dimarts, 7 de juny de 2016

La reencarnació de Robert Gerhard

El Quartet Gerhard durant el concert al Teatre Principal de Valls. 
Sabíem que el Quartet Gerhard es trobava entre l’elit de les formacions musicals de cambra. I també sabíem que la seva presència havia convocat un nombrós públic atret per les bones referències d’aquest quartet.
El que desconeixíem era la seva capacitat de metamorfosi per interpretar un compositor que no és a l’abast de tothom.
Si Robert Gerhard hagués triat algú per executar el Quartet de corda número2, hauria triat, sens dubte, el Quartet Gerhard.
 El Quartet Gerhard és una jove agrupació cridada a figurar –si no ho ha fet ja– entre els millors quartets espanyols.
La proposta que ens va fer del compositor nascut a Valls Robert Gerhard, que tant trobem a faltar en las sales de concert, amagava aquesta manca de música contemporània, ja sigui en les programacions de cambra o en les orquestrals.
És per això que la presència del gran mestre vallenc era tot un esdeveniment. Considerat un dels grans compositors del segle XX, engrandeix qualsevol cita que es preui en l’àmbit contemporani i, encara més, si ens arriba amb el nivell d’excel·lència amb què el Quartet Gerhard l’ha interpretat a Valls.
Si, a més, hi afegim la idea molt encertada de programar-ho amb el magnífic i complex Quartet opus 132, de Beethoven, la vetllada agafa unes dimensions i vigència considerables, i un sentit que converteix l’esdeveniment en un fet artístic ple i transcendental.
Observar i sentir al Quartet Gerhard amb la proximitat que permet una sala tant acollidora com el Teatre Principal, és endinsar-se en les entranyes de l’art musical. De fet, la música de Robert Gerhard és una de les referències d’aquest quartet.
El Quartet Gerhard respira cada nota i no obvia plantejar les molt diverses particularitats de cadascuna de les dues obres del repertori. Des del puntillisme i fins a un legato intens i ben apuntat, fent dels seus instruments una sola veu en continuum, gràcies a l’homogeneïtat d’aquesta formació, a la complicitat de les mirades, a la respiració conjunta, a la transcendència dels gestos més lleugers, al frec més subtil de l’arc, compartint una idea molt treballada, sentida i interioritzada.
El públic va notar en l’estructura de l’obra de Robert Gerhard un 'enfrontament' entre els dos violins, i les seves tessitures generalment agudes, vibrants en els seus trèmolos a la punta de l’arc, i un duo de viola i violoncel on, en les veus, es concentraven els recursos de la tècnica expressivament més interessants.
El gran Quartet Opus 132, de Beethoven es va albirar, una vegada més, deliciós. A tot això, hi va contribuir la versió del Quartet Gerhard realment contundent, tant tècnicament com expressivament i que, a més, va  resultar molt subtil en els aspectes més delicats.
L’audiència va gaudir de manera plena aquesta pàgina amb els arcs del Quartet Gerhard i en la intensitat amb la que viuen aquesta música.
Un concert memorable que va deixar molt satisfets els amants de la música de cambra, d’ahir i d’avui.
I per acabar d’evidenciar la seva gran qualitat interpretativa, van obsequiar els espectadors amb l’adagio de Vistes al Mar d’Eduard Toldrà. Un gran colofó.

1 comentari:

  1. Un concert esplèndid. Cal pensar en que Valls hauria de tenir un cicle dedicat al seu gran fill il•lustre.

    ResponElimina