dissabte, 11 de maig del 2019

Una festa per a l’esperit

Els Halír Trio de Praga durant el concert que van oferir el dijous, dia 23 de maig, al Teatre Principal, Foto: JOAN GASULL

R. GALIMANY / A. ESTALLO | Valls

Eduardo García Salas (Lleida, 1974), integrant dels Halíř Trio de Praga, explicava en l’entrevista prèvia al concert de Nits de  Clàssics que el seu violí, un Eberle del 1750 no tenia un so potent, però el seu timbre era preciós. I tenia tota la raó! Aquest instrument, va lluir des del primer minut en el concert que la formació de Praga oferia el dijous, dia 9 de maig, al Teatre Principal. Un so pulcre, molt definit, i ben característic entre els concertistes dels països de l’Est, construït en un de les cases més importants de violins de Praga.

L’acompanyaven el pianista Václav Mácha i la violoncel·lista Jana Podolská. Tots tres van crear el grup inspirant-se en Karel Halír, un violinista txec del segle XIX deixeble dels músics Joseph Joachim i Antonín Bennewitz, que va destacar en la seva època per la forma particular i excepcional de tocar el violí i com a membre del quartet de Joachim. En l'actualitat, a més de ser part del llegat històric musical del país, és considerat un dels millors violinistes del món.

García Salas, tot just abans del concert, explicà que la intenció del grup era donar a conèixer al famós violinista que, malgrat el gran èxit internacional que va tenir, segueix sent desconegut per a molts, fins i tot a la República Txeca. Un fet semblant al que es dona  a casa nostra amb Robert Gerhard.

Aquests tres músics conformen un trio meravellosament musical. Sentiments molt bons transmesos amb molta generositat i humilitat.

Presentaren un programa poc habitual en els concerts per a trios. El Trio amb piano en Do Major Op.50, una obra de joventut d’Enric Granados (Lleida, 1867 - Canal de la Mànega, 1916), que va dedicar a la seva esposa. Una peça meravellosa, de la qual van obtenir un rendiment càlid i compromès, fluïdesa lírica molt exquisida assolint una continuïtat melòdica, on el piano era l’instrument dominant. No podia ser d’altra manera ja que el piano té un lloc predominant en l’obra d’Enric Granados; el piano va ser  el vehicle idoni per a alçar-se com un dels paladins del renaixement de la música espanyola moderna.

La segona parta estava dedicada al Trio amb piano en La menor Op. 50 de Piotr I. Txaikovski (1840-1893), una peça difícil. Una actuació molt plaent del trio amb piano; perfecta la interpretació d’aquests il·lustres intèrprets de la bella i màgica música del genial compositor rus. Una festa per a l'esperit!! El primer moviment, amb molt lirisme (Pezzo elegiaco) és una mica capritxós i en forma de sonata, que arriba al clímax, però poc després es consolida per una melodia celestial. Impressionant la combinació entre violoncel i violí, des de ben entrat el primer moviment i durant tot el segon moviment.

L’actuació del Trio Halír va tenir intensitat, modèstia i subtilesa en l’expressió; moderació exquisida, natural, sense perdre el matís de la bellesa i la passió lírica. El públic ho va valorar i agrair amb forts aplaudiments que obligaren els intèrprets a sortir a saludar en diferents ocasions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada