Absolutament fascinant

Els Evenos String Quartet al final del concert que van oferir al Teatre Principal de Valls. Foto: A.E.

Tercer concert de la temporada a Nits de Clàssics i tercer èxit consecutiu.

Evenos String Quartet, una formació integrada per Ivan Knezevic, violí; Ioannis Petrakis, violí; Odysseas Lavaris, viola, i Mathieu Jocqué, violoncel, ha deixat una empremta d’un nivell qualitatiu molt alt en la història dels concerts al Teatre Principal de Valls.

Tot i que procedeixen de tres països amb disciplines musicals diferents (vegeu el post anterior) res no ho fa pensar així. “Partim de la base que el llenguatge de la música és únic. Per això intentem expressar els nostres sentiments d’una única manera. L’expressió de la música és molt més forta que qualsevol diferència lingüística i cultural”, declaraven els Evenos al final del concert.

El públic va sortir absolutament fascinat després d’escoltar els Evenos String Quartet, especialment, per com van saber interpretar l’autèntic Beethoven. Els quatre músics tenen clar el motiu d’aquesta fascinació: “Fa temps que toquem junts aquesta peça de Beethoven i hi hem dedicat moltes i moltes hores, per a nosaltres ha estat un fet semblant al naixement d’un fill, tenir cura del seu creixement i gaudir de la seva evolució”.

La seva manera d’enfocar cadascuna de les obres potència enormement el so del conjunt: res de divinitzar, res de volum excessiu per sobresortir. I d’aquesta manera el teixit del quartet obté una extraordinària transparència, on pot aflorar qualsevol petit detall de les veus interiors, i  s’enriqueix el discurs conduint-te’l fins a moments d’autèntica màgia sonora.

És conegut que durant la segona meitat del segle XVIII hi va haver un desenvolupament cultural en matèria literària, pintura i altres arts plàstiques que es va anomenar Sturm und Drang. Les mateixes paraules ho diuen: Tempestuosos Anhels, un trencament amb la forma controlada i contemplativa de les arts fins llavors, permetent fer brullar la fúria o la passió, de contrastos violents o d’atacs inesperats. 

Amb la versió que van oferir el Evenos String Quartet de l’obra de Haydn i Beethoven, aquest qualificatiu és perfectament aplicable: tal és la riquesa de colors, plans sonors -alguns amb canvis abruptes- que van quedar ben patents.

Els Evenos String Quartet, sense caure en excessos, adopten una sèrie de recursos que enriqueixen el llenguatge, de tal manera que es produeixen aquestes arrencades d’energia, d’ombres subtils. Aquesta mateixa música interpretada per alguns quartets habituals, sol contenidr un constant vibrator. En canvi, aquest quartet busca primer que res la veritat, i no l’ èxit, i això els honra.

A Haydn se l’ha considerat com el "pare" del quartet de cordes, una de les fites més importants en la història de la música occidental. En el scherzo (allegretto) de l'Opus 33 núm. 2, van aconseguir dimensions de transcendental bellesa, incommensurable.

 I després  el presto, amb finals de vis còmica, ja sigui, acabant novament, quan tot ja havia acabat, o amb una imitació de la frase final, per recalcar que sí, que això era la fi. Bon humor de Haydn que deixa sempre un sabor molt grat, sobretot quan és presentat tan expressivament com en aquesta ocasió.

Si Haydn va ser el major artesà musical de la seva època, Beethoven va ser el major geni. Es va obstinar a emular i superar al seu model, un fet que va aconseguir amb gran esforç, com ell mateix va confessar. Però va crear obres d’un atractiu extraordinari, i la versió que ens van brindar els quatre joves integrants del Evenos String Quartet va ser modèlica. 

Enorme riquesa de petits detalls que van relluir sense cap exageració: molta dedicació i amor, mimant els tresors sonors allà amagats.

L’ultima obra inscrita en el programa, el Quartet núm. 2 Opus 13, de Felix Mendelssohn, és cronològicament parlant, el primer, compost l’any 1827 quan tenia tot just 18 anys d’edat (el núm. 1 va ser compost dos anys més tard, sens dubte avatars de les edicions).

Aquest quartet té els quatre moviments de rigor, però amb variants. El primer comença amb una introducció lenta, abans d’entrar en matèria. El segon, adagio,  la famosa Canzonetta, té una part central piú mosso, que anuncia les peripècies de Puck en el Somni d’una nit d'estiu, composició d’uns anys després. L’intermezzo, allegretto con moto convida a diversos canvis de tempo, amb indicacions com llarg, amb fuoco, expressivo o tranquil·lo, i en l’últim moviment fa el mateix, però aquesta vegada es tracta de prendre alè abans d’unes noves variacions de la idea central, amb un tempo trepidant. 

La part del primer violí acaba l'obra amb els mateixos onze compassos amb què va acabar el primer moviment. Els altres instruments toquen aquests onze compassos amb lleugeres variacions, per adaptar la sonoritat del conjunt a un fi que respira infinita pau i tranquil·litat.

Tant és així que quan va acabar l’execució de l'obra, hi va haver uns segons d’absolut silenci a la sala, abans que irrompessin els aplaudiments.

Prova fefaent del geni d’aquest jove compositor (18 anys!), i de la meravellosa interpretació que els Evenos String Quartet va oferir, sense exagerar en cap moment l’expressivitat, la calidesa sonora del conjunt. Van saber imprimir a aquesta música la seva candorosa profunditat. Mendelssohn com ha de ser!

Sonors aplaudiments, que van perdurar amb el públic fascinat. 

El quartet ha acabat la gira a Catalunya i ja han tornat a Alemanya on resideixen habitualment. “Tenim molt concerts a la vista, el suport institucional, i volem prendre part en nous concursos musicals”, concloïen els Evenos String Quartet.

"Ens passem la vida sencera en contacte amb el banús"

Els Evenos String Quartet van debutar l'any 2014 a Grècia i des d'aleshores el seu èxit ha experimentat un ascens imparable

Ivan Knezevic (violí), Ioanis Petrakis (violí), Odysseas Lavaris (viola) i Mathieu Jocqué (violoncel) formen el quartet de corda Evenos, una forma arrelada a Alemanya que en qüestió de dos anys ha experimentat un ascens imparable amb reconeixements i premis que avalen la seva trajectòria.

El cicle Nits de Clàssics que organitzen els Amics de la Música de Valls, té com a convidats de la propera cita musical al Teatre Principal (10 de novembre a 2/4 de 9 el vespre) aquests quatre concertistes de talent majúscul.

Tenint en compte que el seu debut és relativament recent (2014), com expliquen aquest èxit ràpid i creixent?

“És cert que no fa gaire temps que toquem junts, però de seguida que vam començar ens vam posar a treballar molt intensament invertint totes les nostres energies en el desenvolupament del quartet. Tot això, juntament amb l’enorme suport que hem rebut del nostre mentor i professor, Andreas Reiner; amb la col·laboració d’institucions com Villa Musica, i els dos premis tan importants que hem guanyat, ens ha ajudat a ser al lloc on som actualment”.

Què significa en la seva carrera artística el primer premi Paper de Música que van assolir l’any 2015 i el Köhler Osbar el 2016?

“Dins el món de la música clàssica guanyar un premi de rellevància obres moltes portes i et proporciona moltes oportunitats per poder créixer i desenvolupar-te professionalment. Pel que fa al premi Paper de Música de Capellades ens ha donat la possibilitat de fer molts concerts a tota Catalunya, conèixer altres músics i ens ha ajudat a guanyar molta més experiència en les actuacions en directe”.

El seu nom, Evenos, és una paraula grega que significa banús, el tipus de fusta amb què es construeix el diapasó dels instruments de corda. Per què han escollit aquest nom?

“Per a nosaltres, els músics de corda, és un element molt important. Ens passem quasi la vida sencera en contacte amb aquest material. No tan sols el diapasó del violí està fet d’aquesta fusta, també el cordal, que és la part baixa del violí. Totes dues mans estan en contacte amb la fusta de banús durant tota l’estona que toquem. Per aquesta raó vam triar el nom d’Evenos, perquè el banús ens acompanya tots els dies de la nostra vida.”

Sabem que s’han format a Alemanya i que és el lloc on continuen la seva especialització musical. Per què aquest país i no un altre?

“Per als concertistes de música clàssica, Alemanya és un país ple d’oportunitats per poder desplegar totes les habilitats i capacitats, però també és un indret que et permet desenvolupar la personalitat com a músic. Hi ha tres aspectes que contribueixen a què això sigui possible: hi ha moltes universitats amb un alt nivell facultatiu, el contacte amb músics d’arreu del món amb molt de talent és assequible i també tenim a l'abast una gran quantitat d’oportunitats de tocar en directe”.

Quan de temps fa que viuen a  Alemanya?

“Varia molt en funció de cada membre del grup. El segon violí viu a Alemanya des de fa 13 anys i el nostre violoncel·lista en fa quatre que hi és”.

I abans on vivien?

“Cadascú al seu país d’origen. A Grècia, Sèrbia i Bèlgica”.

Què els porta a tocar en concert a Valls?

“El concert de Valls forma part del premi Paper de Música que vam guanyar a Capellades i durant aquestes dies també estarem de gira per Matadepera. La nostra gira tan especial per Catalunya va començar l’abril d’aquest any i finalitza precisament amb aquests dos concerts. Estem molt interessats a participar en moltes altres experiències com aquesta”.