dimarts, 3 de maig de 2016

"El compositor és la part solitària de la música"


Laura Nadal Abellà en una foto recent. El Quartet Versus li estrenarà l'obra "Innocència etèria".


Reflexiva, introspectiva, independent i de pensament filosòfic. Aquesta podria ser la carta de presentació de Laura Nadal (Valls, 1988), una de les dones compositores que prova d’obrir-se camí en el panorama musical.


Diu que va començar tard a estudiar música, als 12 anys. Ho va fer amb la Carmina Solé, una de les seves professores decisives en el seu aprenentatge i a qui atribueix el mèrit d’haver-la convertit en una persona responsable, i de fer-la capaç d’anticipar-se a les possibles vicissituds.

Abans de tot això, i sent ben petita, Laura Nadal ja tocava d’oïda el violí del seu avi matern, Ramon Abellà, músic de professió.

Després va venir la formació a l’Escola de Música Robert Gerhard de, Valls; al Conservatori de Vila-seca, i al Conservatori Superior de Música del Liceu, on va obtenir el Grau Superior de Música en l’especialitat de Composició i va merèixer el premi extraordinari.

Ara, amb 28 anys, Laura Nadal comença a diferenciar-se dels seus coetanis amb premis i reconeixements que li han permès enlairar el vol.

Aquest dijous (20.30 h), i al Teatre Principal de Valls, el Quartet Versus interpretarà la seva Innocència etèria, una obra inspirada en el sofriment d'una batalla bèl·lica.

Molt aviat el quartet Abelia Saxophone li estrenarà l’obra amb què ha estat finalista al Royal Northern College of Music Gold Medal Competition. Precisament, al Royal Northern College és on Laura Nadal amplia els seus coneixements.

Així, i des de Manchester, a on hi ha anat a estudiar un Màster de Música en Composició iniciem l’entrevista.

-Què hi ha de diferent en l’ensenyament musical al Regne Unit?

-“Aquí tinc dos professors de composició en lloc d’un de sol: l’Adam Gorb, cap de composició al Royal Northern College of Music, i el doctor David Horne, Assistant Head of the Graduate School. A més, l’hora i el dia de classe canvia cada setmana, en lloc de ser fix. I tots els estudiants de composició de màster cooperem donant el nostre punt de vista a les obres que exposen els nostres companys als seminaris. Això m’agrada molt perquè és una manera de créixer com a compositora. És clar que no m'oblido d'Israel David Martínez, un professor que l'he tingut durant quatre anys com a professor de composició i que per a mi ha estat el més important.

La composició és la part més solitària de la música. L’atmosfera és molt introspectiva i, tot i que no em sento sola, sí que em sento independent”.

-Estudiar en un centre d’aquestes característiques és un privilegi que no tothom es pot permetre, tant a nivell econòmic com de talent. Com s’ho ha fet vostè?

-“Jo vaig fer les proves d’accés en dos centres més: al Royal Conservatoire of Scotland, a Glasgow, on em donaven una beca pels dos anys que dura el màster, i al Royal College of Music, de Londres, on també vaig aconseguir plaça. Finalment, vaig triar Manchester on en van atorgar una beca/award degut al resultat de les proves que, de moment és per a un any. Depenent del centre les proves s’hi poden presentar entre 30 i 40 persones. Al Royal Northern College of Music només hi havia set places. Aquí un curs complet costa entre 8.800 i 9.000 lliures i la beca que tinc és de 2.000 lliures. Per a la manutenció tinc una beca d’un any de la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons, de Barcelona”.

-Té temps de treballar, viure de la música i guanyar diners?

-“Tot el que he fet fins ara ha estat de manera altruista, però espero fer-ho ben aviat de forma remunerada. A Manchester em llevo cada dia entre les 6 i les 7 del matí. El nombre d’hores que passo component depèn de l'obra que escric, i de si l'he d'entregar aviat o no. Quan tinc tot el dia disponible em puc passar 8 hores escrivint, o més. Com ara, que estic fent l'obra per a la London Sinfonietta, tot un regal amb què ens han reconegut la feina a quatre alumnes del Royal Northern College of Music”.

-Diuen que el seu estil recorda el sistema dodecafònic de Robert Gerhard.

“No em considero dodecafònica, i crec que Robert Gerhard tampoc n’era gaire de dodecafònic. El que passa és que va tenir la influència de Schönberg que va ser el seu professor que sí que practicava aquest sistema.

Com a compositors referents tinc a Thomas Adès, Magnus Lindberg, Witold Lutoslawski, György Ligeti o Kaija Saariaho, entre d’altres”.

-S’ha sentit discriminada per ser dona en un món tradicionalment masculí?

-“M’he trobat amb situacions surrealistes. Com ara una vegada que necessitava un pianista per a una obra i un individu va tenir la molèstia de dir-me que si treia totes les armes com a dona potser aconseguiria que un dels meus companys m'interpretés l'obra. Per sort aquestes situacions no són les més habituals. Ricardo Climent, professor a la Universitat de Manchester va manifestar en una entrevista que en els programes no hi solen haver dones compositores, un fet que contrasta –segons deia-, amb la presència de dones compositores a les aules, on n'hi ha tantes com homes.

“Per una banda, hi ha situacions que et posen la pell de gallina i, per l'altra, em trobo concursos per a dones compositores. Crec que a la dona se l'ha de valorar pels seus mèrits i no pel sol fet de ser dona. No obstant això, exceptuo una altra realitat: la dona en la política. Penso que és important que hi hagi dones per tal de contribuir a la societat positivament. Però hi hauria d'haver més dones que contribuïssin en la política per iniciativa pròpia i no pas per compensar el nombre d'homes polítics. Amb convicció es farien avenços de debò”.

-Ha compost per a ensemble de 12 saxos i ara és finalista del Royal Northern College of Music Gold Medal amb una obra per a quartet de saxos que interpretarà Abelia Saxophone Quartet. Té especial interès a compondre per a aquest instrument?

-“Un compositor no sol escollir. En la majoria de casos reps encàrrecs que estan regits per una instrumentació que ja et ve donada”.

-Així tampoc no ha pogut escollir en l’obra que estrenarà al Teatre Principal de Valls amb el Quartet Versus.

-“Tampoc. Els organitzadors es van posar en contacte amb els tres compositors que estrenarem obra en aquets concert i ens van demanar que escrivíssim per a quartet de corda. Jo em vaig alegrar de què fos el Quartet Versus perquè és un grup amb molt bona reputació. Per a mi això és un regal”.

-Quin és el contingut de l’obra Innocència etèria?

-“En aquest cas el meu referent ha estat el segon quartet de Robert Gehard, sobretot  perquè pertany a una època en què desenvolupa diferents textures sonores. L’obra està inspirada en el meu oncle-avi que va pertànyer a la lleva del Biberó. Necessitava un motiu prou profund i el vaig trobar en les seves memòries. El primer moviment, del qual ja en vaig fer una pre-estrena al Museu Picasso, és el relat de la batalla; el segon, descriu les vivències del personatge des de dintre, i el tercer moviment és el més expressionista i el que convida a la reflexió després de tant de sofriment”.

-És una obra assequible a l’oïda de tots els públics?

-“Confio que ho sigui. Jo li diria al públic que quan sigui al concert tingui el Guernica, de Picasso, al cap”.

-El Guernica? Aquesta és una obra molt dura, no?

-“Sí, és que es tracta de descriure una guerra. Un amic em va dir que quan escoltava Innocència etèria li venia al cap Guernica. I certament, els oients sentiran com cauen les bombes, visualitzaran la batalla i entraran en una fase de reflexió”.

-Quina és la il·lusió de la seva vida?

-“Compondre per a gran orquestra i fer una òpera. Els compositors poques vegades tenim l’oportunitat d’escriure òpera. De fet, puc sentir-me afortunada perquè ja he començat a escriure l’ària d’una òpera que jo mateixa he planejat i que està dedicada a la immigració. La temàtica ve donada pel director artístic del Music Theatre Wales, que coopera amb el Royal Northern College of Music en aquest projecte. L'òpera es focalitza en els refugiats de Síria a Europa i als nens que es perden. El llibret descriu la reflexió que fa una nena de 14 anys que ha estat víctima de l’explotació sexual”.

-Cap a on encamina el seu futur?

-“De moment seré a Manchester fins al setembre del 2017. Després tinc la intenció de marxar als Estats Units o quedar-me en algun país d’Europa a fer el doctorat. A Catalunya això és més difícil perquè la majoria de doctorats no són remunerats”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada