Esther Pinyol (Vilanova i la Geltrú,
1990), professional dedicada en cos i ànima a l’arpa, s’albira com una de les joves promeses amb
més projecció dins del món de la música clàssica.
Un dels seus èxits més recents és
haver-se situat entre els vuit candidats seleccionats de El Primer Palau, concurs d’àmbit
internacional que li donarà l’oportunitat d’actuar en el cicle de concerts que,
entre els mesos d’octubre i novembre, es farà al Palau de la Música Catalana.
Esther Pinyol compartirà escenari amb algunes de les figures més rellevants de
les noves generacions de concertistes. A més, i des de fa uns mesos, és la
segona arpista de l’Orquestra Simfònica de Tenerife.
En el seu dia a dia, pot presumir de
conèixer a fons un instrument tan enigmàtic com desconegut, i que la va
fascinar quan tot just havia complert 4 anys. “Va ser després de veure la
pel·lícula Fantasia, de Walt Disney”,
recorda aquesta jove arpista menuda i d’aspecte fràgil capaç de dominar amb una
agilitat sorprenent un instrument que pesa entre 43 i 44 quilos.
Amb un currículum brillant, i una
matrícula d’honor pel treball L’arpa
impressionista amb què va segellar els seus estudis superiors a l’Escola
Superior de Música de Catalunya (ESMUC), Esther Pinyol ha tingut el privilegi d’aprendre
els secrets d’aquest instrument de la mà de les millors especialistes del país. I també de ser la primera graduada d'aquesta escola en aquest instrument.
Conserva un record especial d’Isabel
Mayné, la professora que la va introduir en aquest instrument a l’escola Freqüències
de la seva ciutat natal. Després van venir la Lina Serracarabassa, al
Conservatori del Liceu, i la Magdalena Barrera, a l’ESMUC, arpista de
l’Orquestra Simfònica de Barcelona (OBC), que li va donar l’oportunitat de
tocar amb aquesta formació orquestral.
L’arpa i l’Esther Pinyol van créixer
juntes. “Sempre vaig tocar amb un arpa de lloguer, un fet força habitual entre
els arpistes. Quan jo creixia, l’arpa també canviava de mida”, explica entre
rialles Esther Pinyol que l’any 2007, per fi, va tenir la seva pròpia arpa.
Molt abans, Esther Pinyol ja havia
conegut el rigor d’un instrument “que no és tan angelical com el pinten”
confessa. La màgia aparent d’aquest instrument amaga un ritme
trepidant: “Hi ha passatges infernals en què sembla que vagis en bicicleta
perquè tot el cos queda suspès”, sentencia la concertista, que dos cops a la setmana
procura posar-se en forma al gimnàs per mantenir a ratlla les lesions.
“L’arpa té pedals, necessites els
dos peus i es toca amb els quatre dits de cada mà, sense el més petit, per tant
l’exigència física i muscular és molt alta”, explica Esther Pinyol, que llueix
unes ungles perfectament retallades per poder polsar cada corda amb el tou del
dit.
Aquest instrument, que té entre 46 i
47 cordes (en la versió clàssica) és el gran desconegut d’una formació
orquestral, i va ser “el so característic i la seva forma peculiar” el que va
atrapar Esther Pinyol. Ella ens ensenya
que les cordes vermelles corresponen a
la nota Do, i les de color blau o negre són la nota Fa, i amb els pedals es fan
les alteracions que figuren en una partitura: sostinguts, bemolls i becaires.
Concertista habitual de l’Orquestra Camera Musicae, i integrant del Blooming Duo al costat de Ferran Carceller (marimba), Esther Pinyol ha viscut
moments de gran intensitat en la seva trajectòria professional: “Quan vaig
arribar a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya encara no havia complert els
17 anys i em va impressionar molt poder-ne formar part”, recorda.
Amb la il·lusió i el repte de ser algun dia l'arpa solista d'una orquestra professional del país, Esther Pinyol s’endinsa a partir d’aquesta
setmana, en una etapa de gran recorregut que la portarà a alguns dels escenaris
més reconeguts de la geografia catalana.
Les properes cites d’Esther Pinyol
les podeu consultar en els següents enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada