diumenge, 11 de desembre de 2016

Anna Bolena, un regal als amants del "bel canto"

En primer terme la soprano Tina Gorina en el paper d'Anna Bolena. Darrera, el tenor Marc Sala. Foto. JOAN GASULL
L'òpera Anna Bolena pertany a una etapa on els elements romàntics predominen de manera rellevant. Donizetti, cada vegada més allunyat de l'òpera bufa, s'endinsa en un tema d'ambientació medieval molt al gust d'aquest moviment. Tema medieval el d'Enric VIII ja que al segle XIX es considerava que l'edat mitjana arribava al segle XVII, i encara més a Anglaterra on el gòtic com a estil principal es va mantenir fins a aquestes dates.
Al costat d'aquest tema "medieval", el desenvolupament d'uns amors reals (davant els quals la censura italiana és transigent ja que es tracta d'un rei cismàtic) aprofundeixen en la idea romàntica juntament amb els sentiments que s'acosten a la bogeria de la protagonista.
En l’aspecte musical, cal destacar la concertació elaborada pel mestre Stanislav Angelov, repertorista del Teatre d’Òpera Reina Sofía de València, qui va dur a terme un treball molt correcte, endreçat, mantenint el tempo ben ajustat. Molt centrat a fer fàcil la tasca dels cantants, va fer fluir àgil la partitura de Donizetti, amb ofici, i lliurat en cos i ànima al que passava sobre l'escenari.
Els intèrprets d'Anna Bolena al final del concert al Teatre Principal.
Foto: JOAN GASULL

El rol d’Anna Bolena és tremendament exigent; no és cap tonteria. Superior en dificultat a una Lucia o a una Norma, la interpretació de la soprano Tina Gorina ens va semblar molt aconseguida, amb un bon fiato, domini de la coloratura i solvent en els sobreaguts, va ser capaç de transmetre emoció des de l’escenari. Va ser un plaer escoltar aquests ascensos als aguts, sons que ompliren el Teatre Principal, mesurant i dosificant la veu de manera molt intel·ligent. Brillant en l’ària del primer acte, on es va recrear en la barreja de ràbia, desesperació i vulnerabilitat del personatge.
L’escena final sublim, que va causar tant d’impacte en l'estrena de l'obra, l’inicià amb el recitatiu piangete voi? amb personalitat i saviesa, per baixar després i afrontar un A dolce guidami amb un preciós  cant spianato, i el Coppia iniqua amb què acaba l'obra, amb el dramatisme de la nota final filada.  
La mezzLaura Vila en el paper de Giovanna Seymour i Boni Carrillo com a Enric VII.  Foto. JOAN GASULL.

El paper 
de Giovanna Seymour el va cantar Laura Vila, mezzosoprano de timbre càlid, ben coneguda del públic de Valls. La Vila és una de les millors mezzo actuals de casa nostra. La veu és bonica, homogènia, està molt ben col·locada i equilibrada en registres, tot i que sobresurt la qualitat de la zona alta. Canta molt bé, és precisa d'afinació i impecable musicalment, amb temperament interpretatiu molt destacable. Va estar brillant en el llarg duo amb Enrico, sobretot en la tercera part, on va mostrar la força de veu per aquest moment dramàtic de l’obra. També en el duo i cabaletta amb Anna Bolena, un preciós duo cantat exquisidament; fantàstica batalla entre reines vocals.
Boni Carrillo va ser un excel·lent Henry VIII. Imponent en presència i comportament escènic, on va lluir una veu rotunda. Des de les representacions de Sarrià, desembre 2015, ha madurat el personatge, tant vocal com dramàticament. Ha millorat notablement la seva tècnica i la seva dicció, traient gran partit de les seves qualitats.
Ens va alegrar escoltar al tenor Marc Sala en millor forma que la representació de Sarrià, on estava afectat per un fort refredat. En la representació a Valls, es va mostrar sense precaucions en l'agut, amb valentia, dicció molt nítida, domini de l'estil, i el gust i la finor impecables. Vocalment el seu timbre resulta atractiu i es mou amb comoditat en el registre agut.
El jove baríton, 21 anys, Carles Pachon, va interpretar el rol de Rochefort, amb solvència i amb un timbre de veu molt agradable i d’ample tessitura, característiques que li ofereixen un bon futur. Patrik Tapiol va complir en la seva breu participació.
L’argument de l’obra es va seguir a través d’unes molt amenes i entenedores explicacions que va fer Aleix Palau, descrivint tots els passatges de l’òpera que seguidament s’interpretaven. 
Una gran tarda belcantista amb un repartiment de qualitat on ningú va desentonar. El públic, que omplia el Teatre Principal, van aplaudir amb entusiasme.
El projecte Òpera Exprés ha fet possible programar uns títols inaccessibles in vivo. Els soferts amants del bel canto els han pogut gaudir en el mateix Teatre Principal de Valls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada