diumenge, 23 de febrer de 2020

Un jove Gerhard sedueix els vallencs a Nits de Clàssics

El Trio Pedrell durant la seva actuació al Teatre Principal, dins del cicle Nits de Clàssics.
Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

El Trio Pedrell presentà, en el darrer concert del cicle Nits de Clàssics, un repertori que es la culminació d’un projecte de recuperació integral on s’inclou  la partitura inèdita de Robert Gerhard (Valls, 1896-Cambridge, 1970). Aquest mateix programa, que escoltàrem  el passat dijous al Teatre Principal, ha estat el primer treball discogràfic del Trio Pedrell, integrat per Christian Torres, violí;  Ferran Bardolet, violoncel,  i Jordi Humet, piano, i que han titulat Arrels.

El 1918 Robert Gerhard completava dos trios amb piano. El primer s'estrenaria aquell mateix any al Palau de la Música Catalana, i el segon no s'estrenaria fins quatre anys després, a la mateixa sala. Cent anys després, el Trio Pedrell (formació cambrística jove però guardonada en nombrosos concursos nacionals i internacionals) ens ha ofert en concert aquest primer trio de Gerhard (inèdit i conservat a l'Arxiu Robert Gerhard de l'Institut d'Estudis Vallencs).

L’obra de joventut de Gerhard va tenir un gran èxit el 1918 en la seva estrena al Palau de la Música. En el cas del Trio Op. 50 de Granados, es tracta d’una música molt inspirada i de gran bellesa, estructurada esplèndidament, i amb una gran dosi de romanticisme. El Trio Pedrell es troba en un moment molt dolç; tenen una qualitat inqüestionable, i ofereixen un so equilibrat i preciós.

El Trio número 1 en Si major va començar amb un so enèrgic, generós i brillant. Ja des de l’inici la sincronia entre músics va ser evident, el llenguatge corporal denotava la consciència de grup i un coneixement profund de les obres. L’equilibri del so era l’adequat. Un violí clar i delicat donava pas al protagonisme, quan era necessari, al so vellutat del violoncel. El piano, sublim, acompanyant sempre amb total discreció però, a la vegada ben present, va saber subratllar els passatges necessaris destacant sempre els seus moments solístics.

En el Nocturn número 2 Op. 55 de Felip Pedrell vàrem apreciar un Trio Pedrell molt còmode, amb un llenguatge més alliberat i relaxat. El so, tant del grup com individual, va deixar anar molta força i projecció. Meravellosos tots!!

Quina obra tan exquisida el Trio Op. 50 de Granados.  I quina interpretació tan càlida i compromesa!  Gairebé més enllà del comentari que podria ser el d’una interpretació molt digne, hem de dir que va tenir una intensitat, modèstia i delicadesa en l’expressió, una contenció exquisida i natural; una comunicació entre els tres membres que  proporcionava conjunció i els acords extraordinaris de passió i precisió, tan poc habituals en moltes interpretacions, sense perdre un sol punt de bellesa de l’obra, de la que van extreure tota la seva grandiositat.    

El públic va correspondre amb llargs aplaudiments que el Trio Pedrell va correspondre interpretant un Nocturn de Pedrell. Una vetllada cultural memorable.  

Cap comentari:

Publica un comentari