diumenge, 28 de febrer de 2016

La desconeguda figura del repertorista

Anna Crexells, a la dreta, davant del piano i acompanyada de la mezzosoprano Laura Vila.
Foto: JOAN GASULL
La pianista Anna Crexells (Barcelona, 1977) representa molt bé la figura del repertorista, aquesta professió tan desconeguda com poc valorada de la que molt poques vegades se’n parla. I menys quan es tracta de redactar notícies en l’àmbit musical on els protagonistes acostumen a ser cantants o intèrprets d’alta volada.

Però el repertorista ho és tot en un concert. És qui marca totes les entrades, qui coordina cada fraseig i qui canta amb els artistes. La seva feina és molt semblant a la d’un “director d’orquestra però en petit”, diu Anna Crexells.


I del repertorista depèn també que els cantants tinguin el temps necessari per recuperar-se adequadament en cada intervenció, en un programa en què l’èxit del contingut també ve de la mà d’aquest especialista en acompanyar cantants o instrumentistes en duos i duets musicals.

La de repertorista és una feina delicada, tant com “bufar en una ploma i mantenir-la suspesa en l’aire en un equilibri constant”. Una bella descripció amb què la pianista barcelonina defineix una professió que va escollir a consciència.

“No em considero solista i no m’imagino fent altra cosa que no sigui acompanyar els cantants”, assevera Anna Crexells, que reconeix la “complicada relació” existent entre repertorista i artista.
I és que l’ego dels cantants es converteix, de vegades, en tot un repte per al pianista: “Ho entenc perquè el cantant té l’instrument dintre i queda nu davant el públic a l’escenari, mentre que el piano és la meva protecció”, confessa Anna Crexells.

La repertorista, que durant un cert temps va combinar la faceta musical amb la feina en un negoci familiar, afirma que ara que es dedica a la música en exclusiva, valora molt més l’oportunitat de poder desplegar totes les seves capacitats en aquest àmbit.

Ara, comença la seva jornada a les vuit del matí i acaba a les deu del vespre i cada dia reserva una o dues hores a mantenir la seva tècnica: “ Això és molt important en la meva carrera perquè em permet obtenir un feedback exterior essencial per poder evolucionar”, sentencia la repertorista.
Anna Crexells es troba en un moment ascendent en la seva trajectòria ja que, a més de ser col·laboradora habitual de les produccions de l’Òpera de Sabadell, des de fa uns anys, és la pianista dels màsters que organitza el tenor Jaume Aragall, i l’estiu passat es va incorporar com a pianista acompanyant en les sessions magistrals de la mezzosoprano Teresa Berganza.

Des de fa dos anys acompanya els participants del concurs Francesc Viñas, aquest certamen de prestigi mundialment reconegut i plataforma indiscutible de futures promeses, i que confirma i ratifica com de desconeguda és la figura del repertorista.


Tindrem oportunitat de comprovar la rellevància del paper del repertorista en el concert del dijous, dia 3 de març (20.30 h) al Teatre Principal de Valls. Anna Crexells acompanyarà la soprano Miki Mori, la mezzosoprano Laura Vila i el tenor Carlos Cosías.


Concert d'òpera i sarsuela

El concert reuneix a quatre artistes que es troben en un bon moment musical.

D'una banda, Carlos Cosías, "un tenor amb un segell propi i un dels millors cantants en el gènere de sarsuela amb uns pianíssims exclusius i un fraseig molt bo", apunta la repertorista Anna Crexells que coincideix, una vegada més a l'escenari amb la mezzosoprano Laura Vila.

Aquesta cantant es troba en un moment clau de la seva trajectòria professional. Ha actuat al Palau de la Música i el públic la podrà veure molt aviat al Teatro Real de Madrid.

El seu objectiu és "pujar un graó més, entrar en teatres nous on encara no he actuat i poder fer papers més importants".

Però el seu repte no està exempt de dificultats ja que a “Catalunya i a Madrid és molt difícil fer-se un lloc; els costa molt donar oportunitats a gent nova, tot i que hi ha artistes molt bons i amb gran talent”.

Sigui com sigui Laura Vila no se sent gaire lluny del seu objectiu: “De vegades és qüestió de sort, tot i que millorar el nivell i la tècnica és molt important, de la mateixa manera que ho és mantenir una bona relació amb l’agència que representa l’artista per tenir opcions de sortir fora”, detalla la mezzosoprano molt còmoda amb el gènere operístic perquè li dóna l’oportunitat “d’entrar en una història, d’interpretar i d’estar a l’escenari”.

El paper de la seva vida podria ser Carmen, de Bizet, tot i que no és el que més li agrada, però sí que és el “d’un personatge conegut i que qualsevol cantant anhela de poder fer”, admet l’artista.
En el concert d’aquest dijous, a més d’entrar en un programa molt exigent d’òpera, Laura Vila s’endinsarà en diferents hits de sarsuela: La Dolorosa, Don Gil de Alcalá, El último romántico, Cançó d’amor i de guerra o Los claveles.
Per fer-ho tindrà al seu costat la soprano Miki Mori ja coneguda pel públic perquè va actuar a Valls en el concert inaugural de fa dues temporades.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada