Molt més que Fantasy!

Moment de la intervenció del grup Canya d'Or amb el músic vallenc Pol Figuerola.
Foto: JOAN GASULL

ANNA ESTALLO / Valls

Es van complir tots els pronòstics i l’espectacle de la Reus Big Band, dijous passat, al Teatre Principal, va ser una cita festiva, molt viva i plena d’emocions.

I tal i com havia avançat el líder de la banda, Kike Ordax, els seus músics van saber dosificar el so potent i enèrgic que caracteritza la formació per fer assequible l’audició a un espai com el Teatre Principal.

En el vestíbul d’entrada el públic esperava impacient que s’obrissin les portes per veure la Reus Big Band, però van ser els músics els que van anar a trobar els espectadors per obsequiar-los amb un preludi del que vindria després.

Molts esperaven trobar-se amb una banda de jazz, però Kike Ordax ja ho avisava en l’entrevista publicada en aquest mateix bloc pocs dies abans del concert: “Hem apostat més pel blues, el funky, el pop-rock... A Catalunya ja hi ha altres big band que fan jazz i swing, i ho fan molt bé.”

El repertori no va decebre. Els 18 músics de la formació van desbordar passió damunt de l’escenari, entregats al públic des del primer minut, i amb un entusiasme que de seguida ens va fer entendre per què la Reus Big Band es manté inalterable des dels seus inicis ara fa dos anys.

El líder de la Reus Big Band en un moment de la seva intervenció. 
Foto: JOAN GASULL

El seu cantant, Pep Yerga, incorporat a la formació en la seva etapa més recent, va aportar alguns dels moments més íntims al recital amb algunes versions de Michael Bublé, Steve Wonder o Tina Whasington amb una veu tècnicament impecable, de les que desperta sentiments i eleva l’ànim. Tot això, sense oblidar l’esplèndida interpretació al saxo de Kike Ordax en el tema Against All Odds (Contra viento y marea) de Phil Collins, o el trepidant ritme de La policia del llaç “feta a mida per a la Reus Big Band”, com apuntava el seu líder.

El moment estel·lar de la nit va arribar amb una versió de la cançó La mirada de Marchelo que Lluís Llach va compondre per a la pel·lícula El lladre d’infants, i que Jordi Grisó va reconstruir magistralment per a aquesta Big Band i el grup de grallers Canya d’Or. Al punt d’originalitat de la composició, molt ben harmonitzada i amb ritmes de percussió de gran valor per al resultat final de l’arranjament,  s’hi afegia la presència del músic vallenc Pol Figuerola en un conjunt de gralles que proporcionava un fort component emocional i grans  aplaudiments entre el públic.

El cantant Pep Yerga va seduir el públic. Foto: J.G.

Les llargues ovacions dels espectadors a la recta final de l’espectacle van ser recompensades amb Fantasy, un dels vells temes dels incombustibles Earth, Wind & Fire. Els mateixos espectadors que havien entrat expectants a la cita amb la Reus Big Band sortien ara amb energies renovades.