 |
| Xavier Pastrana al capdavant de l'Archénsemble va ser al Teatre Principal de Valls el dijous, dia 6 de juny. Foto: JOAN GASULL |
ROMAN GALIMANY / Valls
El concert de Nits de Clàssics
del dijous, dia 6 de juny al Teatre Principal de Valls, per Archènsemble,
amb Daniel Espasa, clavecí; Roder Padullés, tenor, dirigits per Xavier
Pastrana, ens portava un grapat de sorpreses i bones sensacions.
El Concierto para clave y cinco
instrumentos, que molts escoltàvem per primer cop, és una breu i
extraordinària composició, com ho és tota l’obra de Manuel de Falla. Realment
sorprenent. Una peça molt interessant amb harmònics intencionats i dissonants. Un crític afirmà que aquesta obra, lluny de
suggerir imatges de l'exuberant i verda Andalusia, evoca més aviat l’àrid i
rogenc altiplà castellà. El primer moviment em recordava un villancico
de Juan de la Encina del segle XV, molt variat.
Xavier Pastrana en va fer una versió excel·lent, captant
plenament l’energia de l’obra, sensible i equilibrada. Es tracta d'una esplèndida interpretació
del concert de Falla per a clavicèmbal i cinc instruments. Esplèndid, també,
Daniel Espasa al clavicèmbal, sens dubte un dels músics més interessants de la
seva generació que destaca en diferents generes, i que en aquest concert es va
posar de manifest.
L’atac dels instruments és incisiu, deixant un espai musical
al clavecí, tan fàcil de cobrir pel so instrumental. La direcció de Xavier
Pastrana va anar en la correcta inspiració de l’autor. Mai vàrem perdre la
línia dels diferents instruments. Un rendiment fantàstic de tots els
instruments que podíem seguir clarament, i on els ritmes foren perfectes.
En El Amor Brujo l’orquestra
hi va donar un espectacular matís de sonoritats i d'expressió. Posaren al punt
-concentrats amb puresa i amb eficàcia admirable-, tots els recursos sonors que
aquesta obra té gràcies a la imaginació i al bon ofici que va adquirir Manuel
de Falla a París.
Aquesta obra en permetia
retrobar-nos amb l’arpista Esther Pinyol, ben coneguda pel públic de Nits de Clàssics i l’expressiva Marta
Cardona, la violinista que tant ens va agradar la temporada passada amb el
Quintet Montsant.
El concert estava dedicat, en part,
a la figura de Felip Pedrell, considerat pels experts l’artífex del ressorgiment
de l'escola nacionalista espanyola en ple segle XIX. Aquest músic català va ser
l'enllaç més directe entre els nostres grans polifonistes dels segles XVI i
XVII i els albors del segle XIX, moment en què es posa de moda l'estudi del
folklore.
Per aquesta raó el repertori del concert s’abastava de compositors
que havien begut en la verdadera escola d’arrels hispanes. Això sense deixar de
banda que la vetllada també anava dedicada al compositor vallenc Robert Gerhard
(Valls, 1896-Cambridge, 1970)
Ens oferiren dues cançons del cicle La
Primavera de Felip Pedrell, i dues més de Xavier Gols, orquestrades
esplèndidament per Xavier Pastrana, en un pas previ a l’obra de Robert Gerhard,
Cancionero de Pedrell. Deliciosa música. Roger Padullés ha fet un exquisit treball
compartit amb Xavier Pastrana dirigint Archénsemble.
Descobrir ara les qualitats
del tenor Roger Padullés podria ser una fatuïtat quan tantes vegades hem gaudit
del seu art, amb un espai propi ben guanyat en el panorama internacional.
Afrontà aquest repertori amb gran comprensió i elegància, bona qualitat
tímbrica i un fraseig excel·lent.
Com deia Xavier Pastrana en
l’entrevista publicada en el bloc de Nits
de Clàssics, si no ens ho haguessin anunciat no identificaríem Falla pel
seu concert ni Gerhard pel seu Cancionero. El públic aplaudí efusivament
als intèrprets obligant a saludar repetidament a l’orquestra i a Pastrana,
Espasa i Padullés. Felicitats a tots ells per tanta qualitat i per l’exquisit repertori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada