dilluns, 18 de desembre de 2017

Una vetllada belcantista per a recordar

En primer terme la soprano Ximena Agurto en el paper d'Elisabet, reina d'Anglaterra i, en segon terme, el tenor Marc Sala (Roberto Devereux) i el baríton Carlos Daza (duc de Nottingham).
Foto:  JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

El dijous, 14 de desembre, es va presentar al Teatre Principal de Valls i en el marc del cicle Nits de Clàssics,  l’òpera Roberto Devereux de Gaetano Donizetti, en el format Òpera Exprés, una idea original de Marc Sala, que també produeix i s'ocupa de la direcció artística d'aquest espectacle amb uns resultats, sens dubte, esplèndits.

Entrant dins de l'argument i pel que fa a l'òpera Roberto Devereux, potser seria més correcte referir-s'hi com a Elisabetta, reina d’Anglaterra, per l’indiscutible protagonisme d’aquest personatge. 
Roberto Devereux és tota una celebració del belcanto amb magnífiques melodies i situacions de gran tensió dramàtica. Està inspirada lliurement en la vida de Roberto Devereux, segon comte d'Essex, un influent membre de la cort d'Isabel I d'Anglaterra. És una de les òperes que Donizetti va dedicar a l'era Tudor anglesa, i que junt amb Anna BolenaMaria Stuarda conforma la popularment anomenada trilogia de les reines de Donizetti.
Òpera Exprés  és un nou format de concert líric, semi-escenificat, que pretén ser una versió de l’obra que combina els millors moments musicals i números clau per presentar els personatges i seguir la trama amb la narració, l’objectiu del qual és omplir els buits en la història i compensar la falta d’una completa escenificació. En definitiva: una selecció dels millors fragments de l’òpera, per a veus solistes i acompanyament de piano.
Els espectadors del Roberto Devereux  que es va oferir en un Teatre Principal amb molt públic, van poder entendre qui eren els personatges i seguir el fil argumental de l’obra gràcies als sobretítols de Pilar Delgado i Rubèn Riverol que garantiren la comprensió. Molt valorable també el treball bo i didàctic d’un presentador especialitzat, l’Albert Galceran, que explicà l’obra i posà en valor les seves característiques musicals. Gràcies a ells aquest objectiu es va complir plenament.
Amb petits, però estrictes, elements de vestuari s’identificaven els personatges que, al cantar sense partitura, no només cantaven sinó que també interpretaven escènicament. El propòsit de fer una Òpera exprés s’ha complert amb criteri i gust, reduint la llargada de l’obra però conservant la seva identitat musical.
En l’aspecte musical, cal destacar la concertació elaborada de Viviana Salisi, la qual va dur a terme un treball molt correcte, endreçat, mantenint el tempo ben ajustat, molt centrat a fer fàcil la tasca dels cantants; va fer fluir àgil la partitura de Donizetti, amb ofici, i entregada en cos i ànima a tot allò que passava a l'escenari.
El rol de l’Elisabetta, reina d’Anglaterra és tremendament exigent. La interpretació de la soprano Ximena Agurto, que actuava per primera vegada a Valls, va estar molt aconseguida, amb un bon fiato, domini de la coloratura i solvent en els aguts. Agurto va ser capaç de transmetre emoció des de l’escenari. Un plaer escoltar aquests ascensos fins als aguts, sons que ompliren el teatre Principal, mesurant i dosificant la veu de manera molt intel·ligent.
La soprano va estar brillant en l’ària final Vivi, ingrato, a lei d’accanto, on es va recrear la desesperació del personatge. Va rebre aplaudiments ben entusiastes del públic.
Laura Vila en el paper de Sara, duquessa de Nottingham, mostrava una veu càlida i poderosa. La Vila és una de les millors mezzos actuals a casa nostra. Veu bonica i homogènia, molt ben col·locada i equilibrada de registres, tot i que sobresurt la qualitat de la zona alta. És precisa d'afinació i impecable musicalment, amb temperament interpretatiu molt destacable.
Carles Daza, va interpretar el rol del Duc de Nottingham, amb solvència i amb un timbre de veu molt agradable i d’ample tessitura, característiques que el situen entre els més acreditats barítons de casa nostra.
Marc Sala en el paper de Roberto Devereux va estar a l’altura de la resta dels personatges pel que fa el doble repte d’interpretar la música i encarnar el seu personatge.  La seva veu, tot i no tenir gaire potència, és ben controlada tècnicament.
Una gran vetllada belcantista amb un repartiment de qualitat on ningú va desentonar. El públic ho va aplaudir amb entusiasme. Globalment, Roberto Devereux va constituir un bon espectacle, de molta qualitat musical que va complir l’objectiu d’apropar l’òpera a un públic més ampli.
Com a aficionats, hem d’agrair al projecte Òpera Exprés el fet d’haver programat uns títols inaccessibles in vivo, ja que els soferts amants del belcanto els poden gaudir en el mateix Teatre Principal de Valls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada