 |
| Carmen Becerra i Isabel Serra protagonitzen el concert d'aquest dijous, dia 26 de setembre al Teatre Principal de Valls. |
AMV / Valls
Com deia Claude Debussy, la música és l’art de donar color al temps.
Debussy es refereix al temps real, el que està format per una successió de
presents. Passat i futur són construccions mentals per tal d’ordenar les
experiències viscudes i l’esdevenir. Però no és aquest temps el que acoloreix
la música. La música es produeix en l’aquí i en l’ara.
El guitarrista i compositor lleidatà José Antonio Chic dedica 30 de
diciembre a la seva dona i atura el temps commemorant, segons paraules
del propi autor, el 30 de desembre de 1996, dia de dos naixements: el literal
del seu fill Albert i el simbòlic de la mare, que va superar el greu perill que
va córrer la seva vida.
Si cada moment que s’extingeix és
reemplaçat per un de nou… existeix el temps? És potser això el que ens
suggereix Conrad Setó amb la seva obra Present eteri. La
melodia i els arpegis d’aquesta peça flueixen, intemporals, amb naturalitat,
com el cant d’una mare al seu fill. Del compositor montblanquí també escoltarem
Narració, per
a flauta sola i Cábalas, per a guitarra, dedicada a Carmen Becerra.
Una altra manera de reflexionar sobre el temps és
el memorial que dediquem a algú que ja no és entre nosaltres. Elegía por
Cintio Vitier, de Leo Brouwer, representa un cant del compositor cubà a l’obra, la
personalitat i la creativitat de l’il·lustre compatriota, escriptor de vasta
cultura i gran dimensió intel·lectual. En un moment de la peça es recrea una de
les dances d’El Retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla, admirat tant per
l’homenatjat com pel propi autor.
Rememorant
Robert Gerhard en el 50è aniversari
de la seva mort escoltarem Capriccio, per a flauta, i Fantasia,
per a guitarra. A partir de l’arranjament per a soprano i guitarra
del propi Heitor Villalobos sorgeix
la versió per a flauta i guitarra de Bachianas brasileiras núm. 5. El
poema de Ruth V. Corréa en què es basa la peça evoca el moment en què el dia
acaba i apareix la lluna. Es tracta doncs del temps cíclic: la successió de
llum i foscor, les fases lunars, el pas de les estacions... La peça és un clam
a l’eternitat del cel, de la terra i de tota la Natura.
Des de l’Argentina, Astor Piazzolla ens
remet al temps històric: el dels calendaris i els rellotges. Amb la seva Histoire
du Tango ens situa en presents llunyans successius que cataloga en
quatre moviments: Bordel 1900,
Café 1930, Nightclub 1960 i Concert d’ajourd’hui. Amb ells ens
trasllada als llocs on es solien escoltar tangos i ens fa arribar els aromes,
els colors i els ritmes diferenciats de cadascun dels estils d’aquest gènere
musical.
Les dades
Dia: Dijous, dia 26 de setembre
Hora: 20.30 h
Lloc: Teatre Principal de Valls
Intèrprets
Isabel Serra Bargalló, flauta travessera
Carmen Becerra, guitarra
El programa
J. A. Chic 30 de Diciembre (2002)
C. Setó 3 Peces Present et futur
Narració
(2010) per a flaut
Cábalas
(2018) per a guitarra
L. Brouwer Elegía por Cintio Vitier (1960)
R. Gerhard Capriccio (1949) per a
flauta
R. Gerhard Fantasia (1957) per a
guitarra
H. Villa-Lobos Bachianas Brasileiras n. 5 (1938/1941)
A. Piazzolla Histoire
du Tango (1986)
Bordel 1900
Café
1930
Nightclub
1960
Concert
d’ajourd d’hui
