diumenge, 16 de febrer de 2020

Torna Robert Gerhard amb el Trio Pedrell

El Trio Pedrell, en una imatge d'arxiu, actuarà el 20 de febrer al Teatre Principal de Valls


El Trio Pedrell, format per Christian Torres, violí; Ferran Bardolet, Violoncel, i Jordi Humet, piano, presenten el programa Arrels, amb obres de Pedrell, Gerhard i Granados.
La cita és aquest dijous, dia 20 de febrer, a 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Principal de Valls, dins del cicle Nits de Clàssics i en el context de l’any Gerhard-Beethoven-Carner.


AMV / Valls

En aquest programa el Trio Pedrell aprofundeix en la relació de mestre i alumne.  En el  cas  de Gerhard interpreta una obra de joventut que va tenir un gran èxit el 1918 en la seva estrena al Palau de la Música. 
En el cas del Trio Op. 50 de Granados, trobem una música molt inspirada amb grans dosis de romanticisme. El Trio Pedrell ha dedicat els  darrers anys  a la recuperació del patrimoni musical català enregistrant i reeditant peces d’aquests autors, i així els ho va reconèixer la crítica en els Premis Enderrock, on el disc Arrels va ser premiat com a millor disc de clàssica del 2018.

La trajectòria

Després d’anys de formació en diferents escoles estatals com ara l’ESMUC, Musikeon o la Escuela Superior de Música Reina Sofía i d’altres d’a`mbit internacional com ara la Hochschule für Musik Hanns Eisler (Berlín) i la Hochschule für Musik und Theater Felix Mendelssohn Bartholdy (Leipzig), els integrants del Trio Pedrell comencen a caminar junts en una nova etapa marcada per un interès profund en la música de cambra.
Han completat el Màster  de  Música de Cambra a la Hochschule für Musik, Theater und Medien Hannover amb Markus Becker. Han estat premiats en concursos com ara l’International Chamber Music Competition Pinerolo e Torino città Metropolitana, el 24è Concurs Internacional Paper de Música de Capellades o el Concurs Mi Primer Auditorio de la Fundación Piu Mosso. 
Han tocat en sales i festivals de Catalunya, Espanya, Alemanya i la Xina. Combinen la seva faceta artística amb la pedagògica essent convidats a impartir classes magistrals de música de cambra al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, al Conservatori Professional de Música El Musical de Bellaterra o el Conservatori Professional de Terrassa.
El seu primer treball discogràfic es titula Arrels (Ficta Edicions). El disc va ser presentat dins la temporada de cambra de l’Auditori de Barcelona exhaurint totes les localitats. Porten el nom de Felip Pedrell per recuperar en la memòria col·lectiva la figura del compositor, musicòleg, editor i etnomusicòleg català, un dels pares de la música nacionalista espanyola que va exercir una gran influència en personatges com ara Granados, Albéniz, Falla, Turina o Gerhard, entre d’altres.

diumenge, 9 de febrer de 2020

Quan el piano és el gran protagonista

El pianista Bernat Català durant el concert que va oferir el 6 de febrer al Teatre Principal dins del cicle Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls
Amb el títol El piano romàntic es va dur a terme, el passat dijous 6 de febrer, al Teatre Principal, el concert de piano a càrrec del jove pianista Bernat Català, resident a Anglaterra, i actualment en gira concertística pel nostre país.
Prèviament, es va realitzar l’acte de presentació del llibre La sonates para piano de Beethoven, de Paul Badura-Skoda i Jörg Demus, traduït de l’alemany per Manuel Capdevila. Va fer la presentació el musicòleg Albert Ferrer Flamerich, acompanyat per Manuel Capdevila, autor de la versió en castellà, i per Jaume Tortella, vicepresident de la Fundació Bocherini de Barcelona i Editorial Arpegio.
Imatge de la presentació del llibre.
Foto: JOAN GASULL
El pianista Bernat Català (Molins de Rei, 1993) s’estrenà a Nits de Clàssics com a intèrpret –no com a compositor, que també ho és– amb les Sonates núm. 18 i núm. 20 del Pare Antoni Soler (1729–1783), un autor quasi romàntic.
Bernat Català hi va aportar una dimensió fresca i unes sonoritats tan lleus que semblava que flotessin. Va fer una lectura de les sonats emocionant i pianística. El tempo mai va ser estrepitós, més aviat còmode, un fet que permetia assaborir la rica varietat tonal de les dues sonates del Pare Soler, les seves construccions harmòniques i rítmiques. 
L’obra cabdal de la vetllada era la Sonata núm. 3, en La b major Op.110, de Beethoven, de la que, el musicòleg i crític musical Albert Ferrer Flamerich, en va fer una esplèndida dissecció amb detalls molt acurats de l’estructura musical,  durant la presentació del llibre Las Sonata para piano de Beethoven.
Aquest va ser indubtablement el punt àlgid del recital i de la vetllada completa. Un Beethoven, enigmàtic, heterogeni, brillant, desafectat, en el qual Català va demostrar tenir una veu pròpia summament convincent i persuasiva. Vam veure un domini complert de la dificultat interpretativa d’aquesta sonata que s’aparta dels esquemes beethovenians.
La magistral interpretació de Bernat Català, que produeix un impacte pel fet d’allò incomprensible que pot arribar a ser, va transmetre al públic l’arquitectura musicalment absoluta i els constants jeroglífics de l’obra. Bernat Català va estar esplèndid en l’Adagio-Arioso dolente   i com a consol va arribar la Fuga, amb un bon treball contrapuntístic, amb increments i disminucions, que aportaven uns nous sons plenament espiritualitzats.  
La segona part començà amb l’obra Spiegeltocatta, un estudi per a piano de Víctor Cordero i Charles (Molins de Rei, 1971), compositor que ha estat professor a La Chaux-de-Fonds (contrapunt) i en l'actualitat és professor del Conservatori de Música de Neuchâtel, filial de l'Haute Ecole de Musique de Ginebra. Una obra plena de tecnicisme i on Bernat Català va fer palesa la seva gran qualitat tècnica.
Tancava el recital el Preludi, coral i fuga de César Franck (un dels deu grans monuments pianístics de tots els temps, tal com ens recordava el gran Alfred Cortot), i una obra que, des de fa uns anys, figura en quasi tots els recitals de Bernat Català.
De les seves primeres versions fins a l’actual hi ha un espai on s’evidencia la maduresa interpretativa del jove pianista. Innegable correcció de la versió i netedat de plantejament, força profunditat i dinàmica accentuada molt expressiva.
El recital de Bernat Català va tenir una persuasió exercida des de la finor i la delicadesa, mai des del vigor ni des de l’excessiva corporeïtat sonora. Un èxit important d’un pianista cridat a situar-se entre els millors.

dilluns, 3 de febrer de 2020

De Beethoven a Franck i l'esperit de l'expressió romàntica

El jove concertista Bernat Català actua aquest dijous, dia 6 de febrer,
al Teatre Principal de Valls. Foto: FUNDACIÓ GÜELL

AMV / Valls
El pianista Bernat Català (Barcelona, 1993) presenta un programa que reuneix tres obres amb estètiques i llenguatges molt diferents, però que responen a l'esperit de l'expressió romàntica.

La nova cita de Nits de Clàssics es durà a terme aquest dijous, dia 6 de febrer, a partir de 2/4 de 9 del vespre al Teatre Principal de Valls. 
Es tracta d'una proposta del 48è Concurs de Joves Intèrprets de Piano de Catalunya 2018, primer premi de Joventuts Musical de Vilafranca del Penedès.

La Sonata Op. 110 de Beethoven va ser la penúltima composta per l'autor essent, doncs, una obra de maduresa profunda. En canvi, la sonata del compositor vienès Alban Berg es va publicar per primera vegada el 1910. Aquesta peça d'estil expressionista anticipa la ruptura del sistema total. El recital acabarà amb el Preludi coral i fuga del compositor belga Cesar Franck, una obra cabdal del repertori pianístic. Des de Beethoven fins a Franck, passant per Berg, tots els compositors representen el romanticisme en la música, cada un d'ells des d'una perspectiva diferent.
Prèviament al concert, a les 20.00 hores, es durà a terme la presentació del llibre Las Sonatas para piano de Beethoven de Paul Badura-Skoda i Jörg Demus, traducció de l’alemany a càrrec de Manuel Capdevila i Font. Editorial Arpegio. Una anàlisi i descripció de totes les sonates per piano de Beethoven.

La presentació de l'obra anirà a càrrec del musicòleg Albert Ferrer Flamerich i Manuel Capdevila i Font.

dimecres, 29 de gener de 2020

Moments excepcionals de màgia i poesia

L'arpista Esther Pinyol i la soprano Anabel Real durant el concert que van oferir al Teatre Principal de Valls. Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls
La poesia i la màgia es van unir al Teatre principal, dintre del cicle Nits de Clàssics, amb el concert del Duo Èlan que el podríem batejar com a Poesia i màgia. Va ser el dijous, 23 de gener. La soprano Anabel Real i l’arpista Esther Pinyol oferiren una preciosa i sublim selecció de melodies, totes exquisides. Perfecta combinació de l’Anabel i l’Esther.
Tres cançons de Reynaldo Hahn, compositor veneçolà i francès d’adopció, obrien el repertori. Cançons intimistes i relaxants cantades deliciosament;  impecable intenció i correcte francès amb l’acompanyament sempre abraçador de l’arpa. I en les cançons de Marcel Tournier i David Watkins, impregnant de  lirisme cada línia de ric contingut. Impecable la interpretació d’aquest cicle de cançons, un ajustament perfecte entre música i intèrpret, tant en la veu com en l’esperit.
Després d’haver escoltat diverses interpretacions vocals de la Cançó de Solveig d’Eduard Grieg, sempre preferia les versions instrumentals. Amb curiositat esperava la interpretació del Duo Èlan. I no va ser només una excel·lent versió d'una bella cançó, també es va donar la implicació de la personalitat de les artistes, la comprensió profunda i la identificació emocional. Són aquells moments rars i preciosos on s’obren els nous espais de bellesa.
Amb el Villanelle d’Eva Dell'acqua, Anabel Real, va fer una exhibició de coloratura i amplitud de tessitura. Esplèndida de veu i amb una enorme facilitat per cantar amb colaratura. 
Un moment important va ser la interpretació de dues cançons de Joan Durán (sobre poemes de Salvador Espriu), premi de composició Reina Sofia 2018. Una obra encàrrec de la Fundació de Música Ferrer-Salat i JM Catalunya.
Anabel real va estar realment deliciosa, per expressiva i per la seva vocalització, en l’ària Marinela de La Canción del Olvido, de Serrano.
La màgia de l’arpa ens va arribar de la mà d’Esther Pinyol, ben coneguda pel nostre públic. Una excel·lent execució tècnica i expressiva. En les dues obres que va interpretar com a solista van aflorar molts sentiments, és extraordinària la dolcesa de la música que produeix amb l’arpa; el seu subtil estil ens convida a tancar els ulls i gaudir de la millor música. 
El públic va reconèixer perfectament el gran valor del que acabaven d’escoltar: un concert de poesia i màgia, i així ho van manifestar amb efusius aplaudiments. Totes dues intèrprets ho van agrair fent novament el deliciós  Si me vers avaient des ailes, de Hahn.

diumenge, 19 de gener de 2020

La veu de l’arpa

Esther Pinyol en una imatge del concert que va protagonitzar a Valls la
temporada 2015/2016. Foto: JOAN GASULL

Després del parèntesi de les festes nadalenques, Nits de Clàssics reprèn l’activitat aquest dijous, dia 23 de gener (20.30 h), al Teatre Principal de Valls.
Serà amb el Duo Élan - Anabel real, soprano i Esther Pinyol, arpa –, una recomanació de JJMM de Catalunya, i proposta del 9è Concurs Cant Líric Germans Pla “Ciutat de Balaguer” 2018, Premi Especial JM Catalunya al Millor intèrpret català (Grup d’Art 4 de Balaguer). El concert és coproduït amb JM Espanya i inclòs a la Red de Músicas. Les dues concertistes interpretaran obres de C. Debussy, G. Fauré, R. Hahn, F. Mendelssohn, E. Grieg, E. Morera, J. Serrano, entre altres.
La soprano Anabel Real i l’arpista Esther Pinyol proposen un viatge a través de la poesia i la cançó lírica dels segles XIX i XX. En el recital s’explorarà la relació entre la veu i l’arpa amb la interpretació tant d’obres escrites originalment per a veu i piano, com d’altres elaborades per a aquesta formació. Es  tracta,  doncs, d’un recorregut per la mélodie francesa i el Lied alemany, que va de les illes britàniques passant per Noruega i fins a arribar a Espanya i Catalunya.
La soprano Anabel Real actuarà amb l'arpista Esther Pinyol. 
La soprano Anabel Real va cursar els seus estudis superiors de cant amb l’Enedina Lloris en l’ESMUC gràcies a la beca de la Fundació Victoria dels Àngels i la Fundació Anna Riera.
Després de la seva graduació, va entrar en el centre de Perfeccionament Plácido Domingo, on cantà cançons com ara Despina, La Reina de la nit i Arpago (L’Incoronazione di Dario, Federico Maria Sardelli i Davide Livermore).
Anabel Real ha cantat en teatres com ara el Palau de les Arts Reina Sofia (Elvira a L’italiana in Algeri dirigida per Ottavio Dantone), el Teatre Arriaga (Bilbao) i en la Faràndula de Sabadell (Reina de la nit de La flauta màgica i Voce del Cielo a Don Carlo). Ha ofert recitals a sales com el Gran Teatre del Liceu i l’Auditori de Barcelona, i ha participat en el festival de Vals de la OSV, la Schubertíada de Barcelona, el Festival de Piano de Torroella de Montgrí, el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada i el Life Victoria 2015.
Entre d’altres, compta amb el Premi Extraordinari al Millor Cantant Català i el Premi del Públic de la 50ª Edició del Concurs Internacional Francisco Viñas; el Bruno-Frey-Musikpreis 2016 (Baden-Württemberg, Alemania) i el primer premi del 9è Concurs de Cant Germans Pla “Ciutat de Balaguer”.
Esther Pinyol ha estudiat a l’Esmuc i ha estat la primera arpista graduada en aquesta modalitat d’instrument en aquest centre. Des que es va graduar el 2012, amb un projecte que incloïa la Concertstück per a arpa i orquestra, Op. 39, de Gabriel Pierné, la trajectòria de l'Esther Pinyol ha anat in crescendo, tant com a solista com a l'exitós Blooming Duo, que integra juntament amb el percussionista Ferran Carceller i amb què  van participar en la temporada 2015-16 de Nits de Clàssics.
Els seus darrers projectes i actuacions, així com el recorregut de concerts i premis al llarg de la seva carrera musical (segon premi d’interpretació de l’Arjau que va aconseguir amb el projecte Blooming Duo), o bé l’estrena i tancament de la temporada 2016 de la Pedrera i la seva participació en grans orquestres,  fan que sigui tot un honor que ens visiti novament un dels grans talents musicals emergents en el nostre país.

dimecres, 18 de desembre de 2019

De la blanesa a l’infortuni

Les Artem Trio durant el concert que van oferir al Teatre Principal de Valls dins del cicle
Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL


ROMAN GALIMANY / Valls
El dijous, 12 de desembre, dins del cicle de concerts Nits de Clàssics es presentà, al Teatre principal de Valls, el concert titulat Fascinació per l’art interpretat per Artem Trio, una formació integrada per Natalia Szmydt, violí; Violeta González Tomàs; violoncel, i Maria López Belarte, piano, finalistes del Concurs Internacional "Paper de Música" de Capellades 2018.

Portaven un repertori molt elaborat i estructuralment molt meditat on coincidiren estils ben diferents i amb grans contrastos, però molt atractius i suggeridors.

El Trio Elegíac en sol menor de Rachmaninoff  és una obra increïblement bella, compendi de la música ombrívola russa... un bon exemple de la passió que es fa evident en tots els treballs d’aquest autor. Tenia 19 anys quan va escriure aquesta obra. Gran interpretació, amb destresa, de les Artem Trio, que li van donar un aire melancòlic, no tan tenebrós, però sí apassionat.   

Realment deliciós el  Nocturn en mi bemoll major de Schubert, que va enllestir la tardor de 1827, un any abans de la seva mort. Artem Trio va accentuar la bellesa de les melodies amb efectes sonors; al ric tema principal, una melodia puntejada de tres notes, li van donar un caràcter rítmic inusual, ja fos amb el pizzicato dels dos instruments de corda o amb el seu equivalent en acords del piano.  Excel·lent interpretació que ens va deixar amb el cor i l’esperit en l’aire.

De la dolçor de les primeres dues obres del repertori hem passat al rigor de l’infortuni de la Segona Guerra Mundial: Stalin, purgues jueves, paranoia col·lectiva i totes les turbulències, són denunciades en el Trio per a piano núm. 2 de Shostakovich, compost poc després de la seva Setena simfonia, quan l’autor reservava molts sarcasmes i altres emocions per transcriure. Escrit l’any 1944, dedicat al seu amic i musicòleg Sollertinsky, va fer servir alguns temes jueus.

Artem Trio ens va transmetre la tensió pura i la violència (en bona manera) en la seva versió que gira al voltant de la pianista; les tres intèrprets van actuar en diferents nivells d’intensitat i passió... absolutament genials!! Podríem destacar tota l’obra però no ens resistim a destacar el segon moviment amb un so molt fi, el quart moviment com una mena de dansa jueva. El clímax assolit és una combinació del geni de Shostakovich, la qualitat musical de cada intèrpret, la percepció del so i la química.

En agraïment als aplaudiments del públic, obsequiaren l’audiència amb un Vals de Shostakovich. Una vetllada amb una de les obres més representatives de la música de cambra.

dijous, 12 de desembre de 2019

Una meravella de claredat, humilitat i decisió

D'esquerra a dreta, la pianista Anna Crexells, el baríton, Carles Pachón, i la soprano, Serena Sáenz. Foto: JOAN GASULL

ROMAN GALIMANY / Valls
La soprano Serena Sáenz (Barcelona, 1994) i el baríton Carles Pachón (Navars, 1995), amb l’excel·lent pianista Anna Crexells, van deixar una exquisida empremta en el concert que feren diumenge, 8 de desembre, al Teatre Principal de Valls, dintre del cicle de concerts Nits de Clàssics que organitzen els Amics de la Música de Valls/JJ MM de l’Alt Camp.

El repertori de l’espectacle Rossiniana va ser d’una gentilesa deliciosa amb la selecció de les obres del cigne de Pesaro. Tots intèrprets mostraren, tant a nivell vocal com actoral,  gran afinitat i gran sapiència de l'estil rossinià.

Serena Sáenz Moliner, dotada d'una bellesa tan espectacular com el seu somriure i unes dots per al cant excepcionals, va sorprendre novament a l'audiència de Nits de Clàssics amb un repertori amb el qual va demostrar les seves aptituds de soprano lírica de coloratura excepcional, cantant amb un esperit i una intel·ligència que feien una delícia les seves àries... 

“Una voce poco fa” era una meravella de claredat, humilitat i decisió, amb una exhibició de la coloratura de la seva veu. Tots l’esperàvem després del concert The Orient Express, que va oferir el passat mes de març en aquest mateix teatre. 

Carles Pachón i Díaz és un jove cantant emergent del gènere líric i de registre baríton, conegut per haver obtingut el tercer premi en el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas en l'ediciò del 2017, a més de set premis més, entre els quals hi ha el premi al millor cantant català, concedit per l’Ajuntament i les Joventuts Musicals de Moià, el Premi Extraordinari Festival Castell de Peralada i el premi del públic assistent a la prova final.

Carles Pachón està fornit de dots vocals naturals i una veu de timbre noble, i cal destacar el seu domini de l'espai escènic. El seu pas per Pesaro l'estiu passat va estar certament aprofitat pel cantant, tenint en compte l'excel·lent prestació de la qual hem gaudit en la present Rossiniana. Excel·lent interpretació, tant vocal com escènica del  Largo al factotum della città, de la cavatina de Figaro, on Pachón va poder fer gala de les seves qualitats.

Tots dos cantants es van mostrar esplèndids en els duets interpretats amb complicitat i compenetració, realment plaents en el duet que tancava la primera part del concert, Dunque io son, per l’expressió escènica i el lirisme fascinant amb el que ho interpretaren.

Esplèndida la versió pianística que Anna Crexells va fer de l’overtura de Il barbiere di Siviglia. És una de les més importants repertoristes actuals, i així està considerada, però també és una excel·lent pianista solista que, de quan en quan, deixa una petita mostra d’aquest perfum musical, com va ser l’intermedi de La boda de Luis Alonso, a la segona part.
Una segona part de la comèdia al drama, amb diversos fragments de sarsuela. Carlos Pachón va ser mestre de cambra en una magnífica interpretació de la cavatina de Maestro Campanone de Mazza i Lleó. Esplèndida Serena Sáenz en la romança de Mirentxu de Guridi, cantada amb tanta sensibilitat que ens va emocionar, una magnífica òpera finalment representada aquesta temporada a la Zarzuela de Madrid.
Ambdós artistes van ser ben “castizos” per a Sorozabal, amb el duo del Manojo de Rosas i dramàtics al convertir-se en Katiuska. Encantadora Serena en la Polonesa de Elena, i realment exquisida la tarantel·la que va cantar Carles Pachón de La Dogaresa. Tot un plaer poder escoltar la interpretació que el baríton va fer del fragment.
Captivaren al nombrós públic, que va ovacionar llargament els cantants i la pianista, i van correspondre oferint dos bisos: Amapola, per Carles Pachón, i la genuïna versió de Granada per Serena Sáenz, que ja admiràrem en el concert del passat mes de març.

Els assistents al concert cal que en recordin la data, una data que els acompanyarà quan la Serena i el Carles siguin encimbellats al món de la lírica, i per a això ja no falta gaire.


dimarts, 10 de desembre de 2019

La passió i l'energia de les Artem Trio al Principal

Les tres integrants de la formació en una imatge d'arxiu. Aquest dijous, 12 de desembre actuen al Teatre Principal de Valls.

AMV / Valls
La nova proposta de Nits de Clàssics porta al Teatre Principal una de les formacions de petit format més volgudes del moment.

Els Artem Trio, un grup resident habitualment als Països Baixos, ens visiten aquest dijous, dia 12 de desembre, a 2/4 de 9 del vespre.

Artem Trio, és una formació que es va crear l’any 2015 a Holanda. Des de les primeres actuacions, aquest trio ha impactat el públic per la seva passió, energia i expressivitat.
El terme 'Artem' (del llatí Ars, que significa art) expressa la seva fascinació per les diferents disciplines artístiques. Els seus projectes combinen habitualment la música amb altres formes artístiques, des de la poesia fins a la pintura. L'objectiu del trio és compartir amb el públic les seves fonts d'inspiració (o les del compositor) que han emprat durant la preparació d'una obra.
Artem Trio ha obtingut el Primer Premi en el Concurs Internacional de Música de Cambra de Montserrat, el tercer premi en el Concurs Internacional de Música de Cambra de JJMM de Vinaròs, i ha estat un dels grups finalistes en el Concurs Internacional de Les Corts, així com en el Concurs Paper de Música de Capellades rebent una excel·lent crítica del mestre Antoni Ros Marbà.
La formació ha tocat en sales dels Països Baixos (De Doelen), França i Espanya (a l’Auditori Pau Casals, entre d'altres) i en festivals de reconegut prestigi com ara el Chamber Music Fest Rotterdam, el Kamermuziekfestival donin Haag, el Zoom Kamermuziekfestival o el Sona Mollet. El juliol del 2018 van ser convidades i becades per participar al festival Musique, a Flaine (França).
Actualment són membres de la fundació holandesa Muziek in Huis i l'associació Kunst in der Kamer. El 2018 el trio va ser convidat a tocar en directe al programa Opium de la cadena holandesa NPO Radio 4.

Intèprets

Natalia Szmydt, violí
Violeta González Tomàs, violoncel
Maria López Belarte, piano
Finalistes del Concurs Internacional "Paper de Música" de Capellades 2018. 

dimarts, 3 de desembre de 2019

Òpera i sarsuela d'alta volada al Teatre Principal

La soprano Serena Sáenz, que actualment formapart de la Staatsoper Unter den Linden de Berlí, torna al Teatre Principal de Valls, després d'haver captivar el públicla darrera temporada. Foto: JOAN GASULL.


AMV / Valls

El Teatre Principal és un cop més el marc escollit per a un nou esdeveniment del món de l’òpera dissenyat pels Amics de la Música de Valls, dins del cicle Nits de Clàssics.

La cita és aquest diumenge, 8 de desembre, a les 6 de la tarda. La vetllada l'omple un concert líric: òpera i sarsuela. Es tracta de Rossiniana amb uns joves intèrprets excepcionals: la soprano Serena Sáenz, de la Staatsoper Unter den Linden de Berlín, que la passada temporada ja va captivar al públic vallenc; el baríton Carlos Pachón, que recentment ha tingut una important intervenció en l’òpera la Cenerentola en un circuït que l’ha portat per diferents teatres de Catalunya, i la pianista Anna Crexells, ben coneguda del públic vallenc. 

Rossiniana vol ser un esdeveniment per festejar la música del compositor Giacomo Rossini (1792-1868), un concert amb les obres del compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del segle xix. Cap compositor de la primera meitat del segle xix va gaudir del nivell de riquesa, de l’aclamació popular i de la influència artística del qual va gaudir Rossini. No podem oblidar que els seus contemporanis el van reconèixer com el més gran compositor italià del seu temps.

És recordat especialment per El barber de Sevilla, però la seva notorietat va més enllà perquè va saber rejovenir tant l'opera buffa com l'opera seria amb la seva passió per l'estil vocal virtuós conegut com a bel canto. A través de la repetició i el ritme, va saber donar una continuïtat més moderna a l'estil carregat rococó que imperava quan va començar a compondre.
Els seus vincles amb el segle xviii (va néixer el 1792, tres mesos després de la mort de Mozart) es van subratllar a costa de la seva posició frontal en els grans canvis d'estil, tècnics, temàtics i la convenció dramàtica durant l'època romàntica.
Ben entrada la segona meitat del segle xx es va produir el fenomen musicològic conegut com a Rossini Renaissance que va ser encetat a la darreria dels anys 50 del segle passat i va guanyar intensitat els anys 60 i 70.  
Avui, Rossini torna a valorar-se com no ho havia estat en els últims cent cinquanta anys. L'interès renovat per les seves òperes va començar des del món discogràfic, va seguir pels teatres d'òpera i fins i tot es va crear el Rossini Opera Festival dedicat cada any al compositor.
El repertori de la segona part del concert el conformen àries i duos d’òpera de sarsuela com El maestro Campanone de G. Mazza i V. Lleó, Mirentxu de J. Guiridi, La del manojo de rosas de P. Sorozábal, La boda de Luis Alonso de G. Giménez, La Dogaresa de R. Millán, Katiuska,i La mujer rusa de P. Sorozábal, entre d’altres.
Els intèrprets són Serena Sáenz, soprano, Premi Mozart en el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 2018; actualment soprano de la Staatsoper Unter den Linden de Berlín, dirigida per Daniel Baremboim, on va ser la protagonista –Pamina- de la versió d’aquest teatre de La flauta màgica de Mozart; Carles Pachón, baríton,  tercer premi del jurat, a més de set premis més, del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 2017, i Anna Crexells, piano repertorista, pianista oficial dels Amics de la Òpera de Sabadell, del Concurs de Cant Jaume Aragall, del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, dels màster amb Teresa Berganza i Jaume Aragall.
Un concert que incorpora tots els ingredients per oferir una bona vetllada musical.