 |
| Rubinat en una imatge presa durant un assaig al Teatre Principal de Valls. Aquest dijous (20.30 h) torna a Valls amb un recital dedicat a Mompou, Blancafort i Chopin. Foto: A.E. |
La maduresa li ha donat una visió més completa de la
música, i la capacitat de replantejar-se cada obra afegint-t’hi les seves
vivències.
En una escola de música que té més de 100 anys
d’història, la de Vic, Joan Rubinat s’ha convertit, després de tres dècades, en l’alma mater de tots els alumnes que fan
els seus estudis de piano. Ell és el professor que va escriure La lluna, el llibre de cançons populars
per a piano, que centenars d’infants han utilitzat per aprendre a tocar aquest
instrument.
I és també un dels pianistes que captiva el públic per la seva gran
sensibilitat en la interpretació i per una particularitat que el fa gairebé
únic: tocar a les fosques.
Professor
de música o concertista?
“Quan tenia 11 anys ja tenia clar que la meva
vocació era la pedagogia, però també donava per fet que faria concerts i així
ha estat durant més de 25 anys. Des que tenia 17 anys que vaig fer el meu
primer recital ja n’he fet més de 800, tot i que darrerament he abaixat una
mica el ritme perquè també sóc més gran i ara mateix l’escola m’absorbeix molt.
Temps enrere potser feia 30 concerts
cada any; ara prefereixo dosificar-me”.
Què
l’absorbeix tant de la seva feina com a professor?
“L’Escola de Música de Vic també és conservatori. Els
alumnes hi són des que s’inicien en la música i fins cap allà els 17 anys. Jo
hi faig classes de literatura pianística. Tractem la part psíquica de l’obra i
com és l’autor, i tots els exemples en relació a les peculiaritats i
característiques musicals els fem en directe amb la col·laboració de professors
i alumnes. Actualment dedico unes 50 hores a la setmana a l'escola."
Aquest
és un tret diferenciador d’aquesta escola?
“Crec que ja es fa en altres llocs, però sí que puc dir
que Vic és un lloc privilegiat per a la música. Sempre hi ha hagut molt
d’interès i a l’Escola de Música de Vic s’hi despleguen moltes activitats: banda de
música, orquestres, cantates... s’hi fan moltes coses per impulsar la música. A
més, el fet de tenir un seminari i el Centre d’Art Religiós fan que Vic sigui
una ciutat d’un nivell cultural d’alta sensibilitat. I cal no oblidar que
L’Atlàntida, el Centre d’Arts Escèniques d’Osona també és tot un referent. ”
Tots
els alumnes que té a les aules estan convençuts que volen fer música?
“És una realitat que moltes vegades els infants, els
escolars, fan activitats relacionades amb allò que els pares no van poder fer.
Els pares són els que prenen la decisió, però tard o d’hora el nen se n’acaba
responsabilitzant.”
Vostè,
que en part s’ha format a Alemanya, veu les mateixes possibilitats per als
alumnes de casa nostra que per als de països amb més tradició musical?
“Un factor molt important
és l’entesa amb el professor, la química que s’estableixen entre ambdues parts.
Òbviament cada país té el seu sistema i aquí sempre hem demanat més recursos a
l’administració pública. També és cert, que en d’altres països el mecenatge és
una fórmula que s’usa tot sovint.”
Què
li aporta la seva faceta com a concertista.
“Tocar i compartir la
música amb l’audiència és una sensació incomparable amb cap altra. Ho faig des
de l’any 1974 i ja porto quasi vuit-cents concerts. De tots aquests anys conservo
un record especial de les vegades que he actuat al Teatre Principal de Valls.
I
d’aquestes actuacions em quedo amb la Sonata
en La menor, de Mozart, la primera i única vegada que l’he tocat. N’havia
interpretat d’altres, de la 330 a la 333, però mai aquesta, i vaig tenir una
sensació que no sé si la tornaré a experimentar. Una cosa molt semblant em va
passar la primera vegada que vaig tocar a les fosques Mompou”.
Per
què li agrada tant tocar a les fosques?
“La idea de tocar a les
fosques em ve d’un dia que li vaig veure fer al pianista Sviatoslav Richter, al
Teatre Fortuny de Reus. Allò em va impactar i vaig decidir portar-ho a la
pràctica. Com que no hi ha llum estàs al cent per cent per la música. La imatge
no ajuda i si toques un fragment trist o més alegre penso que és molt bo fer-ho
des de la introspecció.
Els comentaris del públic són molt bons i la gent em
diu que la música arriba amb molta intensitat. En el proper concert que faré
a Valls he demanat de tocar a les fosques.”
Precisament
per a aquest concert vostè ha preparat un repertori especial per a l’ocasió.
“Sí, la primera part està
dedicada a dos compositors catalans: Mompou i Blancafort. Estan junts en el
programa i m’agrada que sigui així perquè tots dos van ser molt amics.
Són
obres de meitat d’època amb Cinc nocturns
d’entre 1930 i 1940, de Manuel de Blancafort, i Variacions sobre un tema de Chopin, que va escriure Mompou en la
seva etapa més recent. Mompou admirava Chopin, tots dos eren pianistes i
componien damunt del piano.
La segona part és més
romàntica amb una evocació especial cap a Chopin i del qual estrenaré el Nocturn
en Re bemoll Major, i també interpretaré
Quatre masurques en les que, a més d’un Preludi,
de Rachmàninov, i la Novel·leta en Fa
Major, Op. 21, de Schumann.”Rubinat aposta una vegada més per Valls i pel seu teatre, un escenari que no deixa ningú indiferent i que tornarà a rebre al pianista d'Osona aquest dijous, a 2/4 de 9 del vespre, en el cicle Nits de Clàssics que organitzen els Amics de la Música de Valls.
