Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JOIC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JOIC. Mostrar tots els missatges

dissabte, 31 de desembre del 2016

Brillant epíleg musical

En primer terme la fagotista Ana S. Clemente i darrera seu el director Marcel Ortega.
 Foto: JOAN GASULL
Amb el concert de la Jove Orquestra InterComarcal, el dijous, dia 29 de desembre, s’ha clausurat l’any musical 2016 organitzat per l’Associació Amics de la Música de Valls.
En un Centre Cultural Municipal que, amb el canvi dels seients, ha millorat de manera sensible l’acústica, més de quatre-cents afeccionats a la música van quedar ben satisfets del que van oferir la JOIC, dirigida per Marcel Ortega, i la intervenció de la solista Ana S. Clemente.     
En un concert de repertori ampli i variat sempre hi ha una obra dominant, encara que no sigui la més popular, que el director selecciona en funció de l’amplitud de l’orquestra i de la disponibilitat d’un solista de prestigi reconegut.
En l’atractiu repertori del concert de Nadal que va presentar la JOIC, sens dubte aquesta obra va ser el Concert per a fagot en Si Bemoll Major, K 181 compost per Mozart quan tenia divuit anys (el va concloure el 4 de juny de 1774), sent el seu primer concert per a instruments de vent.
Ana S. Clemente ha estat fagot solista d’aquest concert. A aquesta molt jove concertista l’acompanya un currículum, realment espectacular, carregat d’èxits per tot el món, tant com a concertista com a professional de la música.  Actualment, ocupa la càtedra de fagot al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. 
Va impartir docència durant diversos anys al Conservatori Superior de Música de Canàries, on a més va ser cap del departament de Vent i Percussió, membre de l'equip directiu i del gabinet de relacions internacionals. A més d'una activitat interpretativa molt intensa, col·labora en la investigació acústica amb els experts Nakajima al Japó i Bell en Canadà, i ofereix conferències i classes magistrals per tot el món. 
Els seus interessos artístics i investigadors sobre la creativitat i l'art, l'han portat a participar en el projecte interdisciplinari Jardí de Venus el 2013, així com a assumir la direcció artística de la InVentEnsemble el 2014 i MousaiProject el 2015.
La Jove Orquestra InterComarcal està en un moment esplèndid, possiblement pel treball de gran qualitat que fa el seu jove director Marcel Ortega i Martí (26 anys). Havíem escoltat a Marcel Ortega i la Jova Orquestra InterComarcal en el   concert de Nadal de l’any passat. En aquesta ocasió portava a Valls un programa amb obres clàssiques i post romàntiques, i també temes nadalencs, populars tradicionals. Una direcció en absoluta sintonia amb els músics dels que va extreure al màxim el seu magnífic moment per donar vida a unes obres variades i complexes.
Amb valentia van afrontar l’Obertura tràgica en Re Menor Opus 81 de Johannes Brahms, una obra amb molta dificultat orquestral. La seva variació temàtica evolutiva i de treball temàtic, augmenta encara més l'aridesa de l'obra que manté sempre la tristesa inicial, amb accentuats canvis tonals que l’orquestra va resoldre perfectament.
La partitura del Concert per a fagot i orquestra, de Wolfgang A. Mozart, va ser trobat al segle XX pel professor Max Seiffert, qui es va responsabilitzar de la seva autenticitat i la va publicar el 1934. Marcel Ortega desenvolupa, en aquest concert, la idea de la diversitat i del respecte entre orquestra i solista, proporcionant la suficient independència a tots dos interlocutors sense perdre un fil conductor comú.
 En el seu conjunt, el concert ens va agradar i sorprendre per la fluïdesa que va transmetre, tant a nivell solista  com orquestral, i per l'equilibri entre tots dos mitjans.
L'obra és certament exigent pel solista des del punt de vista tècnic. L’ús del staccato, les qualitats líriques de la gamma mitjana de l'instrument i els contrastos dels registres, ressaltats a través de salts amplis en la melodia, va ser realitzat esplèndidament per la solista que, des de l’inici, va encisar el públic. La fagotista ja va seduir al començar la cadenza d’aquest primer moviment. L’autor no acostumava a escriure la cadenza, així és que, normalment, els intèrprets tenien l'habilitat d'improvisar-la en el moment just del concert.
En l'actualitat molt pocs fan servir aquest procediment, desconeixem en aquest moment si va utilitzar una versió ja elaborada i editada per altres fagotistes o si era pròpia elaborada prèviament. La serenitat en que va interpretar tot aquest passatge, el tempo, els arpegis, la diferenciació entre el lirisme i el virtuosisme, totes les eines per mostrar les seves excel·lents capacitats tècniques i d'intenció musical. Realment va ser una interpretació espectacular per a una obra ben poc habitual en els repertoris de concert.  
La segona part del concert tenia un repertori més popular, començant per una molt bona interpretació de l’espectacular Marxa Slava de Tchaikovski, que va agradar molt al públic. La sobtada indisposició de l’arpista va privar d’aquest instrument per a la Pavane pour une infante défunte, de Ravel, un fet que realment es va notar en una obra amb tant de contingut sentimental. Va agradar molt el vals de Strauss, obligat en els repertoris d’aquestes dates. Molt ben interpretat i molt agraït pel públic.
El concert va concloure amb la suite El nostre Nadal, de Francesc Civil, que dóna el caràcter emotiu  per aquestes dades.
La JOIC va correspondre als molts aplaudiments, i va obsequiar al públic amb l’adaptació orquestral d’una nadala popular rica en matisos i dolçament malenconiosa.
Dues hores de festa per als sentits. Amb un repertori de grans obres simfòniques i d’altres més reconegudes pel públic, però també de gran qualitat.
Va ser un espectacle per gaudir, una alegria per als sentits, amb color, un grau de qualitat excel·lent i bellesa melòdica, amb un segell propi de la JOIC i el testimoni de la seva progressió, amb dos noms propis ben joves: el seu director, Marcel Ortega i la solista Ana S Clemente, que tenen una molt bona projecció en el món musical i un futur immillorable. 

dimarts, 29 de desembre del 2015

El talent de Marcel Ortega

El jove director de 25 anys durant el concert que va oferir a Valls amb la JOIC el 27 de desembre. Foto: JOAN GASULL

 El talent de Marcel Ortega va quedar palès en el concert que la Jove Orquestra Intercomarcal va oferir a Valls, organitzat en el cicle Nits de Clàssics.

L'esdeveniment, amb què l'orquestra per inaugurar una petita gira per les comarques tarragonines, va servir a Ortega per mostrar una personalitat molt marcada en la direcció, una contundència i gran habilitat en el control de la formació orquestral, una destresa que amb l'experiència dels anys l'ha de portar a una posició rellevant.

Ortega, natural de la Secuita (Tarragonès) i format al País Basc, completa ara els seus estudis a Suïssa amb un màster en direcció d'orquestra.

Ell és el fundador de la Jove Orquestra Intercomarcal i ell és qui dissenya el repertori de cada espectacle en què participa aquesta formació, sempre fet a mida segons el tipus d'esdeveniment i de públic.

Marcel Ortega, que ja es perfila com una jove promesa dins el món orquestral, recordava en un post anterior les dificultats en els inicis de la formació, dificultats que, en alguns casos, encara persisteixen. L'orquestra, encara no disposa d'un local per poder assajar d'una manera permanent i els músics no cobren ja que tot el catxet que rep l'orquestra en les seves aparicions es destina íntegrament a l'estada d'estiu que la JOIC fa per millorar la tècnica.

A la JOIC i a Marcel Ortega dirigint només se'ls pot veure durant l'època de vacances: per Nadal i durant els mesos d'estiu. I ocasionalment en dates excepcionals.

Així és que qui vulgui tornar a veure la JOIC i Marcel Ortega tindrà una nova oportunitat el 26 de gener a l'Auditori de Barcelona.

En aquest emplaçament orquestraran les versions simfòniques de la legendària banda Los Secretos, els quals pujaran a l'escenari per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la publicació del seu primer Long Play (LP).

Una altra ocasió serà la del 14 de febrer a Tarragona, on oferiran un concert dedicat a obertures i preludis de Wagner.








De l'encís a la passió

El director de la JOIC, Marcel Ortega, flanquejat pels seus músics un cop acabat el concert a Valls. Foto: JOAN GASULL.
          El Centre Cultural Municipal, que presentava un ple quasi absolut la tarda del diumenge 27, va percebre que tant el director, com el solista i els músics n’havien perfilat el detall musical més imperceptible, per assolir unes versions d’un nivell interpretatiu molt alt.

Si ja havíem escoltat a Marcel Ortega i la Jove Orquestra Intercomarcal (JOIC) amb un Brahms, en aquesta ocasió portaven a Valls un programa que anava del classicisme fins al post-romanticisme.
Un director molt jove de només 25 anys, amb sintonia absoluta amb els músics, dels quals va extreure el nivell màxim del seu magnífic moment per donar vida a unes obres variades i complexes.

 Amb valentia van afrontar el Concert per a violí en Re Major op.51 de Beethoven, “una obra que respira, més que qualsevol altre, l’alegria del verdader poema d’amor” (Tranchefort). Entre les virtuts inequívoques d’aquest concert -les quals es poden notar en els tres moviments-, es va poder apreciar en la versió de Josep Colomé (violí solista) i Marcel Ortega, l’exaltació de la melodia, l'estil comunicatiu, la rotunditat del discurs orquestral i, sobretot, la transparència poètica.

Josep Colomé va fer una interpretació amb un so dolç i clar en els registres aguts del violí. Les exigències tècniques que requereix la part del violí són importants, i el solista va oferir una versió tècnicament impecable. La tècnica de Josep Colomé li permet treure del violí una gran riquesa expressiva, que l’orquestra va secundar amb eficàcia i agilitat.


Els dos artistes van donar el millor de sí per manifestar el més essencial de l’obra de Beethoven. Això els va fer meréixer  llargs aplaudiments.

La segona part, més popular i adient al que correspont a un concert de Nadal, es va iniciar amb la Rapsòdia Hongaresa número 2, de Litz.

 És una obra escrita per a piano i de la qual alguns directors d’orquestra (L. Stokovsky) n'han fet la versió orquestral. En aquesta ocasió ens van presentar la versió de Doppler, que fuig una mica de la partitura original per a piano. Particularment, preferim la versió de Stokovsky. El director de la JOIC la va dirigir amb apassionament i lirisme, extraient els colors descriptius per a una obra tan plena de dificultats. 

La renúncia del director a la pompositat  va permetre gaudir d’una commovedora eloqüència en el Intermezzo de Cavalleria Rusticana, de Mascagni, construïda damunt d'una recreació de la partitura molt subtil.

La corda i l’arpa, en estat de gràcia, amb un so de lirisme elegant, d’un color i un gust, per la bellesa melòdica, que encaixen perfectament en aquesta versió orquestral. Una interpretació emotiva com cal per a l’obra de Mascagni.

Discurs musical cohesionat

La darrera obra del repertori va ser el famós Bolero de Ravel. La percussió, marcant el tempo; la fusta i el metall, i la incorporació de la resta de l’orquestra, escoltant-se i disfrutant-se mútuament.


 Marcel Ortega va buscar contrastos, reforçant una rítmica sensual i captivadora. Una coherència interna en els tempi, amb dinàmiques sempre equilibrades i un poderós clímax molt ben integrats en un discurs musical cohesionat.          

En resposta als llargs aplaudiments, l'orquestra va obsequiar al públic amb l’adaptació orquestral d’una nadala popular rica en matisos i dolçament malenconiosa.

Gairebé dues hores de festa per als sentits. Fugint de cànons i prejudicis vers el repertori. Aquest va ser un concert per gaudir, una alegria per als sentits, amb color, exuberància rítmica i bellesa melòdica, amb un segell propi de la JOIC i el seu jove director Marcel Ortega que amb només 25 anys ja s'albira com una de les grans promeses el món de la direcció simfònica.