22- Canço d'Amor i de Guerra

Solistes de primera línia i un cor amateur interpreten demà a Valls, la "Cançó d'Amor i de Guerra"

Roger Padulles, Carlos Aguirre i Esther Martínez faran els principals papers.
         

Els tres solistes principals durant un assaig, dimecres, a Valls. Foto: A. ESTALLO.

És el projecte més ambiciós de l'associació Amics de la Música de Valls. Cançó d'amor i de guerra, de Rafael Martínez Valls, una sarsuela que es va estrenar el 26 d'abril de 1926 a Barcelona, es presenta aquest diumenge (18.30 h) al Centre Cultural de la capital de l'Alt Camp amb una peculiar combinació de solistes de primera fila –el tenor Roger Padullés i el baríton Carlos Aguirre–, i un cor amateur –la coral Terpsícore– que té el difícil repte d'acompanyar la versió concert de l'obra.

Encara queden algunes entrades a la graderia i en molt poques llotges per a aquest espectacle que dirigirà Josep M. Damunt. L'Orquestra Simfònica del Teatre Líric de Barcelona posarà l'acompanyament musical a la versió concert d'aquesta obra representativa del teatre líric català.

En el repertori, el públic podrà veure solistes de gran projecció, com ara el tenor vallenc Roger Padullés, màxim guardonat en la darrera edició del concurs internacional de cant Francesc Viñas, o el baríton mexicà Carlos Aguirre, que ha aterrat expressament a la capital de l'Alt Camp per a aquest projecte abans de marxar cap a Alemanya, on l'espera l'òpera Falstaff, de Verdi. Aguirre està encantat amb l'obra. «El cor ho afronta amb molta il·lusió i nosaltres, els solistes, només hi posem una part. Ells són les estrelles del concert», afirma el baríton. Una opinió molt semblant la comparteix Roger Padullés, que ha elogiat la direcció de Damunt, «molt favorable per als cantants» i que no es planteja si canta en un lloc o en un altre, sinó que el que més valora «és la capacitat de transmetre dels artistes, i això en la coral Terpsícore no pot ser més gran. És el màxim que es pot demanar», diu el tenor, que molt aviat tornarà al Liceu per fer El cavaller de la rosa, de Strauss. Entre les veus destacades de l'espectacle, hi haurà la de la soprano vallenca Esther Martínez, poc coneguda fora del territori tarragoní, però que exhibeix una clara i potent veu amb la qual interpretarà la Francina, la protagonista femenina.

 

Noticia publicada a: El Punt 20/02/2010 Anna Estallo

18- Esther Martínez i Medir Bonachí

Foto: Anna Estallo

El pianista Medir Bonachí i la cantant Esther Martínez en un dels estudis de gravació.

Diuen els que hi entenen que la seva veu assoleix cotes extraordinàries quan s'atreveix amb àries com ara Casta Diva, de l'òpera Norma, de Bellini, o el Signnora, escolta, del llibret Turandot, de Puccini, composicions només a l'abast de les sopranos que encaixen en el rol de prima donna. Però malgrat el seu talent innat, la cantant Esther Martínez (Valls, 1963) no ha vist fins ara –a una edat certament tardana per començar– la possibilitat de situar-se entre els artistes de més renom. Va començar quan era una adolescent com a professora de guitarra, i després va venir el piano i el cant, però mai va arribar a trobar el camí d'explotar amb plenitud el seu millor instrument: la veu. I això que Alfredo Kraus la va escollir alumna directa en la seva càtedra i que va tenir el privilegi de participar en les classes magistrals que impartia Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé i l'austríaca Gundula Janowitz.
Fa gairebé un any, però, la seva vida va fer un gir de cent vuitanta graus. L'Associació Amics de la Música de Valls la va presentar com a cantant lírica en un concert extraordinari al Teatre Principal de Valls, i el seu recital va sorprendre els mateixos organitzadors i també els espectadors; tant que uns mesos després, al juny, oferia una sessió d'àries d'òpera i sarsuela a la Fundació Mas i Mas, de Barcelona, on va posar punt final a la seva relació artística amb el seu pianista de sempre i iniciava una nova etapa al costat del jove concertista Medir Bonachí (Valls, 1987). Junts van obtenir un gran èxit en el concert que van oferir a la cripta de l'ermita de Cambrils, i també a Montblanc, i van fer ple absolut a la sala Excelsior de l'Escola de Música d'Alcover.
Esther Martínez i Medir Bonachí són l'aposta de l'Associació Amics de la Música, que amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Vallencs acaba d'editar el disc L'Esther canta el Nadal. Del renaixement a l'actualitat, setze títols que abracen compositors des de Juan del Encina, fins a Glaucs, passant per Bach, Händel i Mendelssohn, entre d'altres. Malgrat que per a la soprano i el pianista aquesta era una forma de «fer arribar l'esperit nadalenc a tothom», molts ja veuen en aquest primer disc el pas cap a un segon àlbum més adequat al repertori de tots dos artistes, units ara pel cant, però amb objectius diferents en la seva trajectòria. «Acabo de començar i sé que el camí és difícil. M'agradaria dedicar-me només a fer concerts, però sóc músic, m'agrada treballar amb tot el que té relació amb la música», afirma Medir Bonachí, que actualment fa de professor a les escoles de música de Mataró (Maresme) i Constantí (Tarragonès), mentre estudia un postgrau de piano a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc).
Esther Martínez, que perfecciona la veu amb el compositor Manuel Garcia Morante, a Barcelona, està convençuda que ara es donen les circumstàncies per dedicar-se al cant amb plenitud: «Si no m'hi dedicava era perquè tenia altres prioritats: la família i l'acadèmia de música que tenia», comenta la cantant, que admet que el concert de fa un any al Principal de Valls va ser clau en la seva carrera i hi afegeix: «Em van dir que aquesta veu no me la podia quedar per a mi i que l'havia de compartir amb els espectadors.» Sembla que la van aconsellar molt bé, perquè de la soprano se'n comença a parlar en els cercles més especialitzats. Jaume Radigales, crític musical de La Vanguardia i de Catalunya Música, ha volgut presentar el seu primer disc i en diferents emissores de ràdio ja han entrevistat la cantant. El futur més immediat la podria portar fins al Cercle del Liceu o també a l'Ateneu de Barcelona. Si la soprano creada per al bel canto no s'erra de camí ben aviat es podria sentir a parlar d'una diva a casa nostra.

El Punt/ Anna Estallo 11/12/2009