"Prometeu
—el símbol més que el mite— permet a Beethoven d’instaurar una nova gènesi de
l’obra. Ell acompleix el pas de l’estètica de la imitació a l’estètica de la
creació, gest prometeic, i gest heroic per excel·lència."
Élisabeth
Brisson
La nova cita de Nits de Clàssics porta al Teatre Principal de Valls la reconeguda violinista Lana Trotovsek i la pianista Maria Canygueral, una concertista de la que cada cop se'n parla més. Juntes, protagonitzen aquest dijous, dia 7 de novembre, una de les vetllades més esperades de la temporada 2019/2020.
Una de les obres que ha despertat més interès del repertori d'aquesta proposta musical és la Sonata a Kreutzer, que va escriure Beethoven i que està dedicada a Rodolphe Kreutzer, violinista i compositor cèlebre pels mètodes que usava. La sonata també va inspirar a Leo Tolstoi la novel·la basada en aquest títol i on hi reververa el tema de la gelosia i es consuma un cas de violència de gènere dramàtic.
EDMON COLOMER / Barcelona
Beethoven, nat a Bonn el 1770 i mort a Viena el 1827,
protagonitza la transformació radical del pensament musical del seu temps.
Reivindicant la llibertat total de l'artista, explora les potencialitats del
nou llenguatge que s'estava elaborant des de mitjan el segle XVIII.
Sense
posar-lo en qüestió com a tal, Beethoven en modifica el sentit, assignant la
noció de "funció" a tots els components de l'escriptura musical: l'harmonia,
per descomptat, però també el timbre, el ritme, l'orquestració i tots aquells
elements que conformen la matèria sonora.
Robert Gerhard (Valls,
1896-Cambridge, 1970), hereu de la
dinàmica del gest creatiu de Beethoven. també explora els nous horitzons del ritme, la textura i
la sonoritat. Ambdós coincideixen en la intransigent naturalesa del seu
llenguatge musical i ambdós reinventen el
procés creador en cada obra. "En el món de l'art, com en la creació en
general, la llibertat, el fet d'anar més lluny, és l'objectiu", afirmava
Beethoven en una carta a l'arxiduc Rodolf el 1819.
La passió per la llibertat, que va ser consubstancial a
Beethoven, el va empènyer a seguir de prop els esdeveniments revolucionaris i
va provocar la seva admiració pel general Bonaparte, el nou Prometeu
revolucionari, a qui dedicaria la Simfonia
heroica. El 1798 hauria freqüentat l'ambaixada francesa a Viena on va
conèixer el violinista i compositor Rudolph Kreutzer (1766-1831).
Considerat el
millor violinista del seu temps, va ser també un estudiós apassionat de la
música antiga i professor de violí al Conservatori de Paris entre 1795 i 1826.
La Sonata per
a violí i piano núm. 9 en la major, Op.47,
va ser composta l'any 1802 i dedicada originalment al violinista polonès George Bridgetower (1779–1860)
qui la va estrenar acompanyat del mateix Beethoven.
El concert no va anar gaire
bé com tampoc varen ser adients els comentaris de Bridgetower sobre una amiga
de Beethoven el qual, enutjat, va decidir dedicar l'obra a Kreutzer.
Curiosament mai la va arribar a tocar perquè la considerava massa difícil. La Sonata a Kreutzer ha influït en diversos
àmbits de la creació no solament musical sinó també de les lletres o la
pintura. Amb aquest títol l'any 1889 Lleó Tolstoi publica una novel·la, i l'any
1923 el compositor txec Leoš Janáček compon el seu primer quartet de
corda.
La selecció de sonates per a violí i piano que completen
el programa s'inscriuen en el procés de transformació d'una tradició que
Beethoven rep directament de Haydn i dels gran mestres vienesos.
Ell acompleix
el pas de l'estètica de la imitació a l'estètica de la creació, gest prometeic,
i gest heroic per excel·lència. L'estètica, preocupació fonamental de
Beethoven, com també de Gerhard, enceta un debat que s'ha de produir durant
aquest cicle que acara l'obra d'aquestes dos titans.
El concert i les intèrprets
La
violinista Lana Trotovsek es
caracteritza per la seva interpretació expressiva i la seva personal
musicalitat.
El Washington Post la va
descriure com a "radiant"
i va elogiar el seu "to
net i refinat amb un sentit musical de fraseig i entonació impecable".
Ha captivat el públic amb el seu “so
càlid i una tècnica formidable” (La
Vanguardia) i el seu talent per aportar “frescor, profunditat i visió” a les seves interpretacions; el Philadelphia Inquirer la va descriure
com "una veu emergent per a admirar".
L’any 2014, realitzà una gira amb els Solistes de Moscou i Yuri Bashmet, i el
2016 va interpretar el Concert per a
violí núm. 1 de Prokofiev amb l'Orquestra Simfònica de Londres sota la
direcció de Gianandrea Noseda.
En la seva programació per a l’any 2019 inclou
el Concert per a violí de Txaikovski
amb la Royal Philharmonic Orchestra de Londres, el Concert per a violí de Mendelssohn amb l'Orquestra Simfònica de RTS
al Shanghai Oriental Arts Center, i un recital nocturn al Wigmore Hall.
Maria
Canyigueral ha estat finalista del XII Concurs
Internacional de piano d’Ille de France. El 2012 va obtenir el segon premi al
Wifrid Parry Prize de Londres juntament amb la violinista Marisol Lee.
L'any 2013
li atorguen el segon premi al Max Pirani Trio Prize de Londres amb Ianthe
Ensemble i el 2014 rep el segon premi al Concurso Internacional de Música de
Cámara “Antón García Abril” de Granada juntament amb el violoncel·lista
Alexander Rolton. El seu CD amb la violinista Lana Trotovsek ha estat guardonat
amb la medalla d’or als Global Music Awards 2016 de Califòrnia i ha obtingut
grans elogis de La Vanguardia, Núvol i la Revista Musical Catalana.
Ha actuat
convidada per Ibercamera, Fundación Juan March a Madrid, així com a l’Auditori
de León i al Teatre de Maó. Ha fet recitals a St. Martin in the Fields i a St.
James's Piccadilly a Londres, per a la Chamber Music Society a Oxford, i a
diverses ciutats britàniques, on ha estrenat obres de compositors com ara Benet
Casablancas, Josep Maria Guix i Antón García Abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada