dimarts, 10 de desembre de 2019

La passió i l'energia de les Artem Trio al Principal

Les tres integrants de la formació en una imatge d'arxiu. Aquest dijous, 12 de desembre actuen al Teatre Principal de Valls.

AMV / Valls
La nova proposta de Nits de Clàssics porta al Teatre Principal una de les formacions de petit format més volgudes del moment.

Els Artem Trio, un grup resident habitualment als Països Baixos, ens visiten aquest dijous, dia 12 de desembre, a 2/4 de 9 del vespre.

Artem Trio, és una formació que es va crear l’any 2015 a Holanda. Des de les primeres actuacions, aquest trio ha impactat el públic per la seva passió, energia i expressivitat.
El terme 'Artem' (del llatí Ars, que significa art) expressa la seva fascinació per les diferents disciplines artístiques. Els seus projectes combinen habitualment la música amb altres formes artístiques, des de la poesia fins a la pintura. L'objectiu del trio és compartir amb el públic les seves fonts d'inspiració (o les del compositor) que han emprat durant la preparació d'una obra.
Artem Trio ha obtingut el Primer Premi en el Concurs Internacional de Música de Cambra de Montserrat, el tercer premi en el Concurs Internacional de Música de Cambra de JJMM de Vinaròs, i ha estat un dels grups finalistes en el Concurs Internacional de Les Corts, així com en el Concurs Paper de Música de Capellades rebent una excel·lent crítica del mestre Antoni Ros Marbà.
La formació ha tocat en sales dels Països Baixos (De Doelen), França i Espanya (a l’Auditori Pau Casals, entre d'altres) i en festivals de reconegut prestigi com ara el Chamber Music Fest Rotterdam, el Kamermuziekfestival donin Haag, el Zoom Kamermuziekfestival o el Sona Mollet. El juliol del 2018 van ser convidades i becades per participar al festival Musique, a Flaine (França).
Actualment són membres de la fundació holandesa Muziek in Huis i l'associació Kunst in der Kamer. El 2018 el trio va ser convidat a tocar en directe al programa Opium de la cadena holandesa NPO Radio 4.

Intèprets

Natalia Szmydt, violí
Violeta González Tomàs, violoncel
Maria López Belarte, piano
Finalistes del Concurs Internacional "Paper de Música" de Capellades 2018. 

dimarts, 3 de desembre de 2019

Òpera i sarsuela d'alta volada al Teatre Principal

La soprano Serena Sáenz, que actualment formapart de la Staatsoper Unter den Linden de Berlí, torna al Teatre Principal de Valls, després d'haver captivar el públicla darrera temporada. Foto: JOAN GASULL.


AMV / Valls

El Teatre Principal és un cop més el marc escollit per a un nou esdeveniment del món de l’òpera dissenyat pels Amics de la Música de Valls, dins del cicle Nits de Clàssics.

La cita és aquest diumenge, 8 de desembre, a les 6 de la tarda. La vetllada l'omple un concert líric: òpera i sarsuela. Es tracta de Rossiniana amb uns joves intèrprets excepcionals: la soprano Serena Sáenz, de la Staatsoper Unter den Linden de Berlín, que la passada temporada ja va captivar al públic vallenc; el baríton Carlos Pachón, que recentment ha tingut una important intervenció en l’òpera la Cenerentola en un circuït que l’ha portat per diferents teatres de Catalunya, i la pianista Anna Crexells, ben coneguda del públic vallenc. 

Rossiniana vol ser un esdeveniment per festejar la música del compositor Giacomo Rossini (1792-1868), un concert amb les obres del compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del segle xix. Cap compositor de la primera meitat del segle xix va gaudir del nivell de riquesa, de l’aclamació popular i de la influència artística del qual va gaudir Rossini. No podem oblidar que els seus contemporanis el van reconèixer com el més gran compositor italià del seu temps.

És recordat especialment per El barber de Sevilla, però la seva notorietat va més enllà perquè va saber rejovenir tant l'opera buffa com l'opera seria amb la seva passió per l'estil vocal virtuós conegut com a bel canto. A través de la repetició i el ritme, va saber donar una continuïtat més moderna a l'estil carregat rococó que imperava quan va començar a compondre.
Els seus vincles amb el segle xviii (va néixer el 1792, tres mesos després de la mort de Mozart) es van subratllar a costa de la seva posició frontal en els grans canvis d'estil, tècnics, temàtics i la convenció dramàtica durant l'època romàntica.
Ben entrada la segona meitat del segle xx es va produir el fenomen musicològic conegut com a Rossini Renaissance que va ser encetat a la darreria dels anys 50 del segle passat i va guanyar intensitat els anys 60 i 70.  
Avui, Rossini torna a valorar-se com no ho havia estat en els últims cent cinquanta anys. L'interès renovat per les seves òperes va començar des del món discogràfic, va seguir pels teatres d'òpera i fins i tot es va crear el Rossini Opera Festival dedicat cada any al compositor.
El repertori de la segona part del concert el conformen àries i duos d’òpera de sarsuela com El maestro Campanone de G. Mazza i V. Lleó, Mirentxu de J. Guiridi, La del manojo de rosas de P. Sorozábal, La boda de Luis Alonso de G. Giménez, La Dogaresa de R. Millán, Katiuska,i La mujer rusa de P. Sorozábal, entre d’altres.
Els intèrprets són Serena Sáenz, soprano, Premi Mozart en el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 2018; actualment soprano de la Staatsoper Unter den Linden de Berlín, dirigida per Daniel Baremboim, on va ser la protagonista –Pamina- de la versió d’aquest teatre de La flauta màgica de Mozart; Carles Pachón, baríton,  tercer premi del jurat, a més de set premis més, del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 2017, i Anna Crexells, piano repertorista, pianista oficial dels Amics de la Òpera de Sabadell, del Concurs de Cant Jaume Aragall, del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, dels màster amb Teresa Berganza i Jaume Aragall.
Un concert que incorpora tots els ingredients per oferir una bona vetllada musical.

dilluns, 2 de desembre de 2019

Així respira Guillem Gràcia

Guillem Gracia en un moment de la seva actuació al Teatre Principal de Valls,
el dijous 28 de novembre dins del cicle Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL


ROMAN GALIMANY / Valls

El jove violoncel·lista Guillem Gràcia i Soler (Barcelona, 2005) es va presentar el dijous 28 de novembre, al Teatre Principal de Valls, dins del cicle Nits de Clàssics com a guanyador absolut en l’àmbit estatal, del 17è Premi Internacional d'Interpretació «Intercentros Melómano».

Considerat per la revista Melómano com un dels millors entre la sorprenent galeria de joves violoncel·listes, Guillem Gràcia va actuar com a solista, el març de 2019, amb l’Orquesta Filarmonía de Granada dirigida pel mestre Ricardo J. Espigares, on va interpretar el Concert per a violoncel i orquestra núm. 1 de Camille Saint-Säens.

Ha participat com a solista en el Festival Joven del 44º MUSEG 2019 Festival Musical de Segovia i en el Pódium Jóvenes Intérpretes del FIAPMSE 2019 Forum Internacional de Alto Perfeccionamiento Musical del Sur de Europa (Nigüelas, Granada), entre altres i finalment s’ha presentat a Valls amb la pianista Pilar Guarné que l’acompanya habitualment. Continua construint una carrera brillant a través de col·laboracions en diferents sales de concerts, compaginat amb els estudis, ja que a l’abril de 2019 ha estat admès a la càtedra de Jens Peter Maintz en la ESM Reina Sofía, de Madrid.

En la vetllada al Teatre Principal de Valls va oferir un repertori variat on es podia apreciar la seva autenticitat com a intèrpret. La primera obra, només violoncel, va ser la Suite núm. 2 en re menor de Johann Sebastian Bach. Amb aquesta obra s’anunciava a si mateix com un violoncel·lista de qualitat, tocant amb gran emotivitat i, alhora, mantenint el seu estil interpretatiu lliure d’excessos, acompanyat d’unes remarcades expressions facials, i una accentuada respiració que submergia el públic en cada nota.
Al final del concert amb la pianista Pilar
Guarné. Foto: JOAN GASULL
Realment destacables les variacions improvisades que s’inclouen en aquesta obra i, segons confessa el mateix Guillem Gràcia, són genuïnament pròpies per a cada interpretació que realitza.

Captivador, de tècnica convincent, va estar molt inspirat i expressiu en l’obra original de Mozart, d’on sorgeixen les set variacions escrites per Beethoven sobre La flauta màgica.

La segona part s’obria amb una Kaddish de Maurice Ravel, on va oferir un to càlid i un impulsiu i refinat lirisme, amb elegància malenconiosa.

Las Siete canciones de Falla, l’obra més popular de les que va interpretar, va ser convincent en tots els estils i tempos que calia. El violoncel és la veu, i les cançons varen tenir aquesta veu, però en aquesta obra de Falla, la veu humana hi aporta quelcom més que la pròpia veu. Hi va posar caràcter i sentiment.

Tancava el programa els Requiebros del gran violoncel·lista català, i a la vegada gran oblidat, Gaspar Cassadó. Un músic reconegut arreu del món    -al Japó li han dedicat una Fundació-, però com ja es repeteix amb sospitosa freqüència, ignorat a casa nostra. És significatiu que el jove violoncel·lista americà que va participar en l’estrena de Cerdanyenca  de Marc Migó també interpretés aquesta obra de Gaspar Cassadó com a obsequi al públic.

Guillem Gràcia i Pilar Guarné van correspondre als continuats aplaudiments del públic oferint una magnífica versió de la Elegia de Massenet, plena de sensibilitat i lirisme. Un concert que posà de relleu la qualitat dels joves músics que, de manera admirable, avui s’obren pas amb vehemència en el mon musical.       

diumenge, 24 de novembre de 2019

En estat de gràcia


Gràcies a la col·laboració amb Intercentros Melómano el cicle Nits de Clàssics té l’oportunitat de presentar a l’audiència del Teatre Principal de Valls, el jove violoncel·lista Guillem Gràcia, guanyador de la fase estatal del concurs que organitza la Fundación Orfeo Intercentros Melómano.
Es tracta d’un espectacle del tot recomanable ja que és una gran oportunitat de veure en directe una de les joves promeses que ha sorprès els experts pel seu gran talent.
La humilitat i la senzillesa destaquen en el caràcter d’aquest músic. Un fet rellevant que evidencia aquest tarannà es va produir l’any passat durant la fase autonòmica del concurs celebrat al Vendrell, i que li va donar el passi a la fase estatal. Guillem Gràcia, pensant que la seva actuació no hauria convençut el jurat va marxar cap a casa després de la seva actuació, i ja no era a l’auditori quan el jurat va anunciar que ell era el guanyador.
Aquest dijous, 28 de novembre, a 2/4 de 9 de vespre, la pianista Pilar Guarné l’acompanyarà amb un atractiu programa dissenyat especialment per a l'ocasió.

Guillem Gràcia Soler (Barcelona, 2005). Fa set anys inicià els estudis de violoncel. Ha estat alumne del professor Lluís Heras en el Conservatori de Terrassa i de la violoncel·lista Anna Mora, integrat a la formació Grupcello.cat. Els dos darrers anys ha rebut classes magistrals de Lluís Claret, Iagoba Fanlo, Amparo Lacruz, Michel Strauss i Maria de Macedo. L’any 2018 va guanyar diversos premis, entre els quals hi ha el premi absolut en la MIN International Music Competition for Strings de Narvik, (Noruega), així com el Premio Internacional de Interpretación Intercentros Melómano en el Grau Professional. L’abril de 2019 ha estat admès a la càtedra de Jens Peter Maintz en la Escuela Superior de Música Reina Sofía, de Madrid. En el seu debut com a solista, el març de 2019, va interpretar el Concert per a violoncel i orquestra núm. 1 de Camille Saint-Säens amb l’Orquesta Filarmonía de Granada dirigida pel mestre Ricardo J. Espigares. Ha participat com a solista en el Festival Joven del 44º MUSEG 2019 Festival Musical de Segovia i en el Pódium Jóvenes Intérpretes del FIAPMSE 2019 Forum Internacional de Alto Perfeccionamiento Musical del Sur de Europa de Nigüelas (Granada). Actualment, toca un violoncel François Pillement Mirecourt Vers 1820.
Pilar Guarné, pianista. La crítica l’ha valorat com a intèrpret de profunda sensibilitat i ampli poder comunicatiu. Ha estat convidada a tocar en reconegudes sales nacionals i internacionals com ara L'Auditori de Barcelona, la Fundación Juan March de Madrid, el Théâtre de Beaulieu i la Salle Paderewski de Lausana, el Bâtiment des Forces Motrices de Ginebra, el Yehudi Menuhin Forum de Berna, el Palais des Congrès Dbayeh i el Bâtiment Wafic Rida Saïd de Beirut o l'Ateneul Roman de Bucarest. Ha actuat com a solista amb la Lebanese Philharmonic Orchestra, la Camerata Regală de Romania, l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, l’Orquestra de Cambra de Vic, i l’Orquestra de la UPF de Barcelona, entre d'altres, dirigida per personalitats com ara Jordi Mora, Diego Miguel-Urzanqui, Pierre Vallet o Walid Moussalem. Guarné es mostra profundament interessada en la música de cambra, i ofereix habitualment concerts amb diferents formacions cambrístiques. En l'actualitat, destaca la labor realitzada amb el Neroli Trio i el Clara Schumann Trio. Ha fet enregistraments per a Ràdio Nacional d’Espanya, Catalunya Música, Aragón TV, BTV, Télé Liban i Trinitas TV. 

El repertori





dilluns, 11 de novembre de 2019

Un èxit clamorós

Lana Trotovsek i Maria Canyigueral van rebre una llarga ovaciò del públic
al Teatre Principal. Foto: JOAN GASULL


Dia: dijous 7 de novembre 2019.
Lloc: Teatre Principal
Intèrprets: Lana Trotovsek, violí i Maria Canyigueral, piano. 
Programa: Tres Sonates de Beethoven: Sonata en re major Op. 23, número 4, Sonata en fa major Op.24, número 5 La Primavera, Sonata número 9  en la major Kreutzer.

ROMAN GALIMANY / Valls

Un concert es converteix en un tot un esdeveniment quan les intèrprets convidades, tot i la seva esplèndida joventut, tenen al seu darrera un historial professional  valuós i, encara  més, quan proposen un repertori monogràfic amb tres sonates per a violí molt representatives de Beethoven, per cert mal anomenades amb aquesta terminologia.

Caldria anomenar-les sonata per a violí i piano, ja que Beethoven tenia com a primer instrument el piano, sobretot perquè obres com aquesta són més un duet que un solo de violí. No deixa de sorprendre mai l’immensurable talent del geni de Bonn.

Tant la Maria Canyigueral (piano), com la Lana Trotovsek (violí), posseeixen  un alt nivell de mestratge instrumental i de respecte per les obres que interpretaren. I el cas és que l'execució va resultar enlluernadora i colpidora en tot moment. Va ser molt destacable la perfecta comunió entre el violí i el piano, i la transmissió del sentiment desesperat i turmentat; en ocasions també nostàlgic i reflexiu. L'execució tècnica dels passatges més audaços, per la seva celeritat o per la presentació de notes dobles, va resultar impecable.

El so i la declamació del violí i piano en l’adagio de la Sonata a Kreutzer va ser, probablement, un dels moments culminants, inoblidable, de tot el concert; preciós el cant inicial, en particular. En les obres de Beethoven, són més difícils els moviments morosos, i aquest segon moviment, que dura 15 minuts, sens dubte no és fàcil.

La Sonata a Kreutzer no és una obra d’espectacle superficial, sinó una excel·lent, magistral obra per a violí i piano. Només en concerts trivials apareix el violí com a "solista" explícit i el pianista queda relegat a un "acompanyament" de suport. En qualsevol gran obra concertada per als dos instruments, com la Sonata a Kreutzer, és sempre el cas on  els dos instruments són  absolutament iguals.
La importància de cadascun és musicalment igual, però la part del piano és tècnicament més directa que la del violí. El piano té moltes ràpides contrastades, canvis de tempo. El segon moviment també és extremadament tècnic.

Lana Trotovsek meravellà el públic amb el seu violí, sense ser esclava de la perfecció tècnica, li donà a les sonates l’expressió del sentiment, comunicativa, frasejant amb tendresa, però també amb un lirisme més encès, ric i acolorit i amb matisos.

La Maria Canyigueral va encisar al públic per la bellesa del so que va arrencar del piano, so càlid, ple, bellíssim, mostrant una agilitat capaç dels tempo més variats i perfectes, amb pulsacions d’immaculada claredat i precisió; molt precís, “net”, fluid i delicat. Una actuació tan esplèndida! Bravo Maria.

La versió de les tres sonates va tenir una força extraordinària i l’impuls d’una joventut madura. El cant en el diàleg de tots dos instruments va ser brillant, molt especialment en els moviments lents o en episodis com el precitat anteriorment en la Sonata a Kreutzer. La seva visió d’aquestes obres té molta vitalitat, elegància i contrast, piano i forte, tempo líric i presto.

L’èxit va ser, com era d’esperar, clamorós. Vetllada, en definitiva, brillant per l’exquisida bellesa del violí en mans d’una Trotovsek que el domina com pocs concertistes, i el formidable piano de la Canyigueral que és un veritable luxe.

dilluns, 4 de novembre de 2019

Tot esperant Kreutzer


       
                                                   

"Prometeu —el símbol més que el mite— permet a Beethoven d’instaurar una nova gènesi de l’obra. Ell acompleix el pas de l’estètica de la imitació a l’estètica de la creació, gest prometeic, i gest heroic per excel·lència."
Élisabeth Brisson

La nova cita de Nits de Clàssics porta al Teatre Principal de Valls la reconeguda violinista Lana Trotovsek i la pianista Maria Canygueral, una concertista de la que cada cop se'n parla més. Juntes, protagonitzen aquest dijous, dia 7 de novembre,  una de les vetllades més esperades de la temporada 2019/2020.

Una de les obres que ha despertat més interès del repertori d'aquesta proposta musical és la Sonata a Kreutzer, que va escriure Beethoven i que està dedicada a Rodolphe Kreutzer, violinista i compositor cèlebre pels mètodes que usava. La sonata també va inspirar a Leo Tolstoi la novel·la basada en aquest títol i on hi reververa el tema de la gelosia i es consuma un cas de violència de gènere dramàtic.



EDMON COLOMER / Barcelona

Beethoven, nat a Bonn el 1770 i mort a Viena el 1827, protagonitza la transformació radical del pensament musical del seu temps. Reivindicant la llibertat total de l'artista, explora les potencialitats del nou llenguatge que s'estava elaborant des de mitjan el segle XVIII. 

Sense posar-lo en qüestió com a tal, Beethoven en modifica el sentit, assignant la noció de "funció" a tots els components de l'escriptura musical: l'harmonia, per descomptat, però també el timbre, el ritme, l'orquestració i tots aquells elements que conformen la matèria sonora.

Robert Gerhard (Valls, 1896-Cambridge, 1970), hereu de la dinàmica del gest creatiu de Beethoven. també explora els nous horitzons del ritme, la textura i la sonoritat. Ambdós coincideixen en la intransigent naturalesa del seu llenguatge musical i ambdós reinventen el procés creador en cada obra. "En el món de l'art, com en la creació en general, la llibertat, el fet d'anar més lluny, és l'objectiu", afirmava Beethoven en una carta a l'arxiduc Rodolf el 1819.

La passió per la llibertat, que va ser consubstancial a Beethoven, el va empènyer a seguir de prop els esdeveniments revolucionaris i va provocar la seva admiració pel general Bonaparte, el nou Prometeu revolucionari, a qui dedicaria la Simfonia heroica. El 1798 hauria freqüentat l'ambaixada francesa a Viena on va conèixer el violinista i compositor Rudolph Kreutzer (1766-1831). 

Considerat el millor violinista del seu temps, va ser també un estudiós apassionat de la música antiga i professor de violí al Conservatori de Paris entre 1795 i 1826.

La Sonata per a  violí i piano núm. 9 en la major, Op.47, va ser composta l'any 1802 i dedicada originalment al violinista polonès George Bridgetower (1779–1860) qui la va estrenar acompanyat del mateix Beethoven. 

El concert no va anar gaire bé com tampoc varen ser adients els comentaris de Bridgetower sobre una amiga de Beethoven el qual, enutjat, va decidir dedicar l'obra a Kreutzer. 

Curiosament mai la va arribar a tocar perquè la considerava massa difícil. La Sonata a Kreutzer ha influït en diversos àmbits de la creació no solament musical sinó també de les lletres o la pintura. Amb aquest títol l'any 1889 Lleó Tolstoi publica una novel·la, i l'any 1923 el compositor txec Leoš Janáček compon el seu primer quartet de corda.


La selecció de sonates per a violí i piano que completen el programa s'inscriuen en el procés de transformació d'una tradició que Beethoven rep directament de Haydn i dels gran mestres vienesos. 

Ell acompleix el pas de l'estètica de la imitació a l'estètica de la creació, gest prometeic, i gest heroic per excel·lència. L'estètica, preocupació fonamental de Beethoven, com també de Gerhard, enceta un debat que s'ha de produir durant aquest cicle que acara l'obra d'aquestes dos titans.

El concert i les intèrprets

La violinista Lana Trotovsek es caracteritza per la seva interpretació expressiva i la seva personal musicalitat. 
El Washington Post la va descriure com a "radiant" i va elogiar el seu "to net i refinat amb un sentit musical de fraseig i entonació impecable". Ha captivat el públic amb el seu “so càlid i una tècnica formidable” (La Vanguardia) i el seu talent per aportar “frescor, profunditat i visió” a les seves interpretacions; el Philadelphia Inquirer la va descriure com "una veu emergent per a admirar"

L’any 2014, realitzà una gira amb els Solistes de Moscou i Yuri Bashmet, i el 2016 va interpretar el Concert per a violí núm. 1 de Prokofiev amb l'Orquestra Simfònica de Londres sota la direcció de Gianandrea Noseda. 

En la seva programació per a l’any 2019 inclou el Concert per a violí de Txaikovski amb la Royal Philharmonic Orchestra de Londres, el Concert per a violí de Mendelssohn amb l'Orquestra Simfònica de RTS al Shanghai Oriental Arts Center, i un recital nocturn al Wigmore Hall.

Maria Canyigueral ha estat finalista del XII Concurs Internacional de piano d’Ille de France. El 2012 va obtenir el segon premi al Wifrid Parry Prize de Londres juntament amb la violinista Marisol Lee. 
L'any 2013 li atorguen el segon premi al Max Pirani Trio Prize de Londres amb Ianthe Ensemble i el 2014 rep el segon premi al Concurso Internacional de Música de Cámara “Antón García Abril” de Granada juntament amb el violoncel·lista Alexander Rolton. El seu CD amb la violinista Lana Trotovsek ha estat guardonat amb la medalla d’or als Global Music Awards 2016 de Califòrnia i ha obtingut grans elogis de La Vanguardia, Núvol i la Revista Musical Catalana
Ha actuat convidada per Ibercamera, Fundación Juan March a Madrid, així com a l’Auditori de León i al Teatre de Maó. Ha fet recitals a St. Martin in the Fields i a St. James's Piccadilly a Londres, per a la Chamber Music Society a Oxford, i a diverses ciutats britàniques, on ha estrenat obres de compositors com ara Benet Casablancas, Josep Maria Guix i Antón García Abril.

LES DADES

  • Dia: 7 de novembre
  • Hora: 20.30 hores
  • Lloc: Teatre Principal
  • Concertistes: Llana Trotovsek, violí, i Maria Canyigueral, piano.



diumenge, 3 de novembre de 2019

Uns solistes sense fissures

El director Marcel Ortega al final del concert que va tenir lloc al Teatre Principal recollint els llargs aplaudiments del públic. Foto. JOAN GASULL


ROMAN GALIMANY / Valls

Entre els talls musicals que ens va oferir Oriol Pérez i Treviño, en l’esplèndida  conferència prèvia a aquest concert (es vafer a l'Institut d'Estudis Vallencs), hi havia el Secret people de Robert Gerhard (Valls, 1896-Cambridge, 1970), en la versió trio i l’orquestral. Es fàcil, en tan poques hores opinar entre aquesta versió i la que ens van oferir, dijous passat, Gabriel Coll, violí; Jordi Pons, clarinet, i Anna Crexells, piano.

Em quedo amb aquesta darrera versió; no serà ni millor ni pitjor, però va ser una interpretació personal molt convincent a càrrec d’aquest trio, sobretot pel temperament i l’expressió que hi imposaren, molt d’acord amb les frases i melodies que volia transmetre el compositor. 

I aquest podria ser un breu compendi de l’extraordinari concert que ens va oferir a Nits de Clàssics, el dijous 31 d’octubre, el grup de solistes de la Camerata Eduard Toldrà, un grup compacte i sense fissures.  

Els solistes de la Camerata Eduard Toldrà, en el seu repertori,  van lluir una fluïdesa excepcional i una execució impecable. Les entrades dels baixos sempre precises, amb els matisos, sempre dificultosos, del corn. El so estàndard del clarinet va aconseguir  que fos molt fresc gràcies a la magnífica interpretació de Jordi Pons. Aquest grup, en les diferents interpretacions ho van fer amb seguretat i amb una expressivitat càlida.   

Obria el concert una sardana, Somni gris, de Juli Garreta, un de tants eminents compositors oblidats de casa nostra. Marcel Ortega, gran director, va donar a aquesta sardana l’empremta de poema simfònic amb el caràcter únic d’aquest compositor wagnerià  

Tres obres de Gerhard tenen en comú el fet de donar un paper preponderant al clarinet, entre elles la Sample piece, una peça de mostra que Gerhard va fer per a la banda sonora de Secret people, basada en els temes El cant dels ocells i El noi de la mare, excel·lentment interpretada, com ja hem comentat.

La Suite de Gerhard consta de dos moviments en forma de dansa, El Conde Sol de caràcter més solemne, i Sevillana, més agitada, suite per a dos instruments de vent, corda i piano. Es conserva tot el material hològraf, amb el material d’orquestra, al Fons Robert Gerhard de l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV). 

Un contrast entre tots dos moviments que Marcel Ortega va dirigir encimbellant els petits detalls i accentuant tots els matisos, amb precisió i caràcter.

La segona part estava dedicada al Septet o Septimí de Beethoven. Una obra de la primera època del compositor, amb un estil molt proper a Haydn i a Mozart, de la que l’autor mai es va sentir orgullós. Podríem considerar-la d’un moment rar d’exuberància lúdica. Beethoven en el seu millor moment mozartià més deliciós. Un deliciós i alegre àpat lleuger.

Però no tothom ha pensat igual, Leila Storch en el seu llibre sobre Marcel Tabuteau, descrivint un sopar al vespre amb Toscanini a la casa de Tabuteau, diu: “Toscanini estava parlant sobre música contemporània i va dir: Però això és difícil, i es va dirigir al piano i amb un toc suau i acaronat va tocar una melodia de Beethoven, dient: Una mesura, dues mesures, tres mesures -quatre- cinc mesures per escriure una melodia llarga com aquesta, i la manera de tocar la frase tan perfectament! Era l’adagio del Septet...”

Quan Franz Liszt va tornar triomfant a Hongria, després d'una absència de 16 anys, i va arribar a Pest la nit de Nadal de 1839, els millors músics amateurs de Pest es van reunir al palau on s'allotjava. I l’obra amb què van omplir la vetllada va ser el Septet de  Beethoven. Liszt també va compondre una transcripció per a piano del Septet.

Una obra deliciosa amb el tan conegut Minuet. Observeu com el Minuet té gairebé el mateix tema que la 20a Sonata de piano. Beethoven quan no tenia intenció de publicar una obra que interpretava en els concerts de pianista s’autocopiava, però el seu germà les va publicar sense el seu consentiment.

L’exquisidesa interpretativa va anar en augment. Extraordinari l’adagio. Cada moment teníem un so especial. Cada solista va estar especialment immers en l’obra, seguint les indicacions precises del director Marcel Ortega.

Responent als aplaudiments del públic van oferir una nova interpretació magistral del Tempo di Minuetto, extraordinària peça que feia feliç el cor dels assistents recordant els moments en què tenien al fill petit al costat, moments amorosos. Gràcies solistes de la Camerata Eduard Toldrà.

dissabte, 26 d’octubre de 2019

Marcel Ortega al capdavant de Gerhard i Beethoven


Marcel Ortega en una imatge d'arxiu durant el concert que va oferir a Valls el
 desembre del 2016. Foto: JOAN GASULL

ANNA ESTALLO / Valls/Castelló

En una etapa anterior, la de la temporada 2016/2017, havíem vist Marcel Ortega (La Secuita, 1990) dirigint la Jove Orquestra Intercomarcal en l’esplèndid Concert per a fagot i orquestra de Mozart, que Nits de Clàssics va oferir al Centre Cultural de Valls.

Ara, torna i ho fa al Teatre Principal amb un espectacle dedicat a Robert Gerhard (Valls, 1896-Cambridge, 1970) i Beethoven, compositor del qual es commemora el 250è aniversari del seu naixement.

Si en aquella ocasió vèiem un jove Ortega de 25 anys dirigint una formació orquestral de gran format, aquesta vegada el tenim al capdavant d’una formació de format reduït que interpretarà la Suite per a instruments de corda, vent i piano del compositor nascut a Valls.

Marcel Ortega, que ha fet un gran pas endavant en la seva carrera en convertir-se en director titular de la Banda Municipal de Castelló, nomenament del qual se n’ha fet ressò tota la premsa del país, ha estat molt afalagat pel tribunal que va valorar els seus mèrits i aptituds i també pels músics i públic en general. No podem oblidar que l’any 2017 Marcel Ortega va finalitzar els seus estudis de Màster en Direcció a l’Haute École de Musique de Ginebra i que també va ser becat per participar en sessions magistrals a Suïssa amb el director de l’Orquestra Simfònica de Nova York.

Amb la Suite per a instruments de corda, vent i piano de Robert Gerhard, el jove director es posa al capdavant d’una composició en dos moviments –El Conde Sol i Sevillana-, “plena d’humor i amb un patetisme portat a l’extrem, i amb un grapat de referències a músics de la seva època, tot passant pel filtre de la paròdia amb un humor molt intel·ligent”, explica Marcel Ortega. 

Com assenyala el mateix director, que atribueix el mèrit d’haver programat aquest títol a Valls a l’esforç incansable de la violoncel·lista Gabriel Deakin, professora de l’Escola Robert Gerhard de Valls i solista de la Camerata Eduard Toldrà, “aquesta obra només ha estat interpretada en una ocasió i no existeix cap enregistrament de la partitura”.

En un altra obra de Robert Gerhard, programada per a la mateixa vetllada del dijous, 31 d’octubre (20.30 h), el públic descobrirà Secret people, una composició per a trio de clarinet, violí i piano on els espectadors notaran cites del Cant dels ocells o La Mare de Déu quan era xiqueta, una fórmula i estil, la d’impregnar les seves partitures amb pinzellades de cançons populars, que Robert Gerhard va usar tot sovint.

L’espectacle ha estat pensat per sorprendre el públic des del començament fins al final. En aquesta línia s’ofereix el Septet en Mi bemoll Major Op. 20 de Beethoven, “una de les primeres obres del compositor” que Marcel Ortega qualifica de “genial” perquè “no li sobra ni li falta res; Beethoven fa servir tots els recursos”. Després d’una introducció lenta “l’obra mostra una barreja de genialitat i diversió que arriba a desconcertar l’espectador”.

Marcel Ortega, que després d’aquesta cita al Teatre Principal de Valls continuarà agafant nous reptes com el que el portarà a conduir la Banda Simfònica del Liceu i a seguir preparant noves propostes amb la Jove Orquestra Intercomarcal, troba del tot compatible el lideratge que ostenta a la Banda Municipal de Castelló amb el gènere més clàssics: “Més que el tipus de música el que canvia és el tipus de format ja que en una formació reduïda com la Suite per a instruments de corda, vent i piano, la complicitat entre els músics és molt important”, sentencia Ortega.

Dia: 31 d’octubre
Hora: 2/4 de 9 del vespre
Lloc: Teatre Principal de Valls
Director: Marcel Ortega
Intèrprets: Solistes de la Camerata Eduard Toldrà
Espectacle: Secrets del so i del silenci


diumenge, 13 d’octubre de 2019

Romances russes al Teatre Principal amb Mireia Pintó




AMV/ Valls

   La composició de cançons fou l´activitat més extensiva dels compositors russos del segle XIX. Glinka fou el primer compositor autènticament rus a iniciar aquesta tradició.  
Els seus successors directes foren l´anomenat Grup dels Cinc, integrat per Balakirev, Rimsky-Korsakov, Cui, Moussorgsky i Borodin. 
Tots ells vivien la música de manera amateur, excepte Balakirev. Tots ells recreen el gènere de la cançó, o millor dit, de la  romança russa, composicions de gran riquesa interior, en múltiples formes i amb un esperit nacionalista. 
Una altra part de la tradició de Glinka fou recollida per Anton Rubinstein, representant una tradició més occidental, que arribà al seu punt culminant en la figura del seu alumne Txaikovski i també en Rachmaninoff. 
Ja entrats en el segle XX, trobem la figura de Xostakovitx com un dels més grans compositors del nostre segle. Tot plegat és, doncs, una producció de centenars de cançons bellíssimes i pràcticament desconegudes al nostre país.

Artistes:

Mireia Pintó, mezzosoprano
Vladislav Bronevetzky, piano