La Big Band que revoluciona audiències

La Reus Big Band, en una imatge d'arxiu, actua a Nits de Clàssics, aquest dijous, dia 23 de maig. Foto: ANNA FERRÉ

ANNA ESTALLO / Reus

Cap a finals del 2016 una plèiade de músics de diferents estils, influències i perfils van entrar a l’òrbita musical del Camp de Tarragona, sense saber que pocs anys després se situarien just en el punt on batega el cor de les big band.

Són disset músics, que amb la incorporació més recent del cantant Pep Yerga assalten els escenaris convertits en un elenc de 18 artistes disposats a revolucionar l’audiència amb un so explosiu.

Kike Ordax (Benidorm, 1980), avesat a les bandes musicals des que tenia 8 anys en un territori de gran tradició musical i, ara professor de saxo, clarinet i flauta, lidera la Reus Big Band que el dijous, dia 23 de maig (2/4 de 9 del vespre) actuarà al Teatre Principal de Valls dins del cicle Nits de Clàssics.

Com s’ho fan per mantenir l’estabilitat en un grup d’aquestes dimensions?

“La il·lusió dels 18 músics de poder tocar amb una formació d’aquestes característiques manté viva les ganes de ser-hi sempre. Per a nosaltres no hi ha moltes possibilitats de fer-ho en una big band d’aquestes dimensions. Sempre diem que la big band és a la música moderna el que l’orquestra és a la música clàssica.”

De qui va ser la idea?

“A finals del 2016 dos alumnes meus que ara són músics de la banda em van dir que els agradaria molt que la seva ciutat -Reus- tingués una big band, així és que em van proposar de posar- fil a l’agulla. A partir d’aquí vam fer una crida entre nosaltres i al final vam aconseguir crear una colla interessant.”

Què és això que els fa interessants?

“Provenim d’influències diferents. El cantant, per exemple, ve del món del reagge i ara amb nosaltres fa versions de Michael Bublé, dels Beatles... això ja dona una idea de la riquesa de la nostra formació. Hem intentat que tot sumi per a aconseguir el producte que tenim ara: una big band amb un so característic.”

Què té de característic el so de la Reus Big Band?

“Ens hem volgut desmarcar del swing i del jazz perquè ja hi ha moltes big band a Catalunya que ho fan i, molt bé, per cert, i hem apostat més pel blues, el funky, el pop rock... una música que ja de per si té una energia molt peculiar. Si això ho extrapolem a una banda amb divuit músics tocant versions d’aquests estils doncs el resultat és molt potent.”

I això com pot sonar dins d’un teatre com el Principal que més aviat és petit?

“Conec el Teatre Principal perquè fa uns anys hi vaig estar tocant amb una altra formació, i crec que el nostre espectacle pot sonar molt bé. Hem de pensar que també tenim en compte la manera de dosificar les nostres energies, mantenint un discurs potent, però oferint moments molt íntims. A començament de març vam actuar al Teatre Fortuny de Reus i va anar molt bé. Serà una prova de foc, però estem convençuts que al públic li agradarà.”

Faran el mateix repertori que al Fortuny?

“Serà similar, però amb algunes diferències. Allí vam tenir una sèrie de col·laboracions i al Teatre Principal de Valls en tindrem unes altres. A Reus vam tenir amb nosaltres músics reusencs i a Valls tindrem els Canya d’Or, una formació de grallers que aportarà un punt molt original a la vetllada. En aquest cas, el grup convidat compta amb un integrant vallenc, el Pol Figuerola, però no podem donar-ne més detalls perquè volem que sigui una sorpresa...”

Almenys ens pot dir quin és el tema amb què actuarà aquest grup de grallers...

“És un tema de Lluís Llach titulat La mirada de Marchelo que va compondre per a ser part de la banda sonora de la pel·lícula francesa El lladre d’infants. El tema ha estat arranjat especialment per a aquesta ocasió per Jordi Grisó. El resultat és molt original!!”

Què fan quan no toquem amb la Reus Big Band?

“Doncs com que provenim de llocs diferents molts de nosaltres actuem amb formacions alternatives. Alguns de nosaltres toquem junts en un grup de carrer que s’anomena la Bandarra Street Orquestra. També comptem amb dos saxofonistes que, a més, són grallers i es dediquen molt al món de la música tradicional, d’altres practiquen l’estil rumba amb formacions tarragonines i uns quants també som professors de música... tota uns miscel·lània que dona un caràcter especial a la nostra banda.”

És casualitat que no hi hagi cap representant femenina en el grup?

“Sí, és un fet casual. En la primera versió de la Reus Big Band teníem una component femenina que va actuar amb nosaltres alguns mesos, però després va marxar a estudiar fora. A l’hora de formar la banda ens hem basat en les coneixences que tenim cadascú, sense pensar en el gènere.”

Tenen disc a la vista?

“No, de moment no hi pensem perquè ens agradaria rodar una mica més abans de pensar en fer un disc. Hem de pensar que tota la feina d’enregistrar un disc es magnifica quan es tracta d’una formació d’aquestes dimensions. Ara volem fer rodar aquest so tan característic que tenim i després ja vindrà el disc.”