dimecres, 18 de desembre del 2019

De la blanesa a l’infortuni

Les Artem Trio durant el concert que van oferir al Teatre Principal de Valls dins del cicle
Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL


ROMAN GALIMANY / Valls
El dijous, 12 de desembre, dins del cicle de concerts Nits de Clàssics es presentà, al Teatre principal de Valls, el concert titulat Fascinació per l’art interpretat per Artem Trio, una formació integrada per Natalia Szmydt, violí; Violeta González Tomàs; violoncel, i Maria López Belarte, piano, finalistes del Concurs Internacional "Paper de Música" de Capellades 2018.

Portaven un repertori molt elaborat i estructuralment molt meditat on coincidiren estils ben diferents i amb grans contrastos, però molt atractius i suggeridors.

El Trio Elegíac en sol menor de Rachmaninoff  és una obra increïblement bella, compendi de la música ombrívola russa... un bon exemple de la passió que es fa evident en tots els treballs d’aquest autor. Tenia 19 anys quan va escriure aquesta obra. Gran interpretació, amb destresa, de les Artem Trio, que li van donar un aire melancòlic, no tan tenebrós, però sí apassionat.   

Realment deliciós el  Nocturn en mi bemoll major de Schubert, que va enllestir la tardor de 1827, un any abans de la seva mort. Artem Trio va accentuar la bellesa de les melodies amb efectes sonors; al ric tema principal, una melodia puntejada de tres notes, li van donar un caràcter rítmic inusual, ja fos amb el pizzicato dels dos instruments de corda o amb el seu equivalent en acords del piano.  Excel·lent interpretació que ens va deixar amb el cor i l’esperit en l’aire.

De la dolçor de les primeres dues obres del repertori hem passat al rigor de l’infortuni de la Segona Guerra Mundial: Stalin, purgues jueves, paranoia col·lectiva i totes les turbulències, són denunciades en el Trio per a piano núm. 2 de Shostakovich, compost poc després de la seva Setena simfonia, quan l’autor reservava molts sarcasmes i altres emocions per transcriure. Escrit l’any 1944, dedicat al seu amic i musicòleg Sollertinsky, va fer servir alguns temes jueus.

Artem Trio ens va transmetre la tensió pura i la violència (en bona manera) en la seva versió que gira al voltant de la pianista; les tres intèrprets van actuar en diferents nivells d’intensitat i passió... absolutament genials!! Podríem destacar tota l’obra però no ens resistim a destacar el segon moviment amb un so molt fi, el quart moviment com una mena de dansa jueva. El clímax assolit és una combinació del geni de Shostakovich, la qualitat musical de cada intèrpret, la percepció del so i la química.

En agraïment als aplaudiments del públic, obsequiaren l’audiència amb un Vals de Shostakovich. Una vetllada amb una de les obres més representatives de la música de cambra.

1 comentari: