dilluns, 10 de juny de 2019

Quan la música no és el que sembla

Xavier Pastrana al capdavant de l'Archénsemble va ser al Teatre Principal de Valls el dijous,
dia 6 de juny. Foto: JOAN GASULL

ROMAN GALIMANY / Valls

El concert de Nits de Clàssics del dijous, dia 6 de juny al Teatre Principal de Valls, per Archènsemble, amb Daniel Espasa, clavecí; Roder Padullés, tenor, dirigits per Xavier Pastrana, ens portava un grapat de sorpreses i bones sensacions.

El Concierto para clave y cinco instrumentos, que molts escoltàvem per primer cop, és una breu i extraordinària composició, com ho és tota l’obra de Manuel de Falla. Realment sorprenent. Una peça molt interessant amb harmònics intencionats i dissonants.  Un crític afirmà que aquesta obra, lluny de suggerir imatges de l'exuberant i verda Andalusia, evoca més aviat l’àrid i rogenc altiplà castellà. El primer moviment em recordava un villancico de Juan de la Encina del segle XV, molt variat.

Xavier Pastrana en va fer una versió excel·lent, captant plenament l’energia de l’obra, sensible i equilibrada. Es tracta d'una esplèndida interpretació del concert de Falla per a clavicèmbal i cinc instruments. Esplèndid, també, Daniel Espasa al clavicèmbal, sens dubte un dels músics més interessants de la seva generació que destaca en diferents generes, i que en aquest concert es va posar de manifest. 

L’atac dels instruments és incisiu, deixant un espai musical al clavecí, tan fàcil de cobrir pel so instrumental. La direcció de Xavier Pastrana va anar en la correcta inspiració de l’autor. Mai vàrem perdre la línia dels diferents instruments. Un rendiment fantàstic de tots els instruments que podíem seguir clarament, i on els ritmes foren perfectes.

En El Amor Brujo l’orquestra hi va donar un espectacular matís de sonoritats i d'expressió. Posaren al punt -concentrats amb puresa i amb eficàcia admirable-, tots els recursos sonors que aquesta obra té gràcies a la imaginació i al bon ofici que va adquirir Manuel de Falla a París.

Aquesta obra en permetia retrobar-nos amb l’arpista Esther Pinyol, ben coneguda pel públic de Nits de Clàssics i l’expressiva Marta Cardona, la violinista que tant ens va agradar la temporada passada amb el Quintet Montsant.

El concert estava dedicat, en part, a la figura de Felip Pedrell, considerat pels experts l’artífex del ressorgiment de l'escola nacionalista espanyola en ple segle XIX. Aquest músic català va ser l'enllaç més directe entre els nostres grans polifonistes dels segles XVI i XVII i els albors del segle XIX, moment en què es posa de moda l'estudi del folklore. 

Per aquesta raó el repertori del concert s’abastava de compositors que havien begut en la verdadera escola d’arrels hispanes. Això sense deixar de banda que la vetllada també anava dedicada al compositor vallenc Robert Gerhard (Valls, 1896-Cambridge, 1970)

Ens oferiren dues cançons del cicle La Primavera de Felip Pedrell, i dues més de Xavier Gols, orquestrades esplèndidament per Xavier Pastrana, en un pas previ a l’obra de Robert Gerhard, Cancionero de Pedrell. Deliciosa música.  Roger Padullés ha fet un exquisit treball compartit amb Xavier Pastrana dirigint Archénsemble. 

Descobrir ara les qualitats del tenor Roger Padullés podria ser una fatuïtat quan tantes vegades hem gaudit del seu art, amb un espai propi ben guanyat en el panorama internacional. Afrontà aquest repertori amb gran comprensió i elegància, bona qualitat tímbrica i un fraseig excel·lent.

Com deia Xavier Pastrana en l’entrevista publicada en el bloc de Nits de Clàssics, si no ens ho haguessin anunciat no identificaríem Falla pel seu concert ni Gerhard pel seu Cancionero. El públic aplaudí efusivament als intèrprets obligant a saludar repetidament a l’orquestra i a Pastrana, Espasa i Padullés. Felicitats a tots ells per tanta qualitat i per l’exquisit repertori. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada