Moments excepcionals de màgia i poesia

L'arpista Esther Pinyol i la soprano Anabel Real durant el concert que van oferir al Teatre Principal de Valls. Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

La poesia i la màgia es van unir al Teatre principal, dintre del cicle Nits de Clàssics, amb el concert del Duo Èlan que el podríem batejar com a Poesia i màgia. Va ser el dijous, 23 de gener. La soprano Anabel Real i l’arpista Esther Pinyol oferiren una preciosa i sublim selecció de melodies, totes exquisides. Perfecta combinació de l’Anabel i l’Esther.

Tres cançons de Reynaldo Hahn, compositor veneçolà i francès d’adopció, obrien el repertori. Cançons intimistes i relaxants cantades deliciosament;  impecable intenció i correcte francès amb l’acompanyament sempre abraçador de l’arpa. I en les cançons de Marcel Tournier i David Watkins, impregnant de  lirisme cada línia de ric contingut. Impecable la interpretació d’aquest cicle de cançons, un ajustament perfecte entre música i intèrpret, tant en la veu com en l’esperit.

Després d’haver escoltat diverses interpretacions vocals de la Cançó de Solveig d’Eduard Grieg, sempre preferia les versions instrumentals. Amb curiositat esperava la interpretació del Duo Èlan. I no va ser només una excel·lent versió d'una bella cançó, també es va donar la implicació de la personalitat de les artistes, la comprensió profunda i la identificació emocional. Són aquells moments rars i preciosos on s’obren els nous espais de bellesa.

Amb el Villanelle d’Eva Dell'acqua, Anabel Real, va fer una exhibició de coloratura i amplitud de tessitura. Esplèndida de veu i amb una enorme facilitat per cantar amb colaratura. 

Un moment important va ser la interpretació de dues cançons de Joan Durán (sobre poemes de Salvador Espriu), premi de composició Reina Sofia 2018. Una obra encàrrec de la Fundació de Música Ferrer-Salat i JM Catalunya.

Anabel real va estar realment deliciosa, per expressiva i per la seva vocalització, en l’ària Marinela de La Canción del Olvido, de Serrano.

La màgia de l’arpa ens va arribar de la mà d’Esther Pinyol, ben coneguda pel nostre públic. Una excel·lent execució tècnica i expressiva. En les dues obres que va interpretar com a solista van aflorar molts sentiments, és extraordinària la dolcesa de la música que produeix amb l’arpa; el seu subtil estil ens convida a tancar els ulls i gaudir de la millor música. 

El públic va reconèixer perfectament el gran valor del que acabaven d’escoltar: un concert de poesia i màgia, i així ho van manifestar amb efusius aplaudiments. Totes dues intèrprets ho van agrair fent novament el deliciós  Si me vers avaient des ailes, de Hahn.

La veu de l’arpa

Esther Pinyol en una imatge del concert que va protagonitzar a Valls la
temporada 2015/2016. Foto: JOAN GASULL

Després del parèntesi de les festes nadalenques, Nits de Clàssics reprèn l’activitat aquest dijous, dia 23 de gener (20.30 h), al Teatre Principal de Valls.

Serà amb el Duo Élan - Anabel real, soprano i Esther Pinyol, arpa –, una recomanació de JJMM de Catalunya, i proposta del 9è Concurs Cant Líric Germans Pla “Ciutat de Balaguer” 2018, Premi Especial JM Catalunya al Millor intèrpret català (Grup d’Art 4 de Balaguer). El concert és coproduït amb JM Espanya i inclòs a la Red de Músicas. Les dues concertistes interpretaran obres de C. Debussy, G. Fauré, R. Hahn, F. Mendelssohn, E. Grieg, E. Morera, J. Serrano, entre altres.

La soprano Anabel Real i l’arpista Esther Pinyol proposen un viatge a través de la poesia i la cançó lírica dels segles XIX i XX. En el recital s’explorarà la relació entre la veu i l’arpa amb la interpretació tant d’obres escrites originalment per a veu i piano, com d’altres elaborades per a aquesta formació. Es  tracta,  doncs, d’un recorregut per la mélodie francesa i el Lied alemany, que va de les illes britàniques passant per Noruega i fins a arribar a Espanya i Catalunya.

La soprano Anabel Real actuarà amb l'arpista Esther Pinyol. 

La soprano Anabel Real va cursar els seus estudis superiors de cant amb l’Enedina Lloris en l’ESMUC gràcies a la beca de la Fundació Victoria dels Àngels i la Fundació Anna Riera.

Després de la seva graduació, va entrar en el centre de Perfeccionament Plácido Domingo, on cantà cançons com ara Despina, La Reina de la nit i Arpago (L’Incoronazione di Dario, Federico Maria Sardelli i Davide Livermore).

Anabel Real ha cantat en teatres com ara el Palau de les Arts Reina Sofia (Elvira a L’italiana in Algeri dirigida per Ottavio Dantone), el Teatre Arriaga (Bilbao) i en la Faràndula de Sabadell (Reina de la nit de La flauta màgica i Voce del Cielo a Don Carlo). Ha ofert recitals a sales com el Gran Teatre del Liceu i l’Auditori de Barcelona, i ha participat en el festival de Vals de la OSV, la Schubertíada de Barcelona, el Festival de Piano de Torroella de Montgrí, el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada i el Life Victoria 2015.

Entre d’altres, compta amb el Premi Extraordinari al Millor Cantant Català i el Premi del Públic de la 50ª Edició del Concurs Internacional Francisco Viñas; el Bruno-Frey-Musikpreis 2016 (Baden-Württemberg, Alemania) i el primer premi del 9è Concurs de Cant Germans Pla “Ciutat de Balaguer”.

Esther Pinyol ha estudiat a l’Esmuc i ha estat la primera arpista graduada en aquesta modalitat d’instrument en aquest centre. Des que es va graduar el 2012, amb un projecte que incloïa la Concertstück per a arpa i orquestra, Op. 39, de Gabriel Pierné, la trajectòria de l'Esther Pinyol ha anat in crescendo, tant com a solista com a l'exitós Blooming Duo, que integra juntament amb el percussionista Ferran Carceller i amb què  van participar en la temporada 2015-16 de Nits de Clàssics.

Els seus darrers projectes i actuacions, així com el recorregut de concerts i premis al llarg de la seva carrera musical (segon premi d’interpretació de l’Arjau que va aconseguir amb el projecte Blooming Duo), o bé l’estrena i tancament de la temporada 2016 de la Pedrera i la seva participació en grans orquestres,  fan que sigui tot un honor que ens visiti novament un dels grans talents musicals emergents en el nostre país.

Talent unit per art de màgia

Els Blooming Duo en el concert que van oferir recentment al Teatre Principal de Valls en el cicle Nits de Clàssics dels Amics de la Música de Valls. Foto: JOAN GASULL

La combinació de dos instruments tan heterogenis com l'arpa i la marimba va ser un dels principals reclams del concert que Esther Pinyol i Ferran Carceller van oferir al Teatre Principal de Valls. També va ser una oportunitat excepcional de veure en directe una de les joves arpistes amb més projecció, i a un dels millors experts del moment en un instrument complex com la marimba.

Blooming Duo va transportar els espectadors a un món gairebé màgic, de contes i fades, on el timbre i les cordes de l’arpa i la marimba es van unir creant una nova sonoritat.

Van interpretar peces tant diverses com Taenzerische impressionen Op.119, de Jan Koetsier, una obra amb delicioses reminiscències de tango, vals i marxa.

Les quatre peces del Video Games Music for Harp and Marimba, de Marc Timón (1950) o El Peixet de Bloomington, de Feliu Gasull (1959), totes arranjades per encàrrec dels Blooming Duo, van emocionar i divertir els oients.

Dins del grup de compositors catalans va arribar la meravellosa obra Fantasia sobre temes populars catalans, també una comanda expressa dels Blooming Duo al pianista i compositor Albert Guinovart (1962).

La delicadesa i la sensibilitat amb què van interpretar Rumores de la Caleta, d'Isaac Albéniz, van deixar ben palès que l'arpa i la marimba arriben allà a on els seus intèrprets vulguin.

Però sens dubte un dels moments on l'encanteri de l'arpa va prendre forma va ser en la partitura Ma mère l'oye: Laideronette, impératrice dels pagodes, de Maurice Ravel (1875-1937).

La mateixa Esther Pinyol, abans d'abordar l'obra, va explicar la llegenda d'una princesa que és condemnada per una fada dolenta a ser horrorosament lletja. En un estat de desesperació la princesa es troba amb una serp que la porta pel mar fins a la illa dels Pagodins on hi viuen unes petites criatures de cristall, porcellana i pedres precioses. La princesa aconsegueix desfer la maledicció gràcies a un bany purificador. Aleshores, es converteix en l'emperadriu dels Pagodins i es casa amb la serp, que resulta ser un príncep.

En aquesta fase del recital, l'arpa i la marimba ja havien robat tot el protagonisme a l'acollidor Teatre Principal. L'audiència feia estona que havia quedat atrapada en un món de màgia, seducció i somnis.

L'arpista Esther Pinyol, una de les joves promeses amb més projecció, és un dels vuit finalistes del concurs  internacional El Primer Palau que es farà a l'octubre. Foto: JOAN GASULL

Esther Pinyol, una arpista de gran talent a la que veurem el pròxim mes d'octubre entre els vuit finalistes del concurs internacional El Primer Palau, va abordar totes les obres amb una seguretat que només s’aconsegueix quan es coneix a la perfecció el repertori, acompanyada per la marimba del Ferran Carceller, un dels millors percussionistes actuals.

En conjunt, un repertori escollit a consciència i dissenyat especialment per donar rellevància a dos instruments que junts, a l'escenari, incrementen exponencialment el seu atractiu.

Era la primera vegada que un duet d’arpa i marimba pujava a l'escenari del Teatre Principal. Els intèrprets, amb una tècnica depurada i neta, desprenien una musicalitat delicadíssima a les obres,  fruit d’un treball cambrístic que voreja la perfecció, i amb que van saber transmetre al públic les emocions que els compositors van deixar escrites a les partitures.

I al final del recital va arribar la sorpresa. Els Bloomong Duo van convidar el públic a pujar a l'escenari per conèixer els instruments.

Molts espectadors van poder satisfer la seva curiositat, tocar les cordes de l'arpa i atrevir-se amb la marimba i, per suposat, retratar-se al costat de dos instruments que no sempre es tenen tan a prop.

"L'arpa té moments en què el ritme és infernal"

Esther Pinyol (Vilanova i la Geltrú, 1990), professional dedicada en cos i ànima a l’arpa,  s’albira com una de les joves promeses amb més projecció dins del món de la música clàssica.

Un dels seus èxits més recents és haver-se situat entre els vuit candidats seleccionats de El Primer Palau, concurs d’àmbit internacional que li donarà l’oportunitat d’actuar en el cicle de concerts que, entre els mesos d’octubre i novembre, es farà al Palau de la Música Catalana. Esther Pinyol compartirà escenari amb algunes de les figures més rellevants de les noves generacions de concertistes. A més, i des de fa uns mesos, és la segona arpista de l’Orquestra Simfònica de Tenerife.

En el seu dia a dia, pot presumir de conèixer a fons un instrument tan enigmàtic com desconegut, i que la va fascinar quan tot just havia complert 4 anys. “Va ser després de veure la pel·lícula Fantasia, de Walt Disney”, recorda aquesta jove arpista menuda i d’aspecte fràgil capaç de dominar amb una agilitat sorprenent un instrument que pesa entre 43 i 44 quilos.

Amb un currículum brillant, i una matrícula d’honor pel treball L’arpa impressionista amb què va segellar els seus estudis superiors a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), Esther Pinyol ha tingut el privilegi d’aprendre els secrets d’aquest instrument de la mà de les millors especialistes del país. I també de ser la primera graduada d'aquesta escola en aquest instrument.

Conserva un record especial d’Isabel Mayné, la professora que la va introduir en aquest instrument a l’escola Freqüències de la seva ciutat natal. Després van venir la Lina Serracarabassa, al Conservatori del Liceu, i la Magdalena Barrera, a l’ESMUC, arpista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona (OBC), que li va donar l’oportunitat de tocar amb aquesta formació orquestral.

L’arpa i l’Esther Pinyol van créixer juntes. “Sempre vaig tocar amb un arpa de lloguer, un fet força habitual entre els arpistes. Quan jo creixia, l’arpa també canviava de mida”, explica entre rialles Esther Pinyol que l’any 2007, per fi, va tenir la seva pròpia arpa.

Molt abans, Esther Pinyol ja havia conegut el rigor d’un instrument “que no és tan angelical com el pinten” confessa. La màgia aparent d’aquest instrument amaga un ritme trepidant: “Hi ha passatges infernals en què sembla que vagis en bicicleta perquè tot el cos queda suspès”, sentencia la concertista, que dos cops a la setmana procura posar-se en forma al gimnàs per mantenir a ratlla les lesions.

“L’arpa té pedals, necessites els dos peus i es toca amb els quatre dits de cada mà, sense el més petit, per tant l’exigència física i muscular és molt alta”, explica Esther Pinyol, que llueix unes ungles perfectament retallades per poder polsar cada corda amb el tou del dit.

Aquest instrument, que té entre 46 i 47 cordes (en la versió clàssica) és el gran desconegut d’una formació orquestral, i va ser “el so característic i la seva forma peculiar” el que va atrapar Esther Pinyol.  Ella ens ensenya que  les cordes vermelles corresponen a la nota Do, i les de color blau o negre són la nota Fa, i amb els pedals es fan les alteracions que figuren en una partitura: sostinguts, bemolls i becaires.

Concertista habitual de l’Orquestra  Camera Musicae, i integrant del Blooming Duo al costat de Ferran Carceller (marimba), Esther Pinyol ha viscut moments de gran intensitat en la seva trajectòria professional: “Quan vaig arribar a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya encara no havia complert els 17 anys i em va impressionar molt poder-ne formar part”,  recorda.

Amb la il·lusió i el repte de ser algun dia l'arpa solista d'una orquestra professional del país, Esther Pinyol s’endinsa a partir d’aquesta setmana, en una etapa de gran recorregut que la portarà a alguns dels escenaris més reconeguts de la geografia catalana.

Les properes cites d’Esther Pinyol les podeu consultar en els següents enllaços:

https://www.lapedrera.com/ca/activitats/residencies-musicals-2015-2016/esther-pinyol-arpista

http://www.palaumusica.cat/ca/el-primer-palau_392858?month=&date_range=&tag=&external=True&date=&expired=False&cycle=