ANNA ESTALLO / Tarragona
Podríem
dir que Isabel Serra Bargalló (Reus, 1976) va néixer per a ser flautista. Una veu
melòdica i un ritme pausat en el seu discurs, ens dona les primeres pistes de
per què va escollir el món de la música com a forma de vida.
I
un cop d’ull a la seva trajectòria ens descobreix una professional apassionada d'aquest instrument des que era una nena. Matrícula d’Honor en tots els
cursos i premis extraordinaris, tant de grau elemental com professional, Isabel Serra ha
recopilat nombrosos premis i reconeixements que l’han situat a primera línia en
la seva especialitat.
Aquest
dijous, dia 10 de gener (20.30 h) Isabel Serra (traverso) actua juntament amb
la violoncel·lista Glòria Coll al Teatre Principal de Valls per oferir l’espectacle Música barroca, dins del cicle Nits de
Clàssics.
Quina
és la diferència entre la flauta travessera moderna i la flauta travessera barroca?
“La
flauta travessera moderna és metàl·lica, d’or o plata, tot i que també n’hi ha de
fusta, i disposa de tot un sistema de claus que va ser inventat al segle
XIX per Theobald Böhm, mentre que el traverso, que és la flauta travessera
primigènia, és l’instrument que s’utilitza en el barroc i només té una sola
clau. És un tub de fusta amb un orifici interior de forma cònica, mentre que en
la flauta travessera moderna és cilíndric.
A
aquest traverso al llarg dels anys
s’hi han anat afegint claus, s’han fet modificacions en la forma del tub, i al
final hi ha la gran revolució del segle XIX, quan esdevé la flauta moderna.”
Quin tipus de flauta farà servir en
aquest concert?
“En
aquest concert faré servir un traverso
que és una còpia moderna d’un instrument original del segle XVIII. És una
flauta de fusta amb una sola clau que data del període situat cap a la meitat del segle XVIII i
que és semblant a l'instrument per al qual va estar pensat el repertori que tocarem.”
Aquesta reproducció la van fer
específicament per a vostè?
“Hi
ha diversos fabricants al món, a Europa, a l’Amèrica del Nord... són
constructors especialitzats a fer rèpliques dels instruments que s’han anat
recuperant i que ara es troben en museus o en col·leccions privades. També hi
ha algun flautista que toca amb l’instrument original, però amb els instruments
de vent és molt estrany perquè amb el pas dels anys es van deteriorant a
conseqüència del pas de l’alè i de la humitat que s’hi condensa.”
El fet que aquesta flauta tingui una
sola clau i que l’orifici interior sigui cilíndric quina particularitat aporta
al so?
“Ens
trobem que moltes notes s’han de fer amb digitalitzacions especials, diferents
a les que requereix la flauta moderna. A més a més, s’hi recull l’efecte sonor
que aporta la fusta, el so resulta especial en cada tonalitat que toquem. Amb
la flauta actual podem tocar en qualsevol tonalitat d’una manera molt
homogènia, mentre que en la flauta del barroc i tenint en compte les notes més
fortes o més febles, segons la digitalització que fem servir, el resultat és
especial en cadascuna de les tonalitats.”
Quan es va començar a interessar per
la flauta?
“Sóc
flautista des dels 9 anys, quan vaig començar amb la flauta travessera moderna.
Després, quan ja vaig acabar els estudis i vaig marxar a Londres a fer un
postgrau, allí em van atraure molt les assignatures de música antiga i em vaig
matricular de les assignatures teòriques. Va donar la casualitat que els dos
professors que tenia de barroc i classicisme eren flautistes, i a partir d’aquí
el meu interès per aquests instruments va anar creixent, decidint-me a rebre
classes. Aquest interès per la música antiga sempre ha anat paral·lel a la meva
professió com a flautista moderna. Així és que ara compagino tots dos
instruments.”
Combina la seva faceta com a integrant d’una orquestra, amb la de duo en diverses modalitats –violoncel, guitarra o
piano-, i amb la de solista. Com se sent més còmoda?
“En
aquests últims anys he treballat molt el format de duo, sobretot en duo de
flauta i piano, flauta i guitarra, flauta i violoncel, combinant tant la flauta
barroca com la moderna. El format del concert que farem a Valls va sorgir de la
necessitat de portar programes de música de cambra en espais en què per les
seves característiques era difícil
portar-hi un instrument més gran. Així, aquest programa tant és adequat per portar-lo en escenaris que
són monuments històrics i que per les seves característiques requereix només
formacions molt flexibles, com en entorns naturals, monuments o esglésies. L’objectiu era poder tocar en entorns impracticables per a grans instruments."
Parli’m d’aquest programa que porten
al Teatre Principal i que inclou tant obres per a traverso sol, violoncel sol
i duo.
“Som
una formació molt minimalista. En el programa hi ha peces per a flauta sola i
per a violoncel sol. Es tracta, doncs, d’oferir la música en la seva essència
amb els mitjans mínims: L’intèrpret amb l’instrument i, després, combinant tots
dos instruments. Tot amb poc artifici, en la intimitat.
Aquest
programa el vam estrenar l’estiu del 2017 i també va ser l’estrena de la Glòria
Coll i jo mateixa com a duo. Ara, el concert de Valls és l’últim que fem amb
aquest repertori i és l’última vegada que els espectadors el sentiran. És un
programa que ha agradat molt i, de fet, tinc una mena de grup de fans que ens
va seguint a tots els concerts. En tenim una molt bona experiència ja que, fins i
tot, ha encantat a la gent que no és professional de la música.”
És la primera vegada que el fan en un
teatre?
“L’hem
fet en auditoris, esglésies, a l’aire lliure en monuments històrics... però és
la primera vegada que el fem en un teatre d’aquesta tipologia. I de fet, jo al
Teatre Principal sempre hi he anat com a espectadora, i ara m’hi estreno com a
concertista.”
A més de ser concertista també fa de
professora de flauta travessera i forma part de l’orquestra Camerata XXI. Té
temps per a tot?
“És
qüestió d’organitzar-se, però és cert que és una vida completament dedicada a
la música. La música és un compromís de vida perquè potser no tens tant de
temps per a la vida social i familiar. El que requereix més temps és la
preparació personal d’estudis i assajos perquè això és el que hi ha darrera de
tots els concerts que faig. És, sens dubte una tasca solitària i, tot i que m’ocupa
molt de temps, ho faig contenta perquè és la feina que m’agrada. També em queda
temps lliure que aprofito per practicar ioga, sortir a caminar, quedar amb els
amics, anar a sopar... tot és qüestió d’una bona organització.”
Com veu el panorama musical de la seva
generació?
“La
vida de músic és molt dura i abans de dedicar-t’hi ho has de tenir molt clar.
La meva generació la veig molt diversificada. N’hi ha que s’han dedicat
totalment a la docència, d’altres que han trobat el seu lloc en orquestres i d’altres que combinem les dues facetes. És dur, però amb esforç i perseverança pots aconseguir
qualsevol cosa que facis si tens clar quin és l’objectiu.”
El concert d'aquest dijous, doncs, és una bona oportunitat per als alumnes de l'Escola Municipal de Música Robert Gerhard de Valls, de veure en directe una especialista d'un instrument que ells també practiquen en la seva versió més moderna.
