La singular història d'Erik Satie

L'actor Quim Lecina en el paper d'Erik Satie, flanquejat pel pianista Daniel Blanch i
la cantant Montse Bertral. Foto: JOAN GASULL

ROMAN GALIMANY / Valls

No sabem que hauria dit Erik Satie (Honfleur, 1866-París, 1925) si hagués llegit aquesta crònica, sobretot tenint en compte la gran aversió que sentia cap els crítics musicals.

Aquests i molts altres secrets els vam descobrir a través de l'espectacle El gran circ d'Erik Satie, una proposta que desgrana l'esperit i l’excèntrica vida del compositor francès, i que el dijous, dia 20 de juny, vam tenir l'oportunitat de veure al Teatre Principal com a cloenda de la temporada de Nits de Clàssics.

L’actor Quim Lecina, a partir dels textos extrets dels llibres Memòries d’un amnèsic i Quaderns d’un mamífer, ha reconstruït part de la vida del músic francès.

La comicitat i la ironia van embolcallar la trajectòria d’Erik Satie, fins al punt que els seus textos haurien pogut servir de model als grans Groucho Marx i Woody Allen. La mezzosoprano Montse Bertral i el pianista Daniel Blanch completaven l’elenc de protagonistes  encarregats de recrear la història d’aquest singular personatge.

En definitiva, un concert especial que ens apropà a l'esperit de l'artista sorrut que manifestava que "havia arribat molt jove al món en un temps molt vell".

Éric-Alfred-Leslie Satie, conegut com Erik Satie, era un cèlebre músic i compositor francès que es presentava a si mateix com a “gimnopedista” i “fonometrògaf”. Amic de músics, artistes i literats, i habitual de les tertúlies entre bohemis dels cafès de París, és l’autor d’una extensa obra musical entre la qual destaca la música de cabaret i unes breus composicions humorístiques per a piano.

Quim Lecina, actor de gran tradició escènica, va transmetre de manera brillant, i en poc més d’una hora, la personalitat d’aquest músic en un espectacle que adapta la música i els textos de l’autor francès i prova de copsar-ne l’esperit i la seva peculiar personalitat. L’espectacle és més que un concert. Hi ha elements de circ i de cabaret, que són les arts dramàtiques que més s’estimava Satie.

Lecina ens va endinsar en la personalitat extravagant, -boig, paranoic-, que batejava les seves obres amb paraules inventades per ell, com les famoses "Gynnopedias" o "Gnossienes". Va aconseguir entrar al conservatori de música de París davant la sorpresa de molts, passats ja els 40 anys.

Un treball de Lecina realment important de recopilació i selecció de texts donant com a resultat un retrat perfecte de la difícil personalitat del controvertit músic, al qual va interpretar genialment. Les continuades i variades interpretacions de fragments d’obres característiques de Satie per Daniel Blanch van ser d’una delicadesa i pulcritud encomiable, més encara amb un piano ben desafinat. Les intervencions i  presència escènica de la mezzosoprano Montserrat Bertral ens delectaren pel seu talent, tant musical com interpretatiu.

Una vetllada trencadora que ens va permetre viatjar al passat gaudint, alhora, d’un espectacle de qualitat i molt ben equilibrat entres els tres protagonistes. 

Punt i final a la temporada, tot esperant el setembre per reprendre l’activitat.