 |
| Ala Voronkova durant el seu concert al Teatre Principal de Valls en el cicle Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL |
La
violinista Ala Voronkova i el pianista Guerassim Voronkov, van protagonitzar un dels concerts més
esperats de la temporada al Teatre Principal de Valls, dins del cicle Nits de
Clàssics. La concertista va encendre passions en aquest recinte on els Amics de
la Música han aconseguit captar públic de tota la demarcació de Tarragona.
Tots
dos artistes van oferir un repertori ben escollit i seguint un ordre coherent
amb el contingut de les obres i estructurat en dues parts: la primera, dominada
per unes alternances entre lirisme i virtuosisme, i la segona, amb obres que
descrivien l’amor en totes les seves versions.
La
diferència entre una i l’altre també es va reflectir amb l’estil i l’esperit de
la manera com es trasllada a la música el sentiment per representar cada obra:
més intimista la segona part i més exultant la primera.
La
part inicial, d’estil vivent, la va obrir el trepidant Preludi, de J.S. Bach, amb adaptació de Kreisler, on Ala Voronkova
va exhibir la gran tècnica, i també la sensibilitat en els piano quan així ho requeria aquesta obra, d’una mica de tres minuts de durada i
de gran risc per a l’intèrpret.
Tant
el violí com el piano es van magnificar en la interpretació de Sobre alas de
una canción, de Mendelssohn, que molts hauran escoltat més d’una vegada. Va
ser realment deliciosa la versió que van oferir al públic, el tempo, els pianos, el lirisme...
I
de molt temperamental es pot qualificar la interpretació de les peces de
Wieniawski i de Sarasate, amb què
va concloure la primera part.
Voronkova
es va mostrar molt sensible i lírica amb el violí en les Quatre cançons,
de Grieg, afegint tot el sentiment i expressió que requereix la seva música:
molt lírica en Ich liebe dich, i més dinàmica i descriptiva en les
altres tres cançons, sempre, en totes elles demostrant una tècnica molt depurada
i una netedat en l’execució. Molt ben acompanyada pel pianista, que va posar
els matisos d’intensitat quan va caler.
Amb
les tres cançons de Kreisler, una obra extensa i variada amb els passatges, ben
coneguts pels seguidors d’aquest compositor, va arribar l’ocasió idònia per al
lluïment dels dos intèrprets.
Salut
d’amour, d’Elgar, va ser un reflex de tota la sensibilitat i
l’intimisme de la música del violí, mentre que Tzigane, de Ravel, amb què
acabava el concert, feia aflorar tot el virtuosisme d’Ala VoronKova.
A
l’èxit de la vetllada hi va contribuir la plaent presentació que va fer Maria Voronkova, filla dels dos intèrprets.
Amb un estil amè va comentar les diferents obres i va fer més entenedores les partitures que interpretaven.
El
públic, molt satisfet i àvid de més música, es va mostrar exultant i va voler
premiar els dos intèrprets amb llargues ovacions. Els dos concertistes van
recompensar els espectadors interpretant dues obres de gran dificultat, com és
el Vol del borinot, de Rimski-Korsakov, i el també complicat Zapateado,
de Sarasate.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada