Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Isabel Serra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Isabel Serra. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de setembre del 2019

De Telemann a Piazzolla

La guitarrista Carmen Becerra i la flautista Isabel Serra durant el concert del dijous, 26 de setembre,
 al Teatre Principal de Valls. Foto. ANNA ESTALLO

ROMAN GALIMANY / Valls

Aquest és el recorregut que ens ha ofert, en menys d’un any, Isabel Serra; llavors amb una traverso de fusta antiga i ara amb la moderna flauta travessera metàl·lica.

El Duo Becerra-Serra, format per Isabel Serra i Carmen Becerra, presentaren el dijous 26 de setembre, dintre del cicle Nits de Clàssics, la proposta, Aturar el temps, amb música de compositors catalans i iberoamericans per a flauta i guitarra. 

Un concert de músics contemporanis, que fusiona la música de Robert Gerhard  (Valls, 1896-Cambridge, 1970) amb la de compositors com ara Piazzolla, per entendre i conèixer diferents estils de la música de cambra per a flauta i guitarra de la nostra època.

Les dues solistes i músics de cambra, trenquen el convencionalisme amb la seva combinació d'instruments. Amb la seva selecció,  intrèpida i versàtil del repertori, ofereixen un resultat de nous sons i colors, així com noves perspectives en el fraseig musical. Una experiència musical que cal conèixer.

El Duo Serra-Becerra és considerat com un dels més representatius duo de flauta i guitarra de casa nostra. La seva musicalitat no és el resultat d’assajos molt treballats; es tracta de dos músics que senten l’art intensament i es fusionen quan toquen.

Les Bachianas brasileiras de Villa-Lobos, simplement ens van encisar amb la versió que presentaren; el tempo i l’acompanyament de la guitarra en un punt d’intimisme  deliciós. La capacitat d’entesa d'aquesta parella és extraordinària.

Les seves interpretacions són sorprenents. El contrast entre les interpretacions de les obres de Chic i Setó, amb què obrien el repertori, contrastaven amb l’estil de les de Piazzolla amb un intimisme molt accentuat.

Varen tenir el detall d’incloure dues obres de Gerhard, en aquest any de commemoracions: dos solos de flauta i guitarra. Tot i que la Fantasia per a guitarra data de 1957, i és posterior al Capriccio per flauta (1949), té un lirisme molt més classicista, que s’allunya de l’estil que exhibeix vuit anys abans. 

Una vetllada innovadora pel seu contingut, entretinguda i agradable, interpretada amb qualitat i virtuosisme excepcional... no es pot demanar més.

dilluns, 23 de setembre del 2019

Existeix el temps?

Carmen Becerra i Isabel Serra protagonitzen el concert d'aquest dijous,
dia 26 de setembre al Teatre Principal de Valls. 

AMV / Valls

Com deia Claude Debussy, la música és l’art de donar color al temps. Debussy es refereix al temps real, el que està format per una successió de presents. Passat i futur són construccions mentals per tal d’ordenar les experiències viscudes i l’esdevenir. Però no és aquest temps el que acoloreix la música. La música es produeix en l’aquí i en l’ara.

El guitarrista i compositor lleidatà José Antonio Chic dedica 30 de diciembre a la seva dona i atura el temps commemorant, segons paraules del propi autor, el 30 de desembre de 1996, dia de dos naixements: el literal del seu fill Albert i el simbòlic de la mare, que va superar el greu perill que va córrer la seva vida.

Si cada moment que s’extingeix és reemplaçat per un de nou… existeix el temps? És potser això el que ens suggereix Conrad Setó amb la seva obra Present eteri. La melodia i els arpegis d’aquesta peça flueixen, intemporals, amb naturalitat, com el cant d’una mare al seu fill. Del compositor montblanquí també escoltarem Narració, per a flauta sola i Cábalas, per a guitarra, dedicada a Carmen Becerra.

Una altra manera de reflexionar sobre el temps és el memorial que dediquem a algú que ja no és entre nosaltres. Elegía por Cintio Vitier, de Leo Brouwer, representa un cant del compositor cubà a l’obra, la personalitat i la creativitat de l’il·lustre compatriota, escriptor de vasta cultura i gran dimensió intel·lectual. En un moment de la peça es recrea una de les dances d’El Retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla, admirat tant per l’homenatjat com pel propi autor.

Rememorant Robert Gerhard en el 50è aniversari de la seva mort escoltarem Capriccio, per a flauta, i Fantasia, per a guitarra. A partir de l’arranjament per a soprano i guitarra del propi Heitor Villalobos sorgeix la versió per a flauta i guitarra de Bachianas brasileiras núm. 5. El poema de Ruth V. Corréa en què es basa la peça evoca el moment en què el dia acaba i apareix la lluna. Es tracta doncs del temps cíclic: la successió de llum i foscor, les fases lunars, el pas de les estacions... La peça és un clam a l’eternitat del cel, de la terra i de tota la Natura.

Des de l’Argentina, Astor Piazzolla ens remet al temps històric: el dels calendaris i els rellotges. Amb la seva Histoire du Tango ens situa en presents llunyans successius que cataloga en quatre moviments: Bordel 1900, Café 1930, Nightclub 1960 i Concert d’ajourd’hui. Amb ells ens trasllada als llocs on es solien escoltar tangos i ens fa arribar els aromes, els colors i els ritmes diferenciats de cadascun dels estils d’aquest gènere musical.

Les dades

Dia: Dijous, dia 26 de setembre
Hora: 20.30 h
Lloc: Teatre Principal de Valls


Intèrprets

Isabel Serra Bargalló, flauta travessera
Carmen Becerra, guitarra


El programa


J. A. Chic                          30 de Diciembre (2002)             
C. Setó                  3 Peces                                                                                                                      Present et futur 
                                         Narració (2010) per a flaut
                                         Cábalas (2018) per a guitarra
L. Brouwer                        Elegía por Cintio Vitier (1960)  
R. Gerhard                        Capriccio (1949) per a flauta                
R. Gerhard                        Fantasia (1957) per a guitarra              
H. Villa-Lobos                    Bachianas Brasileiras  n. 5 (1938/1941)                    
A. Piazzolla                       Histoire du Tango (1986)                                                                                    
                                          Bordel 1900
                                          Café 1930
                                          Nightclub 1960
                                          Concert d’ajourd d’hui

dijous, 3 de gener del 2019

"L'objectiu era tocar en llocs impracticables per a grans instruments"

ANNA ESTALLO / Tarragona

Podríem dir que Isabel Serra Bargalló (Reus, 1976) va néixer per a ser flautista. Una veu melòdica i un ritme pausat en el seu discurs, ens dona les primeres pistes de per què va escollir el món de la música com a forma de vida.

I un cop d’ull a la seva trajectòria ens descobreix una professional apassionada d'aquest instrument des que era una nena. Matrícula d’Honor en tots els cursos i premis extraordinaris, tant de grau elemental com professional, Isabel Serra ha recopilat nombrosos premis i reconeixements que l’han situat a primera línia en la seva especialitat.

Aquest dijous, dia 10 de gener (20.30 h) Isabel Serra (traverso) actua juntament amb la violoncel·lista Glòria Coll al Teatre Principal de Valls per oferir l’espectacle Música barroca, dins del cicle Nits de Clàssics.


Quina és la diferència entre la flauta travessera moderna i la flauta travessera barroca?
“La flauta travessera moderna és metàl·lica, d’or o plata, tot i que també n’hi ha de fusta, i disposa de tot un sistema de claus que va ser inventat al segle XIX  per Theobald Böhm, mentre que el traverso, que és la flauta travessera primigènia, és l’instrument que s’utilitza en el barroc i només té una sola clau. És un tub de fusta amb un orifici interior de forma cònica, mentre que en la flauta travessera moderna és cilíndric.

A aquest traverso al llarg dels anys s’hi han anat afegint claus, s’han fet modificacions en la forma del tub, i al final hi ha la gran revolució del segle XIX, quan esdevé la flauta moderna.”

Quin tipus de flauta farà servir en aquest concert?
“En aquest concert faré servir un traverso que és una còpia moderna d’un instrument original del segle XVIII. És una flauta de fusta amb una sola clau que data del període situat cap a la meitat del segle XVIII i que és semblant a l'instrument per al qual va estar pensat el repertori que tocarem.”

Aquesta reproducció la van fer específicament per a vostè?
“Hi ha diversos fabricants al món, a Europa, a l’Amèrica del Nord... són constructors especialitzats a fer rèpliques dels instruments que s’han anat recuperant i que ara es troben en museus o en col·leccions privades. També hi ha algun flautista que toca amb l’instrument original, però amb els instruments de vent és molt estrany perquè amb el pas dels anys es van deteriorant a conseqüència del pas de l’alè i de la humitat que s’hi condensa.”

El fet que aquesta flauta tingui una sola clau i que l’orifici interior sigui cilíndric quina particularitat aporta al so?
“Ens trobem que moltes notes s’han de fer amb digitalitzacions especials, diferents a les que requereix la flauta moderna. A més a més, s’hi recull l’efecte sonor que aporta la fusta, el so resulta especial en cada tonalitat que toquem. Amb la flauta actual podem tocar en qualsevol tonalitat d’una manera molt homogènia, mentre que en la flauta del barroc i tenint en compte les notes més fortes o més febles, segons la digitalització que fem servir, el resultat és especial en cadascuna de les tonalitats.”

Quan es va començar a interessar per la flauta?
“Sóc flautista des dels 9 anys, quan vaig començar amb la flauta travessera moderna. Després, quan ja vaig acabar els estudis i vaig marxar a Londres a fer un postgrau, allí em van atraure molt les assignatures de música antiga i em vaig matricular de les assignatures teòriques. Va donar la casualitat que els dos professors que tenia de barroc i classicisme eren flautistes, i a partir d’aquí el meu interès per aquests instruments va anar creixent, decidint-me a rebre classes. Aquest interès per la música antiga sempre ha anat paral·lel a la meva professió com a flautista moderna. Així és que ara compagino tots dos instruments.”

Combina la seva faceta com a integrant d’una orquestra, amb la de duo en diverses modalitats –violoncel, guitarra o piano-, i amb la de solista. Com se sent més còmoda?
“En aquests últims anys he treballat molt el format de duo, sobretot en duo de flauta i piano, flauta i guitarra, flauta i violoncel, combinant tant la flauta barroca com la moderna. El format del concert que farem a Valls va sorgir de la necessitat de portar programes de música de cambra en espais en què per les seves característiques  era difícil portar-hi un instrument més gran. Així, aquest programa  tant és adequat per portar-lo en escenaris que són monuments històrics i que per les seves característiques requereix només formacions molt flexibles, com en entorns naturals, monuments o esglésies. L’objectiu era poder tocar en entorns impracticables per a grans instruments."

Parli’m d’aquest programa que porten al Teatre Principal i que inclou tant obres per a traverso sol, violoncel  sol i duo.
“Som una formació molt minimalista. En el programa hi ha peces per a flauta sola i per a violoncel sol. Es tracta, doncs, d’oferir la música en la seva essència amb els mitjans mínims: L’intèrpret amb l’instrument i, després, combinant tots dos instruments. Tot amb poc artifici, en la intimitat.

Aquest programa el vam estrenar l’estiu del 2017 i també va ser l’estrena de la Glòria Coll i jo mateixa com a duo. Ara, el concert de Valls és l’últim que fem amb aquest repertori i és l’última vegada que els espectadors el sentiran. És un programa que ha agradat molt i, de fet, tinc una mena de grup de fans que ens va seguint a tots els concerts. En tenim una molt bona experiència ja que, fins i tot, ha encantat a la gent que no és professional de la música.”

És la primera vegada que el fan en un teatre?
“L’hem fet en auditoris, esglésies, a l’aire lliure en monuments històrics... però és la primera vegada que el fem en un teatre d’aquesta tipologia. I de fet, jo al Teatre Principal sempre hi he anat com a espectadora, i ara m’hi estreno com a concertista.”

A més de ser concertista també fa de professora de flauta travessera i forma part de l’orquestra Camerata XXI. Té temps per a tot?
“És qüestió d’organitzar-se, però és cert que és una vida completament dedicada a la música. La música és un compromís de vida perquè potser no tens tant de temps per a la vida social i familiar. El que requereix més temps és la preparació personal d’estudis i assajos perquè això és el que hi ha darrera de tots els concerts que faig. És, sens dubte una tasca solitària i, tot i que m’ocupa molt de temps, ho faig contenta perquè és la feina que m’agrada. També em queda temps lliure que aprofito per practicar ioga, sortir a caminar, quedar amb els amics, anar a sopar... tot és qüestió d’una bona organització.”

Com veu el panorama musical de la seva generació?
“La vida de músic és molt dura i abans de dedicar-t’hi ho has de tenir molt clar. La meva generació la veig molt diversificada. N’hi ha que s’han dedicat totalment a la docència, d’altres que han trobat el seu lloc en orquestres i d’altres que combinem les dues facetes. És dur, però amb esforç i perseverança pots aconseguir qualsevol cosa que facis si tens clar quin és l’objectiu.”


El concert d'aquest dijous, doncs, és una bona oportunitat per als alumnes de l'Escola Municipal de Música Robert Gerhard de Valls, de veure en directe una especialista d'un instrument que ells també practiquen en la seva versió més moderna.