dimarts, 2 de febrer del 2016

"Cal fer un esforç per descobrir la bellesa"

Izan Rubio tocarà una guitarra del luthier Oren Myers en el concert que
oferirà al Teatre Principal de Valls. Foto. PACO RUBIO

Jove, virtuós i enamorat de la seva guitarra.

 Aquesta podria ser la carta de presentació d’Izan Rubio, el concertista que aquest dijous (20.30 h) obre la seva gira per Catalunya al Teatre Principal de Valls dins del cicle Nits de Clàssics.

Ho farà en versió acústica, és a dir sense amplificar gens ni mica el so de la seva guitarra, una creació del luthier Oren Myers, que Izan Rubio descriu com a “molt dolça i clara”.

Que el va seduir de la guitarra?

“En realitat vaig començar a estudiar perquè els pares m’hi van obligar. Penso que els somnis frustrats dels pares acaben sent els projectes reals dels fills.

El meu germà és fotògraf i el meu pare, Paco Rubio,  tenia aquesta passió i també la de la música. Conduïa un programa musical de ràdio, Noches de pasión, i també portava la publicació El diari de Peter Punk. Jo vaig començar a estudiar música a l’Escola de Música de Cerdanyola del Vallès quan tenia 5 anys.”

Però si no li hagués agradat no hauria continuat estudiant...

“Sempre dic que cal fer un esforç per descobrir la bellesa. Jo no sabia que la guitarra era capaç de fer coses tan diverses i diferents. Aleshores, això em va portar a fer la següent reflexió: si hi ha gent que sent tanta passió per una cosa vol dir que allò val la pena i vaig pensar que la  guitarra devia tenir moltes coses interessants”.

I com ho va descobrir?

“Els primers compositors que em van inspirar i em van emocionar van ser Benjamin Britten i Béla Bartók. A partir d’ells vaig viure la guitarra amb molta intensitat”.

I després?

“Vaig decidir fer el pas a la professionalització quan vaig entrar al conservatori. La meva continuïtat estava una mica suspesa en l’aire perquè no tenia diners. Em quedava l’alternativa d’accedir a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), i l’últim any al conservatori m’hi vaig posar més seriosament i hi vaig poder entrar.

Aleshores vaig tenir una professora, la Laura Young, que em va motivar per anar a fer concerts i presentar-me a concursos. Crec que aquesta professora va ser decisiva en la meva carrera professional”.

Les principals dificultats per tirar endavant han estat les econòmiques?

“La part econòmica em  va marcar  perquè amb 16 anys vaig haver de començar a treballar impartint classes de música per poder pagar-me els estudis. Gairebé no tenia temps per a res i això em va fer adonar que el temps és or i era una cosa que jo no tenia.”

Què ha hagut de deixar de banda per dedicar-se a la música?

“Potser la família, la convivència amb el meu germà. El meus pares volien que li fes classes de música, però jo m’hi vaig negar perquè preferia passar bones estones amb ell més que no pas seguir amb més música”.

I si el temps és or per a vostè, com se’l distribueix ara?

“Als matins estudio, assajo... i a les tardes treballo a l’Escola de Música de Cerdanyola del Vallès. Els caps de setmana els passo amb la família i els amics”.

Parli’m del repertori que porta en aquesta gira per Catalunya.

“La figura central és Miquel Llobet i el viatge per la història de la guitarra a Catalunya. Començaré amb Ferran Sor i també tocaré dues peces de Francesc Tàrrega, una de les quals amb dedicatòria de Llobet.

A més, he inclòs obres de Granados, Falla, Albéniz i Emili Pujol i una de molt famosa de Joaquín Rodrigo, tot i que no era català, Invocación y danza.

Aquesta partitura és molt peculiar perquè és impossible de tocar tal com està escrita, des del piano i, per tant, cal adaptar-la. És una peça de nivell molt alt amb aspectes molt més pianístics que no pas propis de la guitarra.”

Sabem que ha incorporat una obra que no figura en el programa de mà de temporada que van rebre els espectadors...

“Sí, és l’Estudi número 7 de Feliu Gasull, anomenat Melodia. De fet, la meva tesina de màster l’he dedicat a aquest compositor.”

Amb només 25 anys, Izan Rubio té per endavant un futur molt prometedor.

La seva música ja es pot escoltar i comprar a la pàgina www.izanrubio.bandcamp.com

Els lectors també el poden seguir a www.facebook.com/izanrubio

A twitter és @izanrubio

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada