Laura Vila i Carlos Daza tanquen una temporada rodona de Nits de Clàssics

D'esquerra a dreta, el pianista Josep Buforn, la mezzo Laura Vila i el baríton Carlos Daza.
Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

Concert cloenda de la Temporada Nits de Clàssics, 2017-2018.

Fitxa: Teatre Principal de Valls, dimecres 20 de juny. Òpera en plural. Obres de Rossini, Mozart, Bellini, Donizetti, Mascagni, Bizet, Verdi. Laura Vila (mezzosoprano), Carlos Daza (baríton), Josep Buforn (piano), Jordi Maddaleno (presentador).

Concert líric, infreqüent -com va senyalar el presentador-, en tractar-se de dues veus greus 
-la de mezzosoprano i la de baríton-, que incideixen en la representació plural de la diversitat d’estils dintre de la història de l’òpera, des dels clàssics com ara Mozart i Rossini fins al romàntic Bizet i el verista Mascagni. Una meravellosa selecció de fragments de les obres emblemàtiques i genuïnes d’aquests autors en un ampli i variat programa preparat amb molt d’encert i esforç.

Un dels al·licients del concert era tenir l’oportunitat d’escoltar fragments d’obres poc conegudes pel gran públic. Com el Parto, parto de La Clemenza di Tito, de Mozart, on les vocalitzacions i l’abundant coloratura de l’obra no van ser cap obstacle per a l’experiència, sòlida preparació musical i solvència tècnica de la mezzosoprano Laura Vila que, en la segona part, exhibí un exquisit lirisme i dramatisme en l’ària O don fatale, del Don Carlo de Verdi, i una sensualitat lírica a l’havanera  de Carmen.

Una vegada més ens va complimentar amb la deliciosa ària O mio Fernando, de La Favorita de Donizetti, tercera vegada que la interpretava en aquest mateix escenari, una interpretació que s’ha enriquit amb els anys, ben treballada en extenses frases legato i emparada en una innata elegància.

El baríton barcelonès Carlos Daza, ben apreciat pel públic vallenc, va tenir una entrada de lluïment, que persuadí l’auditori, amb el Largo at factòtum, de l’òpera de Rossini El barbero de Sevilla, on va lluir les seves millors qualitats, extraversió, expressió ardent, timbre baronívol, bona dicció i bona tècnica. Interpretà una d’aquestes obres poc freqüents en els recitals, Ah, per sempre iot i perdai... de I Puritani de Bellini amb exquisit lirisme belcantista. La vitalitat i el brio es van imposar en l’ària de Carmen, Votre toast, ben presentat i escenificat amb la força i passió que demana el personatge. Una versió de O Carlo ascolta... plena de dramatisme, però sempre present el lirisme que requereix aquesta ària, un del seus grans èxits de l’actual temporada operística.   

Laura Vila i Carlos Daza protagonitzaren dos moments de gran contrast i voltatge teatral de la vetllada. El primer, va ser el duo lleuger i alegre de l’òpera L’Italiana in Alger, de Rossini, que tancava la primera part,  cantada i interpretada amb gràcia. El segon moment va ser l’incandescent duo de l’òpera  Roberto Devereux, extraordinària composició que va més enllà de l’estil belcantista que, amb la vehemència dramàtica i la química entre ambdós cantants, van fer una flamígera interpretació per tancar un gran concert, d’inusual amplitud, on mai va decaure la molt bona qualitat.  

Josep Buforn feia honor a que, probablement, sigui un dels grans repertoristes actuals, amb unes magnifiques interpretacions de l’intermedi de Cavalleria rusticana, de Mascagni i del preludi del tercer acte de Carmen, de Bizet. En totes les obres va cuidar la sincronització i el sentit musical, el so i els matisos en benefici del cantant.

Molt adients i agraïdes les introduccions al repertori que va fer durant la vetllada el crític musical Jordi Maddaleno, molt amenes i entenedores que el públic va agrair cordialment.

Agraint els entusiastes aplaudiments del públic els artistes van oferir dos regals, el duo de Carmen i el de La viuda alegre.

El públic va gaudir i ovacionà a tots els participants de la vetllada, amb la satisfacció d’haver assistit a un concert de cloenda memorable per a una temporada musical rodona de Nits de Clàssics que ha arribat a la seva fi.