto:  JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

El dijous, 14 de desembre, es va presentar al Teatre Principal de Valls i en el marc del cicle Nits de Clàssics,  l’òpera Roberto Devereux de Gaetano Donizetti, en el format Òpera Exprés, una idea original de Marc Sala, que també produeix i s'ocupa de la direcció artística d'aquest espectacle amb uns resultats, sens dubte, esplèndits.

Entrant dins de l'argument i pel que fa a l'òpera Roberto Devereux, potser seria més correcte referir-s'hi com a Elisabetta, reina d’Anglaterra, per l’indiscutible protagonisme d’aquest personatge. 

Roberto Devereux és tota una celebració del belcanto amb magnífiques melodies i situacions de gran tensió dramàtica. Està inspirada lliurement en la vida de Roberto Devereux, segon comte d'Essex, un influent membre de la cort d'Isabel I d'Anglaterra. És una de les òperes que Donizetti va dedicar a l'era Tudor anglesa, i que junt amb Anna Bolena i Maria Stuarda conforma la popularment anomenada trilogia de les reines de Donizetti.

Òpera Exprés  és un nou format de concert líric, semi-escenificat, que pretén ser una versió de l’obra que combina els millors moments musicals i números clau per presentar els personatges i seguir la trama amb la narració, l’objectiu del qual és omplir els buits en la història i compensar la falta d’una completa escenificació. En definitiva: una selecció dels millors fragments de l’òpera, per a veus solistes i acompanyament de piano.

Els espectadors del Roberto Devereux  que es va oferir en un Teatre Principal amb molt públic, van poder entendre qui eren els personatges i seguir el fil argumental de l’obra gràcies als sobretítols de Pilar Delgado i Rubèn Riverol que garantiren la comprensió. Molt valorable també el treball bo i didàctic d’un presentador especialitzat, l’Albert Galceran, que explicà l’obra i posà en valor les seves característiques musicals. Gràcies a ells aquest objectiu es va complir plenament.

Amb petits, però estrictes, elements de vestuari s’identificaven els personatges que, al cantar sense partitura, no només cantaven sinó que també interpretaven escènicament. El propòsit de fer una Òpera exprés s’ha complert amb criteri i gust, reduint la llargada de l’obra però conservant la seva identitat musical.

En l’aspecte musical, cal destacar la concertació elaborada de Viviana Salisi, la qual va dur a terme un treball molt correcte, endreçat, mantenint el tempo ben ajustat, molt centrat a fer fàcil la tasca dels cantants; va fer fluir àgil la partitura de Donizetti, amb ofici, i entregada en cos i ànima a tot allò que passava a l'escenari.

El rol de l’Elisabetta, reina d’Anglaterra és tremendament exigent. La interpretació de la soprano Ximena Agurto, que actuava per primera vegada a Valls, va estar molt aconseguida, amb un bon fiato, domini de la coloratura i solvent en els aguts. Agurto va ser capaç de transmetre emoció des de l’escenari. Un plaer escoltar aquests ascensos fins als aguts, sons que ompliren el teatre Principal, mesurant i dosificant la veu de manera molt intel·ligent.

La soprano va estar brillant en l’ària final Vivi, ingrato, a lei d’accanto, on es va recrear la desesperació del personatge. Va rebre aplaudiments ben entusiastes del públic.

Laura Vila en el paper de Sara, duquessa de Nottingham, mostrava una veu càlida i poderosa. La Vila és una de les millors mezzos actuals a casa nostra. Veu bonica i homogènia, molt ben col·locada i equilibrada de registres, tot i que sobresurt la qualitat de la zona alta. És precisa d'afinació i impecable musicalment, amb temperament interpretatiu molt destacable.

Carles Daza, va interpretar el rol del Duc de Nottingham, amb solvència i amb un timbre de veu molt agradable i d’ample tessitura, característiques que el situen entre els més acreditats barítons de casa nostra.

Marc Sala en el paper de Roberto Devereux va estar a l’altura de la resta dels personatges pel que fa el doble repte d’interpretar la música i encarnar el seu personatge.  La seva veu, tot i no tenir gaire potència, és ben controlada tècnicament.

Una gran vetllada belcantista amb un repartiment de qualitat on ningú va desentonar. El públic ho va aplaudir amb entusiasme. Globalment, Roberto Devereux va constituir un bon espectacle, de molta qualitat musical que va complir l’objectiu d’apropar l’òpera a un públic més ampli.

Com a aficionats, hem d’agrair al projecte Òpera Exprés el fet d’haver programat uns títols inaccessibles in vivo, ja que els soferts amants del belcanto els poden gaudir en el mateix Teatre Principal de Valls.

L'òpera que enamora el públic

D'esquerra a dreta, Marc Sala, Ximena Agurto, Viviana Salisi, Laura Vila i Carlos Daza. Tots ells interpretaran Roberto Devereux el dijous, dia 14 de desembre. 

ANNA ESTALLO / Valls /Barcelona

No és casualitat que el cicle Nits de Clàssics produït pels Amics de la Música de Valls incorpori en la cartellera d’aquesta temporada l’espectacle Òpera exprés: Roberto Devereux,  ideat per Belcanto MSC i que ofereix una selecció dels millors fragments d'aquesta òpera. El llibret forma part d’una trilogia que l’any passat es va estrenar amb Anna Bolena i que el curs vinent haurà de culminar amb Maria Stuarda.

Aquesta tragèdia lírica de Gaetano Donizetti, va ser escrita per Salvatore Cammarano i es basa en la tragèdia Elisabeth d'Anglaterre de François Ancelot.

Tenim, doncs, una tríade de reines que s’emmarca en l’època més convulsa dels Tudor i, des del punt de vista musical, ofereix als espectadors moments extraordinaris d'aquest relat operístic.

L’espectacle, però, té un altre gran atractiu que el fa exclusiu. Es tracta de l’elenc d’artistes que el protagonitzen: Ximena Agurto (soprano) en el paper d’Isabel, reina d’Anglaterra; Laura Vila (mezzo) com a Sara, duquessa de Nottingham; Marc Sala (tenor) com a Roberto Devereux, comte d’Essex, i Carles Daza (baríton), com a duc de Nottingham.

Un cop d’ull al perfil dels quatre cantants a les xarxes socials ens dóna una idea del recorregut professional de cadascun. En quasi tots, trobem èxits recents i cites importants en escenaris de prestigi reconegut. En l’agenda de Ximena Agurto, per exemple, podem llegir que durant la primera quinzena de desembre és al Petit Liceu fent La petita flauta màgica i Pamina, després d’haver iniciat una tardor que la va portar a realitzar diferents concerts a Bogotà i Medellín.

I a facebook el perfil de Carlos Daza ens confirma les bones crítiques que ha obtingut per La fille du régim al Teatro de la Maestranza: “Magnífico de voz y actuación Daza, con ese punto de rudeza en el fraseo que tan bien le va al personaje”, diu el Diario de Sevilla.

L’elecció dels protagonistes és una feina que el productor i director artístic Marc Sala ha cuidat fins al detall més petit. Encara tenim ben present l’èxit de l’Anna Bolena el desembre de l’any passat al Teatre Principal de Valls. Poques setmanes després, el baríton Carles Pachón, que havia interpretat el rol de Rochefort, aconseguia el tercer premi i el guardó del públic en el concurs Francesc Viñas. Des d’aleshores el jove baríton no ha parat d’acumular guardons arreu del món.

Per a l’espectacle d’aquest any el tenor Marc Sala, director artístic d'Òpera exprés: Roberto Devereux, ha buscat, un cop més, “veus de les que llueixen”. Així, el públic trobarà en la soprano Ximena Agurto, també guanyadora d’un tercer premi Francesc Viñas, “una veu de gran qualitat, molt dotada per al bel canto que s’adapta a la perfecció a un rol exigent, molt difícil i alhora molt lluït”, explica Marc Sala.

Laura Vila, una gran coneguda per al públic del Teatre Principal, és ideal per aquest tipus de papers. Marc Sala ens explica perquè: “És molt difícil trobar una mezzo de les qualitats de la Laura Vila que pugui defensar un paper com aquest; aquest fet ens permet oferir aquest títol”. La mezzo va rebre molt bones crítiques en l’òpera Carmen que va interpretar a la Xina al costat de Tina Gorina (l’Anna Bolena de l’Òpera Exprés de l’any passat).

Carlos Daza, “és un baríton de carrera consolidada” com apunta Marc Sala. El seu pas pel Teatre de la Maestranza de Sevilla li ha permès compartir escenari amb Pretty Yende o Marina Pinchuk, entre d’altres.

La plèiade d’artistes es completa amb el mateix Marc Sala, que arriba a Valls pletòric després d’haver protagonitzat un extraordinari  2017: “El recordaré sempre aquest any”, diu el tenor. El seu debut a Itàlia, Xipre, i les Palmes, avalen l’ascens en la seva trajectòria. Al Liceu tindrà un paper a l’òpera Andrea Chénier, el març del 2018, on tindrà l’oportunitat d’actuar al costat de Jonas Kaufmann  i Carlos Álvarez.

Tot fa preveure que Roberto Devereux, relat inspirat lliurement en la vida de Roberto Devereux, segon comte d'Essex, un influent membre de la cort d'Isabel I d'Anglaterra, acabi enamorant els espectadors, els quals i  per tal de no perdre’s cap detall d’aquesta tragèdia lírica, podran seguir el contingut del relat a través de subtítols en català. 

Albert Galcerán, presentador de Catalunya Música, situarà l’audiència en el context, i la pianista Viviana Salisi posarà l’acompanyament musical.

La cita és aquest dijous, dia 14 de desembre (2/4 de 9 del vespre) al Teatre Principal de Valls.

Anna Bolena, un regal als amants del "bel canto"

En primer terme la soprano Tina Gorina en el paper d'Anna Bolena. Darrera, el tenor Marc Sala. Foto. JOAN GASULL

L'òpera Anna Bolena pertany a una etapa on els elements romàntics predominen de manera rellevant. Donizetti, cada vegada més allunyat de l'òpera bufa, s'endinsa en un tema d'ambientació medieval molt al gust d'aquest moviment. Tema medieval el d'Enric VIII ja que al segle XIX es considerava que l'edat mitjana arribava al segle XVII, i encara més a Anglaterra on el gòtic com a estil principal es va mantenir fins a aquestes dates.

Al costat d'aquest tema "medieval", el desenvolupament d'uns amors reals (davant els quals la censura italiana és transigent ja que es tracta d'un rei cismàtic) aprofundeixen en la idea romàntica juntament amb els sentiments que s'acosten a la bogeria de la protagonista.

En l’aspecte musical, cal destacar la concertació elaborada pel mestre Stanislav Angelov, repertorista del Teatre d’Òpera Reina Sofía de València, qui va dur a terme un treball molt correcte, endreçat, mantenint el tempo ben ajustat. Molt centrat a fer fàcil la tasca dels cantants, va fer fluir àgil la partitura de Donizetti, amb ofici, i lliurat en cos i ànima al que passava sobre l'escenari.

Els intèrprets d'Anna Bolena al final del concert al Teatre Principal.
Foto: JOAN GASULL

El rol d’Anna Bolena és tremendament exigent; no és cap tonteria. Superior en dificultat a una Lucia o a una Norma, la interpretació de la soprano Tina Gorina ens va semblar molt aconseguida, amb un bon fiato, domini de la coloratura i solvent en els sobreaguts, va ser capaç de transmetre emoció des de l’escenari. Va ser un plaer escoltar aquests ascensos als aguts, sons que ompliren el Teatre Principal, mesurant i dosificant la veu de manera molt intel·ligent. Brillant en l’ària del primer acte, on es va recrear en la barreja de ràbia, desesperació i vulnerabilitat del personatge.

L’escena final sublim, que va causar tant d’impacte en l'estrena de l'obra, l’inicià amb el recitatiu piangete voi? amb personalitat i saviesa, per baixar després i afrontar un A dolce guidami amb un preciós  cant spianato, i el Coppia iniqua amb què acaba l'obra, amb el dramatisme de la nota final filada.  

La mezzLaura Vila en el paper de Giovanna Seymour i Boni Carrillo com a Enric VII.  Foto. JOAN GASULL.

El paper de Giovanna Seymour el va cantar Laura Vila, mezzosoprano de timbre càlid, ben coneguda del públic de Valls. La Vila és una de les millors mezzo actuals de casa nostra. La veu és bonica, homogènia, està molt ben col·locada i equilibrada en registres, tot i que sobresurt la qualitat de la zona alta. Canta molt bé, és precisa d'afinació i impecable musicalment, amb temperament interpretatiu molt destacable. Va estar brillant en el llarg duo amb Enrico, sobretot en la tercera part, on va mostrar la força de veu per aquest moment dramàtic de l’obra. També en el duo i cabaletta amb Anna Bolena, un preciós duo cantat exquisidament; fantàstica batalla entre reines vocals.

Boni Carrillo va ser un excel·lent Henry VIII. Imponent en presència i comportament escènic, on va lluir una veu rotunda. Des de les representacions de Sarrià, desembre 2015, ha madurat el personatge, tant vocal com dramàticament. Ha millorat notablement la seva tècnica i la seva dicció, traient gran partit de les seves qualitats.

Ens va alegrar escoltar al tenor Marc Sala en millor forma que la representació de Sarrià, on estava afectat per un fort refredat. En la representació a Valls, es va mostrar sense precaucions en l'agut, amb valentia, dicció molt nítida, domini de l'estil, i el gust i la finor impecables. Vocalment el seu timbre resulta atractiu i es mou amb comoditat en el registre agut.

El jove baríton, 21 anys, Carles Pachon, va interpretar el rol de Rochefort, amb solvència i amb un timbre de veu molt agradable i d’ample tessitura, característiques que li ofereixen un bon futur. Patrik Tapiol va complir en la seva breu participació.

L’argument de l’obra es va seguir a través d’unes molt amenes i entenedores explicacions que va fer Aleix Palau, descrivint tots els passatges de l’òpera que seguidament s’interpretaven. 

Una gran tarda belcantista amb un repartiment de qualitat on ningú va desentonar. El públic, que omplia el Teatre Principal, van aplaudir amb entusiasme.

El projecte Òpera Exprés ha fet possible programar uns títols inaccessibles in vivo. Els soferts amants del bel canto els han pogut gaudir en el mateix Teatre Principal de Valls.

El bon gust que demana el Bel Canto

D'esquerra a dreta, Miki Mori, Laura Vila, Anna Crexells i Carlos Cosias.Foto: JOAN GASULL

En l’equador de la desena temporada del cicle Nits de Clàssics, el Teatre Principal de Valls ha estat l’escenari dijous d’un magnífic espectacle líric amb àries i duos d’òpera i sarsuela.

Els quatre protagonistes han aportat treball, ganes i professionalitat en unes proporcions que poques vegades les podem gaudir. El resultat ha estat d’un nivell que, a casa nostra, no és habitual.

En la pianista Anna Crexells hem retrobat, una vegada més, una autèntica directora del concert líric. Estem davant d’una de les millors aperturistes, ben acreditada per la seva trajectòria, que combina els sons i els tempo.

Exquisits els pianos en el fraseig, els matisos delicats i distingits, discreta en el protagonisme que dóna bon suport i confiança al cantant. Un plaer observar la sensibilitat amb la que acompanya i condueix als solistes.

Miki Mori i Laura Vila van ser dos intèrprets de veu potent, sense problemes de tessitura, tímbricament contrastants i complementàries.

La soprano Miki Mori i el tenor Carlos Cosias, van iniciar el programa amb el duo Parigi, o cara, de La Traviata, amb uns primers compassos de molta dificultat, fins a arribar al lirisme de Parigi que canta el tenor, un Carlos Cosias que va conquerir al públic amb la seva línia de cant, bon gust, i amb un registre agut elegant i segur, i amb uns pianíssims que el distingeixen.

La soprano Miki Mori en un moment del concert amb
 el tenor Carlos Cosias. Foto: JOAN GASULL

Miki Mori, afectada durant algunes setmanes de laringitis aguda, va cantar sense haver superat del tot l’afecció i no es trobava en la plenitud de les seves facultats, segons va confessar  ella mateixa entre bastidors, però va dominar a la perfecció la zona central y superior del registre, amb aguts de gran potència i definició, que matisa i fraseja amb una molt bona línia de cant. Així que avançava el concert se sentia més còmode, cantant una Mussetta esplèndida de veu i d’interpretació. 

 Carles Cosias ens delectà en l’ària de l’Arlesiana, una òpera pràcticament oblidada, però que està present en molts concerts. De la coneguda ària de El último romántico, en va fer una esplèndida interpretació, per la seva veu càlida i propera,  i molt sòlida en l’agut.

La mezzo Laura Vila en la actuació al Teatre Principal
de Valls. Foto: JOAN GASULL

La mezzo Laura Vila, de timbre càlid i vellutat, en l’ària Per questa fiamma indomita va saber donar en cada moment el matís adequat, des del desconsol fins a l’heroisme.

A Laura Vila esperem escoltar-la aviat en la versió completa d’Anna Bolena, de Bellini. La cantant té un recull d’interpretacions amb les que la identifiquem i ens sedueix. Sens dubte, una d’elles és el duo de Norma. Amb Miki Mori fan el duo de Norma i Adalgisa de disco, al servei del bon gust que demana el Bel Canto. Sempre és un plaer escoltar-les en aquest duo. Brillant li va sortir l’ària de Los Claveles, demostrant força de veu, matisos i caràcter dramàtic. Per primera vegada cantava el duo de La Dolorosa, al costat d’un esplèndid Carlos Cosias, oferint una interpretació vibrant i emotiva sense exagerar el dramatisme.

Dos fragments de Cançó d’amor i de guerra, la sardana En el Vallespir, que Miki Mori cantà amb les seves qualitats d’aguts brillants, i amb depurat i  expressiu fraseig, van tancar el recital. El duo d’Eloi i Francina va ser emotiu i brillant, amb un Eloi de veu potent i ample.

L’entusiasme del públic va provocar que els quatre intèrprets actuessin conjuntament, cantant i ballant el vals de Die Lustige Witwe, de Lehar. El públic continuà insistint i ens van obsequiar amb el brindis de La Traviata, amb un intent de participació del públic.

Cantants i pianista esplèndids, públic content i satisfet, i esperits renovats. No es pot demanar més.

La desconeguda figura del repertorista

Anna Crexells, a la dreta, davant del piano i acompanyada de la mezzosoprano Laura Vila.
Foto: JOAN GASULL

La pianista Anna Crexells (Barcelona, 1977) representa molt bé la figura del repertorista, aquesta professió tan desconeguda com poc valorada de la que molt poques vegades se’n parla. I menys quan es tracta de redactar notícies en l’àmbit musical on els protagonistes acostumen a ser cantants o intèrprets d’alta volada.

Però el repertorista ho és tot en un concert. És qui marca totes les entrades, qui coordina cada fraseig i qui canta amb els artistes. La seva feina és molt semblant a la d’un “director d’orquestra però en petit”, diu Anna Crexells.


I del repertorista depèn també que els cantants tinguin el temps necessari per recuperar-se adequadament en cada intervenció, en un programa en què l’èxit del contingut també ve de la mà d’aquest especialista en acompanyar cantants o instrumentistes en duos i duets musicals.

La de repertorista és una feina delicada, tant com “bufar en una ploma i mantenir-la suspesa en l’aire en un equilibri constant”. Una bella descripció amb què la pianista barcelonina defineix una professió que va escollir a consciència.

“No em considero solista i no m’imagino fent altra cosa que no sigui acompanyar els cantants”, assevera Anna Crexells, que reconeix la “complicada relació” existent entre repertorista i artista.
I és que l’ego dels cantants es converteix, de vegades, en tot un repte per al pianista: “Ho entenc perquè el cantant té l’instrument dintre i queda nu davant el públic a l’escenari, mentre que el piano és la meva protecció”, confessa Anna Crexells.

La repertorista, que durant un cert temps va combinar la faceta musical amb la feina en un negoci familiar, afirma que ara que es dedica a la música en exclusiva, valora molt més l’oportunitat de poder desplegar totes les seves capacitats en aquest àmbit.

Ara, comença la seva jornada a les vuit del matí i acaba a les deu del vespre i cada dia reserva una o dues hores a mantenir la seva tècnica: “ Això és molt important en la meva carrera perquè em permet obtenir un feedback exterior essencial per poder evolucionar”, sentencia la repertorista.

Anna Crexells es troba en un moment ascendent en la seva trajectòria ja que, a més de ser col·laboradora habitual de les produccions de l’Òpera de Sabadell, des de fa uns anys, és la pianista dels màsters que organitza el tenor Jaume Aragall, i l’estiu passat es va incorporar com a pianista acompanyant en les sessions magistrals de la mezzosoprano Teresa Berganza.

Des de fa dos anys acompanya els participants del concurs Francesc Viñas, aquest certamen de prestigi mundialment reconegut i plataforma indiscutible de futures promeses, i que confirma i ratifica com de desconeguda és la figura del repertorista.


Tindrem oportunitat de comprovar la rellevància del paper del repertorista en el concert del dijous, dia 3 de març (20.30 h) al Teatre Principal de Valls. Anna Crexells acompanyarà la soprano Miki Mori, la mezzosoprano Laura Vila i el tenor Carlos Cosías.

Concert d'òpera i sarsuela

El concert reuneix a quatre artistes que es troben en un bon moment musical.

D'una banda, Carlos Cosías, "un tenor amb un segell propi i un dels millors cantants en el gènere de sarsuela amb uns pianíssims exclusius i un fraseig molt bo", apunta la repertorista Anna Crexells que coincideix, una vegada més a l'escenari amb la mezzosoprano Laura Vila.

Aquesta cantant es troba en un moment clau de la seva trajectòria professional. Ha actuat al Palau de la Música i el públic la podrà veure molt aviat al Teatro Real de Madrid.

El seu objectiu és "pujar un graó més, entrar en teatres nous on encara no he actuat i poder fer papers més importants".

Però el seu repte no està exempt de dificultats ja que a “Catalunya i a Madrid és molt difícil fer-se un lloc; els costa molt donar oportunitats a gent nova, tot i que hi ha artistes molt bons i amb gran talent”.

Sigui com sigui Laura Vila no se sent gaire lluny del seu objectiu: “De vegades és qüestió de sort, tot i que millorar el nivell i la tècnica és molt important, de la mateixa manera que ho és mantenir una bona relació amb l’agència que representa l’artista per tenir opcions de sortir fora”, detalla la mezzosoprano molt còmoda amb el gènere operístic perquè li dóna l’oportunitat “d’entrar en una història, d’interpretar i d’estar a l’escenari”.

El paper de la seva vida podria ser Carmen, de Bizet, tot i que no és el que més li agrada, però sí que és el “d’un personatge conegut i que qualsevol cantant anhela de poder fer”, admet l’artista.

En el concert d’aquest dijous, a més d’entrar en un programa molt exigent d’òpera, Laura Vila s’endinsarà en diferents hits de sarsuela: La Dolorosa, Don Gil de Alcalá, El último romántico, Cançó d’amor i de guerra o Los claveles.

Per fer-ho tindrà al seu costat la soprano Miki Mori ja coneguda pel públic perquè va actuar a Valls en el concert inaugural de fa dues temporades.