 |
El Duo Miró actua aquest dijous (20.30 h) al Teatre Principal dins del cicle
Nits de Clàssics. Foto: NACHO MAYALS |
ANNA ESTALLO /Valls/Madrid
Marta Mulero (1986) i
Medir Bonachi (1986) comparteixen l’any de naixement, la seva dedicació a la
música, haver estudiat en el mateix concervatori i poca cosa més. Ella és freelance i desplega una activitat
frenètica a Madrid on resideix des de fa quatre anys; tant actua amb una
orquestra simfònica com ho fa amb Sergio Dalma o Rafael. Ell és professor de
música a l’Escola Municipal de Tarragona i compagina aquesta feina amb la de concertista;
li agrada impartir classes i no hi renunciaria per a res del món. A l’escenari,
però, la cosa canvia i la seva unió esdevé una simbiosi perfecta.
En una vídeo-connexió que
establim en aquesta entrevista a tres bandes –Madrid, Tarragona, Valls- afloren
amb naturalitat els sentiments i les emocions d’aquesta parella artística que
ha dissenyat Sotto Voce, un projecte
de gran calat, personalíssim, que l’estiu passat van estrenar a Menorca amb un
èxit desbordant.
D’on
neix la idea de Sotto Voce?
[Marta Mulero] “El punt
d’arrencada el trobem en el fet que el violoncel és l’instrument que més s’assembla a la veu
humana. A partir d’aquí decidim agafar una sèrie d’obres del gènere operístic i
fer-ne transcripcions per a aquest instrument. La base de Sotto Voce s’assenta
en catorze àries d’òpera, sarsuela o lieder de diferent contingut: amb tocs
d’humor, amb melancolia o bé amb tristesa...Hem triat les que tenen la melodia
més maca i que interpretades pel violoncel i acompanyades pel piano donen un
resultat molt especial”.
[Medir Bonachi] “La feina
que ha fet la Marta té molt de mèrit, no tant sols pel treball que ha fet, sinó per
la selecció de les obres i l’agilitat i la rapidesa amb què ha treballat. Hem
de pensar que ho vam preparar a l’estiu i ja el vam poder estrenar a Menorca.
El resultat ha estat extraordinari”.
Es
tracta, doncs, d’un treball personalíssim.
[M.M] “Del tot. Al final
han quedat unes transcripcions molt maques on el violoncel llueix. A més, hem
transcrit qualsevol tipus de veu: soprano, mezzo, baix, tenor...
Com
ha evolucionat Sotto Voce després de l’estrena a Menorca?
[M.M.] “Després l’hem
volgut perfeccionar. Ara ens sentim més còmodes perquè el repertori ja ens
l’hem fet nostre. Vam portar l’espectacle a Vilanova i al públic li va
encantar. Podíem sentir la gent com taral·lejava”.
[M.B.] “A més, al Teatre
Principal tindrem la presència d’Ignasi Mayals que ens dóna suport audiovisual
en l’espectacle i que és una manera d’apropar la música a aquelles persones que
potser de manera habitual no solen assistir a concerts”.
Quina
explicació donen a aquesta fenomen que es produeix entre el públic?
[M.M.]”Amb aquest format
el text de les obres agafa un caràcter diferent i segurament a l’espectador li
resulta més fàcil apreciar musicalment les obres. El públic es deixa portar per
la música potser perquè aquesta és una manera més subjectiva d’escoltar cada
obra”.
El
Duo Miró s’ha vist obligat a repensar noves fórmules per poder accedir al
mercat musical?
[M.M.] “No ens hem vist
obligats a buscar alternatives, però sí que és veritat que Sotto Voce és el nostre petit oasi. El Medir té una activitat de
concerts que combina amb la docència musical, i jo potser faig menys classes i
més concerts, però és pel fet que visc a Madrid i allí hi ha molta més
activitat.”
[M.B.] “Tenim molts
projectes fets des del gust i la voluntat de fer coses d’una manera diferent.
També hem treballat en projectes pedagògics i no precisament per a infants,
sinó per poder accedir al públic, per superar aquesta distància que hi ha entre
l’escenari i els espectadors. Ens interessa molt que el públic sigui part
activa dels concerts.”
Cada
dia ens trobem amb més músics que volen oferir coses diferents a l’audiència.
Alguna cosa està canviant en la música clàssica?
[M.M.] “Ens trobem amb
moltes produccions que indiquen que la música clàssica té tendència a buscar
nous formats; no hem de deixar de banda que l’objectiu de la música sempre és
el d’arribar al públic.”
Són
parella artística, però la seva vida professional ha seguit camins ben
diferents.
[M.M.]”Vaig anar Madrid a
estudiar un màster i m’hi vaig quedar. També és veritat que em vaig enamorar i
que això em va fer més fàcil fer aquest canvi a la meva vida. Jo en aquell
moment tenia feina fixa a l’Escola Municipal de Salou i ho vaig deixar tot per
dedicar-me a la música com a freelance.
A Madrid porto una agenda molt activa: tant puc tocar amb una orquestra
simfònica, barroca o amb una formació de cambra, acompanyar el Sergio Dalma o
el Rafael o gravar cinema.
A més, també prenc part en
esdeveniments privats. Un dels que recordo especialment és el que em van
encarregar pel setanta-cinquè aniversari d’una senyora a la qual havia de
despertar abans de les set del matí amb la música del meu violoncel. Va ser un
concert en pijama amb totes les de la llei... També m’han contractat per tocar
el Senat i he tocat davant del Rei. Per tant, em sento molt afortunada perquè
tot això ho he aconseguit sense padrins.
L’única cosa que trobo a
faltar molt és la família”.
[M.B.] “Jo porto una vida
una mica més assossegada i fins ara no he sentit la necessitat de marxar fora.
Tinc la sort que tinc molta feina: la meitat del temps el dedico a
l’ensenyament musical i l’altra meitat a fer concerts. Sí que és veritat que el
piano és un instrument que es necessita gairebé per a tot i si volgués podria
dedicar-me exclusivament als concerts, però no vull renunciar a fer classes
perquè m’agrada molt. Ara, per exemple, tinc un projecte a la vista amb la
Camerata XXI previst per a l’última setmana de novembre i el 2 de desembre
estrenem l’espectacle El Carnaval dels
animals en què els músics també haurem de posar a prova les nostres dots
d’interpretació.”
Per
a Medir Bonachi el concert serà doblement especial perquè toca davant del seu
públic i perquè donarà a conèixer aquest nou espectacle.
[M.B.]”Tinc la sort de
tenir a Valls una associació com els Amics de la Música i el cicle Nits de
Clàssics que és una plataforma molt bona i que a mi m’ha ajudat molt donant
cabuda a propostes que he fet. Penso que és una feina de gran rellevància
sobretot per a la gent que comença i que
són del territori.”
[...]”Sí, ja ens agradaria
als que som de Reus rebre el mateix tracte que ha rebut el Duo Miró a Valls.
L’únic cosa que he aconseguit és que l’alcalde em convidi a saludar el públic
des del balcó de l’Ajuntament després d’haver guanyat un premi. A nivell
individual sí que he actuat en algunes ocasions a Reus, però el Duo Miró no ho
ha fet mai fins ara”.
Per
cert, per què es diuen Duo Miró?
[M.M.]”Buscàvem el nom
d’un pintor i ens va semblar que Miró n’era un dels més rellevants. A més,
tenia bona sonoritat i no ens ho vam pensar gaire“.
Aquesta és la seva
explicació, però també és cert que combinant
les lletres primera i última de Duo Miró en surt la nota Do, tal i com apareix
en la portada del dossier en què promocionen el Sotto Voce.
La cita: aquest dijous,
dia 23 de novembre (20.30 h) al Teatre Principal de Valls.
