dilluns, 23 de setembre de 2019

Existeix el temps?

Carmen Becerra i Isabel Serra protagonitzen el concert d'aquest dijous,
dia 26 de setembre al Teatre Principal de Valls. 

AMV / Valls

Com deia Claude Debussy, la música és l’art de donar color al temps. Debussy es refereix al temps real, el que està format per una successió de presents. Passat i futur són construccions mentals per tal d’ordenar les experiències viscudes i l’esdevenir. Però no és aquest temps el que acoloreix la música. La música es produeix en l’aquí i en l’ara.

El guitarrista i compositor lleidatà José Antonio Chic dedica 30 de diciembre a la seva dona i atura el temps commemorant, segons paraules del propi autor, el 30 de desembre de 1996, dia de dos naixements: el literal del seu fill Albert i el simbòlic de la mare, que va superar el greu perill que va córrer la seva vida.

Si cada moment que s’extingeix és reemplaçat per un de nou… existeix el temps? És potser això el que ens suggereix Conrad Setó amb la seva obra Present eteri. La melodia i els arpegis d’aquesta peça flueixen, intemporals, amb naturalitat, com el cant d’una mare al seu fill. Del compositor montblanquí també escoltarem Narració, per a flauta sola i Cábalas, per a guitarra, dedicada a Carmen Becerra.

Una altra manera de reflexionar sobre el temps és el memorial que dediquem a algú que ja no és entre nosaltres. Elegía por Cintio Vitier, de Leo Brouwer, representa un cant del compositor cubà a l’obra, la personalitat i la creativitat de l’il·lustre compatriota, escriptor de vasta cultura i gran dimensió intel·lectual. En un moment de la peça es recrea una de les dances d’El Retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla, admirat tant per l’homenatjat com pel propi autor.

Rememorant Robert Gerhard en el 50è aniversari de la seva mort escoltarem Capriccio, per a flauta, i Fantasia, per a guitarra. A partir de l’arranjament per a soprano i guitarra del propi Heitor Villalobos sorgeix la versió per a flauta i guitarra de Bachianas brasileiras núm. 5. El poema de Ruth V. Corréa en què es basa la peça evoca el moment en què el dia acaba i apareix la lluna. Es tracta doncs del temps cíclic: la successió de llum i foscor, les fases lunars, el pas de les estacions... La peça és un clam a l’eternitat del cel, de la terra i de tota la Natura.

Des de l’Argentina, Astor Piazzolla ens remet al temps històric: el dels calendaris i els rellotges. Amb la seva Histoire du Tango ens situa en presents llunyans successius que cataloga en quatre moviments: Bordel 1900, Café 1930, Nightclub 1960 i Concert d’ajourd’hui. Amb ells ens trasllada als llocs on es solien escoltar tangos i ens fa arribar els aromes, els colors i els ritmes diferenciats de cadascun dels estils d’aquest gènere musical.

Les dades

Dia: Dijous, dia 26 de setembre
Hora: 20.30 h
Lloc: Teatre Principal de Valls


Intèrprets

Isabel Serra Bargalló, flauta travessera
Carmen Becerra, guitarra


El programa


J. A. Chic                          30 de Diciembre (2002)             
C. Setó                  3 Peces                                                                                                                      Present et futur 
                                         Narració (2010) per a flaut
                                         Cábalas (2018) per a guitarra
L. Brouwer                        Elegía por Cintio Vitier (1960)  
R. Gerhard                        Capriccio (1949) per a flauta                
R. Gerhard                        Fantasia (1957) per a guitarra              
H. Villa-Lobos                    Bachianas Brasileiras  n. 5 (1938/1941)                    
A. Piazzolla                       Histoire du Tango (1986)                                                                                    
                                          Bordel 1900
                                          Café 1930
                                          Nightclub 1960
                                          Concert d’ajourd d’hui

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada