Atrevides i exigents

A l'esquerra, Silvia Mkrtchian (pianista) i, a la dreta, la soprano Maribel Ortega al finalitzar el concert.
Foto: JOAN GASULL

Atrevides i exigents com les cançons de Strauss i Rachmàninov. Així es van mostrar les dues protagonistes de la darrera vetllada de Nits de Clàssics.

Si el mes passat l'Associació Amics de la Música de Valls presentava una vetllada lírica brillant amb Anna Bolena, en aquesta ocasió ha tornat a enlluernar el públic amb la seva segona producció lírica de la temporada: un recital memorable dedicat a les cançons de Richard Strauss i Sergei Rachmàninov.

El públic del Teatre Principal potser està més habituat als lieder de Schubert o Schumann, que són exponents d’aquest gènere durant el primer Romanticisme amb un lied de gran dosi narrativa i intimista. Però existeix un altre capítol del gènere lieder com són les obres de Strauss i Rachmàninov, destacadament post-romàntiques, musicalment més atrevides i exigents en el tractament vocal.

 L’esdeveniment presentava com a principal atractiu de la vetllada la reconeguda soprano Maribel Ortega amb la inestimable col·laboració de la brillant pianista Silvia Mkrtchian (Premi Rakhmàninov).

La soprano i la pianista van desplegar les cançons de Strauss i Rachmàninov amb una excel·lent prestació i seguretat tècnica, cantant durant més d’una hora obres amb un compromís vocal molt alt. Cal no oblidar que en la Brunhilda  del Siegfried de Wagner, que la soprano farà el proper mes de setembre al Teatro Campoamor d’Oviedo, la seva intervenció es concentra en quaranta minuts.

Amb una veu lírica, perfectament timbrada, fins i tot en els tons més  aguts, Maribel Ortega va superar amb habilitat la dificultat de les primeres cançons de Strauss.

Després, va entrar de ple en el repertori a mesura que avançava el concert i va aconseguir una superba interpretació.  Poques veus poden afrontar les cançons russes de Rachmàninov amb una dosi densa, justa d’autoritat i lirisme.  I és que el seu instrument té un centre ampli, sonor i homogeni en l'agut, de volum impactant en el forte i el fortíssim, d'aquests que trepen l'oïda produint pessigolles i carícies al mateix temps.

La veu de Maribel Ortega té una amplitud i extensió importants, sobretot en els registres mitjans i aguts, el control tècnic resulta evident.

En els dies del concert estava en tractament per laringitis i congestió nasal, fet que no li va desequilibrar l’instrument ni l’emissió de manera significativa. Una cantant intel·ligent, doncs,  que sap dosificar-se sense manllevar accents a les frases dels diferents relats de les cançons. 

En aquest recital ha estat tot un luxe l’acompanyament, molt ben compartit per la pianista Silvia Mkrtchian. El diàleg del piano amb la veu, s’esplaiava amb un so poderós, de pulsació segura, amb un seguiment pulcre de la partitura a l’hora que intel·ligent en l’ús del rubato (acceleració o retard del tempo). Va interpretar els dos compositors amb una gran musicalitat, sensibilitat i va imprimir un caràcter diferent en cadascun.

Silvia Mkrtchian va ser el gran descobriment de la nit per a l’audiència que omplia el Teatre Principal de Valls. Maribel Ortega ja és una coneguda dels espectadors habituals de la sala, i Mkrtchian ha entrat en el cercle dels concertistes avalats per la crítica satisfactòria d’aquest públic.

Valorant l’experiència i els resultats obtinguts fins ara, es pot concloure que és molt positiu introduir en la programació musical de Nits de Clàssics repertoris que són tot un repte no només per als intèrprets, sinó també per al públic. En l’art és important enriquir i educar i no només delectar.

Una veu lírica d'alta volada forjada en 10 anys de vertigen

La soprano Maribel Ortega és una de les cantants amb més projecció a l'Estat espanyol.
Foto: JORGE RODRÍGUEZ NORTON.

ANNA ESTALLO

El tarannà de Maribel Ortega resultaria incomprensible si no expliquéssim alguns detalls de la seva vida, com el que va protagonitzar als 18 anys quan, immersa en una etapa de dubtes i incerteses, marcada encara per la tristesa de no haver pogut estudiar música, tal i com ella volia des de ben petita, va decidir marxar a Anglaterra. Dos anys després va tornar a l’Estat espanyol  convençuda que volia especialitzar-se en enologia, la ciència dels vins.  

Però d’aquesta decisió, aparentment meditada, i de la seva llicenciatura en Químiques que va obtenir anys després per poder especialitzar-se en l’art vinícola, avui no en queda res.

La vena artística de Maribel Ortega la va conduir a fer les seves primeres incursions musicals de forma amateur a la seva terra natal –Jerez de la Frontera- cantant en casaments i esdeveniments variats que li van donar un primer impuls.

Després vindria un fet inesperat que canviaria la seva vida per sempre.

Què va passar?

“Mentre donava classes d’anglès i de química cantava de forma amateur fins que va passar el tren. Tot el que m’ha passat fins ara jo no ho tenia contemplat. El meu repte era cantar al cor del Liceu i aquest va ser el meu primer contacte amb l’òpera. Però tot va canviar quan el març de l’any 2006 la soprano i productora musical catalana Mirna Lacambra em va donar la primera oportunitat. Després, la vida m’ha anat posant reptes, un rere l’altre.”

Vostè va deixar la seva casa a Andalusia i va apostar per venir a Catalunya a estudiar. Com valora aquest canvi?

“He viscut a Catalunya fins l’any 2013 i considero aquesta terra com la pàtria del meu naixement professional. A Catalunya és on m’he format i on tinc una part important dels meus contactes. També és el lloc on han descobert el meu talent”.

Els entesos en la matèria diuen que vostè ha enlairat el vol i que es troba en aquell moment en què a partir d’ara ja serà difícil veure-la cantar en petits escenaris.

“No em sento identificada amb aquests comentaris. Sóc prudent i m’agrada tenir als peus a terra. Vull mantenir la temperància perquè no m’agrada avançar-me als fets.  A més, penso que es pot aconseguir un nivell bo i seguir cantant en escenaris més petits”.

Els crítics han fet molt bons comentaris sobre vostè.

“Les crítiques són una arma de doble tall. Jo em considero sensible i vulnerable a les crítiques i per aquesta raó me les prenc com el que són: opinions. Encaixar critiques, tant bones com dolentes, no és fàcil i cal valorar-les en la justa mesura per poder seguir creixent professionalment”.

Ara tenim l’oportunitat de veure-la i escoltar-la al Teatre Principal de Valls amb un programa inèdit que inclou Strauss i Rachmaninov. Tots dos són coetanis però pertanyen a escoles diferents. Quin vincle els uneix?

“No hi ha res que els uneixi. El fet d’unir-los en aquest concert és una decisió personal que es remunta dos anys enrere quan vaig tenir l’oportunitat de fer un concert sobre Rachmaninov. Per a mi cantar Rachmaninov va ser tot un descobriment perquè m’hi vaig sentir molt còmoda des del punt de vista vocal. Ara, i en aquest concert al Teatre Principal de Valls, hem vist l’oportunitat d’incloure, novament, Rachmaninov. A més, hi incorporem Strauss, una combinació que vam oferir als Amics de la Música de Valls i que de seguida van veure amb bons ulls. Aquesta seria la meva primera incursió en Strauss, un compositor que també li va molt bé a la meva veu”.

Veig que quan parla del concert i del repertori ho fa en plural.

“Sí, és clar, és que m’acompanya una pianista de primer nivell, la Silvia Mkrtchian,  amb la que tinc el privilegi de fer aquest concert. És un luxe poder treballar amb ella i penso que oferirem un concert amb totes les de la llei. De fet, va ser ella, que és bona coneixedora de la música russa, qui em va suggerir l’obra del gran  Rachmaninov.”

Parla amb passió de Rachmaninov.

“A Rachmaninov el sento en el meu cor. Potser és pel fet de ser andalusa que noto una certa connexió amb la passió que desplega Rachamaninov en les cançons, on es nota la manera de sentir més genuïna del poble rus. A Rachmaninov el sento molt dintre meu; Strauss se’m presenta més espiritual. Per aquest motiu hem deixat per a la segona part Rachmaninov. Creiem que poder acabar el concert amb la seva música afegirà un component d’espectacularitat important. L’última peça amb què tancarem el recital recull d’una manera extraordinària aquesta grandiositat.”

L’hem vist cantar Verdi i més recentment també Wagner. Amb quin estil se sent més còmoda?

“En els meus inicis de carrera musical semblava que la meva veu era més verdiana, però he de dir que Wagner ha estat un descobriment més recent que he anat alternant amb Puccini. La veritat és, però, que no em vull encasellar amb cap en concret. Em considero massa jove des del punt de vista musical per abordar de ple Wagner i per aquesta raó ho vaig combinant en paral·lel amb el repertori italià.

El meu debut al Teatro Campoamor d’Oviedo el mes de setembre amb l’òpera Siegfried pot ser el meu barem a l’hora de valorar com es va desenvolupant la meva veu amb Wagner”.

El seu creixement ha estat vertiginós si tenim en compte que només fa 10 anys que és professional del cant.

"He treballat molt intensament, i també he crescut i he madurat com a cantant en aquests deu anys, que és l'edat de la meva veu lírica. En aquests temps se m'han anat plantejant reptes consecutius i els he anat superant progressivament."

Té previst tornar a Catalunya per ampliar la seva formació?

“En l’últim any he tingut molta feina i ja no m’és possible estar amb els meus preparadors a Barcelona. Els trobo molt  a faltar, però actualment sempre estic de concert i això m’agrada perquè considero que on s’aprèn a cantar, i on la veu es desenvolupa professionalment, és a l’escenari”.

On es veu en el futur més immediat?

“Em veig treballant molt, estudiant i gaudint molt del que faig. Penso que una vegada que proves l’escenari és molt difícil allunyar-te’n.”

A Maribel Ortega la podrem veure a partir del mes de març al Teatre Principal de Palma de Mallorca en l’òpera Macbeth de Giussepe Verdi, interpretant el paper de Lady Macbeth. I al setembre, al Teatro Campoamor d’Oviedo en el rol de Brunilda a l’òpera Siegfried, de Wagner.

Abans, ens trobarem amb ella aquest dijous, dia 26 gener (2/4 de 9 del vespre) al Teatre Principal de Valls. 

Així va ser el concert de Maribel Ortega i Alessio Borreggine a Valls

La soprano i el tenor durant un moment del concert d'òpera i sarsuela que van oferir al Teatre Principal de Valls, el dia 9 de novembre.
Foto: JOAN GASULL

El públic del cicle de concerts "Nits de Clàssics"esperava amb expectació aquest concert, preparat per Jaume Aragall, amb un cartell important dins del món de la lírica: la soprano Maribel Ortega, amb una trajectòria ben consolidada a nivell mundial; la pianista Anna Crexells, ben coneguda i apreciada pel públic vallenc, i acreditada per les seves intervencions com a repertorista en Masters i en el proper Concurs Viñas, i la presentació de Alessio Borraggine, tenor italià, establert a Roma i deixeble de Jaume Aragall.

Com comentava Jaume Aragall en el post anterior d'aquest mateix blog, va conèixer a Alessio fa dos anys a Viena en una etapa en què l’italià meditava què havia de fer amb el seu futur. Aragall recordava aquest moment: "Ell havia decidit no tornar a cantar però jo el vaig escoltar i em va semblar que era prou bo, que tenia bon material per treballar i que progressivament aniria traient tot el seu potencial".

I així és,  el tenor italià es troba en un procés de perfeccionament, de corregir defectes i d'aprofitar la gran qualitat del seu instrument vocal: de veu i potència. De la mà del gran mestre que és Jaume Aragall, dosificarà adequadament la força de la seva veu i guanyarà amb sensibilitat i lirisme.

Alessio va iniciar el concert amb les napolitanes Non t’amo piú de Tosti, i Passio de Bovio-Tagliaferro, que va interpretar amb força. Va continuar amb una ària, de poc lluïment per un tenor, com es Ch’ella mi creda de Puccini, que no acostuma a despertar manifestacions d’entusiasme en el públic.

En la segona part va demostrar les seves facultats de tenor en la preciosa ària Come un bel dì di maggio, de l’esplèndida òpera de Giordano, Andrea Chenier i la popular E lucevan le stelle de Puccini, molt aplaudides i acceptades pel públic.

La soprano Maribel Ortega ens va delectar amb un fragment de Los Claveles, sarsuela de Serrano molt ben interpretada, per continuar amb un tremend Macbeth de Verdi; un sublim Visi d’arte, de Puccini, i una emotiva Mamma morta, de Giordano. 

Com deia una assistent al concert, "la Maribel té el do d’embolcallar el cor del públic". 

Realment es troba en un moment molt dolç de cant, per tècnica, sensibilitat i expressió, gràcies a una potent emissió, d’especial bellesa tímbrica en els extrems de la tessitura amb emissió d’una afinació impol·luta, que va saber mostrar-se implacable a  La luce langue, de Verdi i emotivament humana en els dos duets finals de cada part.

La preparació tècnica del concert és un treball, aparentment secundari, que correspon a la pianista Anna Crexells, un dels repertoristes més ben valorats, com ho testifica la seva realçada activitat en aquesta especialitat. 

Dificultat per la quantitat i varietat d’autors i estils que exerceix al costat d’un altre músic, en aquest cas uns cantants. 

I es valora molt quan els assajos son insuficients i aquesta pianista, tant delicada i distingida, domina el transport que s’adapta a la veu del cantant. 

 És una bona coneixedora de les veus masculines i femenines, i de les seves respectives tessitures i colors que fan que el seu acompanyament ens apropi més musicalment. 

El públic vallenc aprecia la qualitat d’aquesta pianista i fa que ella se senti ben acollida. Un fast tenir-la sovint entre nosaltres.

Un concert emotiu que va satisfer als assistents que van gaudir de fragments d’òpera amb una exquisida interpretació.

Alessio, el deixeble de Jaume Aragall arriba a Valls

Una imatge del tenor Alessio Borraggine que aquest dijous actuarà al Teatre Principal. Foto: https://www.facebook.com/alessio.borraggine

Alessio Borraggine és l’estrella convidada del concert d’aquest dijous, dia 12 de novembre (20.30 h), al cicle Nits de Clàssics de Valls.

El públic del Teatre Principal l’espera amb expectació. Actuarà al costat de Maribel Ortega, soprano amb una trajectòria consolidada a nivell mundial, i de la pianista Anna Crexells.

El concert, titulat Concert líric,  porta el segell del tenor Jaume Aragall qui ha treballat frec a frec amb el màxim responsable dels Amics de la Música de Valls, Roman Galimany, en l’elaboració del programa.

La nit del concert totes  les mirades estaran posades en Alessio Borraggine, un tenor italià, establert a Roma i deixeble de Jaume Aragall.

Tots dos es van conèixer fa dos anys a Viena en una etapa en què l’italià meditava què havia de fer amb el seu futur. Aragall recorda aquest moment: “Ell havia decidit no tornar a cantar però jo el vaig escoltar i em va semblar que era prou bo, que tenia bon material per treballar i que progressivament aniria traient tot el seu potencial”.

Alessio Borraggine va trobar en Jaume Aragall la persona que per primera vegada entenia el seu tarannà i des d’aleshores la seva relació s’ha consolidat amb força. “Allà on ens trobem, on Borraggine està fent algun concert, aprofitem per fer alguna masterclass”, detalla Jaume Aragall.

Alessio Borraggine, que ha actuat dues vegades a l’Auditori de Barcelona, va ser presentat al president dels Amics de la Música en una audició privada.

“Quan el va sentir li va agradar de seguida la seva veu i ens vam posar a preparar un programa de qualitat i alhora força popular per agradar a tota l’audiència i idoni a les dues veus: la de Maribel Ortega i la d’Alessio Borraggine”, recorda el cantant d’òpera que també lloa “l’exercici d’humilitat de Maribel Ortega en acceptar una concert al costat d’un cantant que s’està donant a conèixer entre el públic”.

Aragall tenia previst assistir al concert de dijous, però canvis obligats en la seva agenda professional li impedeixen ser-hi justament aquesta nit. Ho farà més endavant. 

“Em sap molt greu no poder ser-hi justament aquest dia, però ho faré tan aviat com sigui possible en alguna de les activitats que organitzen els Amics de la Música”, diu Jaume Aragall meravellat per l'entusiame cap a la música que desprèn el cap visible dels Amics de la Música i agraït per la confiança dipositada en Alessio Borraggine.