dilluns, 23 de maig de 2016

La violinista que encén passions

Ala Voronkova durant el seu concert al Teatre Principal de Valls en el cicle Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL
La violinista Ala Voronkova i el pianista Guerassim Voronkov,  van protagonitzar un dels concerts més esperats de la temporada al Teatre Principal de Valls, dins del cicle Nits de Clàssics. La concertista va encendre passions en aquest recinte on els Amics de la Música han aconseguit captar públic de tota la demarcació de Tarragona.
Tots dos artistes van oferir un repertori ben escollit i seguint un ordre coherent amb el contingut de les obres i estructurat en dues parts: la primera, dominada per unes alternances entre lirisme i virtuosisme, i la segona, amb obres que descrivien l’amor en totes les seves versions.
La diferència entre una i l’altre també es va reflectir amb l’estil i l’esperit de la manera com es trasllada a la música el sentiment per representar cada obra: més intimista la segona part i més exultant la primera.
La part inicial, d’estil vivent, la va obrir el trepidant Preludi, de J.S. Bach, amb adaptació de Kreisler, on Ala Voronkova va exhibir la gran tècnica, i també la sensibilitat en els piano quan així ho requeria aquesta obra, d’una mica de tres minuts de durada i de gran risc per a l’intèrpret.
Tant el violí com el piano es van magnificar en la interpretació de Sobre alas de una canción, de Mendelssohn, que molts hauran escoltat més d’una vegada. Va ser realment deliciosa la versió que van oferir al públic, el tempo, els pianos, el lirisme...
I de molt temperamental es pot qualificar la interpretació de les peces de Wieniawski  i  de Sarasate, amb què va concloure la primera part.
Voronkova es va mostrar molt sensible i lírica amb el violí en les Quatre cançons, de Grieg, afegint tot el sentiment i expressió que requereix la seva música: molt lírica en Ich liebe dich, i més dinàmica i descriptiva en les altres tres cançons, sempre, en totes elles demostrant una tècnica molt depurada i una netedat en l’execució. Molt ben acompanyada pel pianista, que va posar els matisos d’intensitat quan va caler.
Amb les tres cançons de Kreisler, una obra extensa i variada amb els passatges, ben coneguts pels seguidors d’aquest compositor, va arribar l’ocasió idònia per al lluïment dels dos intèrprets.
Salut d’amour, d’Elgar, va ser un reflex de tota la sensibilitat i l’intimisme de la música del violí, mentre que Tzigane,  de Ravel, amb què acabava el concert, feia aflorar tot el virtuosisme d’Ala VoronKova.
A l’èxit de la vetllada hi va contribuir la plaent presentació que va fer  Maria Voronkova, filla dels dos intèrprets. Amb un estil amè va comentar les diferents obres i va fer més entenedores les partitures que interpretaven.
El públic, molt satisfet i àvid de més música, es va mostrar exultant i va voler premiar els dos intèrprets amb llargues ovacions. Els dos concertistes van recompensar els espectadors interpretant dues obres de gran dificultat, com és el Vol del borinot, de Rimski-Korsakov, i el també complicat Zapateado, de Sarasate. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada