dimecres, 29 de gener de 2020

Moments excepcionals de màgia i poesia

L'arpista Esther Pinyol i la soprano Anabel Real durant el concert que van oferir al Teatre Principal de Valls. Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls
La poesia i la màgia es van unir al Teatre principal, dintre del cicle Nits de Clàssics, amb el concert del Duo Èlan que el podríem batejar com a Poesia i màgia. Va ser el dijous, 23 de gener. La soprano Anabel Real i l’arpista Esther Pinyol oferiren una preciosa i sublim selecció de melodies, totes exquisides. Perfecta combinació de l’Anabel i l’Esther.
Tres cançons de Reynaldo Hahn, compositor veneçolà i francès d’adopció, obrien el repertori. Cançons intimistes i relaxants cantades deliciosament;  impecable intenció i correcte francès amb l’acompanyament sempre abraçador de l’arpa. I en les cançons de Marcel Tournier i David Watkins, impregnant de  lirisme cada línia de ric contingut. Impecable la interpretació d’aquest cicle de cançons, un ajustament perfecte entre música i intèrpret, tant en la veu com en l’esperit.
Després d’haver escoltat diverses interpretacions vocals de la Cançó de Solveig d’Eduard Grieg, sempre preferia les versions instrumentals. Amb curiositat esperava la interpretació del Duo Èlan. I no va ser només una excel·lent versió d'una bella cançó, també es va donar la implicació de la personalitat de les artistes, la comprensió profunda i la identificació emocional. Són aquells moments rars i preciosos on s’obren els nous espais de bellesa.
Amb el Villanelle d’Eva Dell'acqua, Anabel Real, va fer una exhibició de coloratura i amplitud de tessitura. Esplèndida de veu i amb una enorme facilitat per cantar amb colaratura. 
Un moment important va ser la interpretació de dues cançons de Joan Durán (sobre poemes de Salvador Espriu), premi de composició Reina Sofia 2018. Una obra encàrrec de la Fundació de Música Ferrer-Salat i JM Catalunya.
Anabel real va estar realment deliciosa, per expressiva i per la seva vocalització, en l’ària Marinela de La Canción del Olvido, de Serrano.
La màgia de l’arpa ens va arribar de la mà d’Esther Pinyol, ben coneguda pel nostre públic. Una excel·lent execució tècnica i expressiva. En les dues obres que va interpretar com a solista van aflorar molts sentiments, és extraordinària la dolcesa de la música que produeix amb l’arpa; el seu subtil estil ens convida a tancar els ulls i gaudir de la millor música. 
El públic va reconèixer perfectament el gran valor del que acabaven d’escoltar: un concert de poesia i màgia, i així ho van manifestar amb efusius aplaudiments. Totes dues intèrprets ho van agrair fent novament el deliciós  Si me vers avaient des ailes, de Hahn.

Cap comentari:

Publica un comentari