diumenge, 1 de març de 2020

Aquesta vegada, només Mozart al Teatre Principal

Albert Rodríguez serà aquest dijous al Teatre Principal de Valls per interpretar
 les "Tres sonates de Mozart". 

AMV / Valls
Amb el títol Només Mozart, aquest dijous, dia 5 de març, té lloc al Teatre Principal de Valls, el concert Tres sonates de Mozart, per a violí i piano. Els intèrprets seran el violinista Albert Rodríguez  i el pianista vallenc Medir Bonachi.
Les Sonates per a violí i piano de Wolfgang A. Mozart no es compten entre les seves obres més reconegudes ni es consideren a l’alçada de les de Ludwig van Beethoven, sent especialment populars les que tenen millors formes d’expressió.
Tenen un mèrit molt notable: semblen voler sortir-se de l’element galant  -típic del segle XVIII, en què evidentment estan immerses-, a la recerca d’una llibertat que és present i que despuntarà en l’obra del compositor de Bonn.
En aquestes sonates s’aprecia l’antològica creativitat de Mozart, el qual, sense ser original en termes formals, assoleix unes cotes d’expressivitat i preciosisme gens freqüents a la seva època.    
El repertori, preparat per Albert Rodríguez i Medir Bonachi, ens presenta tres sonates. La Sonata per a violí núm. 17 en Do major, K. 296, la va compondre el març de 1778 a Mannheim (Alemanya), i va ser publicada per primera vegada el 1781 com a part de l'Opus 2 de Mozart. Aquesta és la primera de les seves sonates madures és a dir, aquelles que no va escriure en la seva infantesa, les quals van ser compostes entre 1778 i 1788.
La Sonata per a violí núm. 26 en Si bemoll major, K. 378 / 317d, la va compondre a Viena l'estiu de 1781, poques setmanes després d'haver-se instal·lat a la ciutat, però podia haver estat iniciada el 1779.
La Sonata per a violí núm. 23 en Re major, K. 306/300 l, va ser composta per Wolfgang Amadeus Mozart l'estiu de 1778 a París, publicada per primera vegada aquell mateix any com a part de l'Opus 1 de Mozart. L'obra la va dedicar a la princesa Maria Isabel, Comtat Palatí de l'Rhin, raó per la qual les sonates que componen l’Opus 1 es coneixen com a Sonates Palatines.
Tots dos intèrprets han intervingut moltes vegades ens els diferents cicles de Nits de Clàssics. L’estela que han deixat és la d’un treball i una qualitat molt important, i així ho avala la seva trajectòria professional, amb un currículum ple d’activitats, de treballs de perfeccionament i de premis.
És un plaer gaudir, més encara, del seu art en el seu retorn a Nits de Clàssics. Dos joves del país que ens han de fer sentir ben orgullosos de tenir-los novament entre nosaltres.  

Cap comentari:

Publica un comentari