Els Halír Trio de Praga durant el concert que van oferir el dijous, dia 23 de maig, al Teatre Principal, Foto: JOAN GASULL |
R. GALIMANY / A. ESTALLO | Valls
Eduardo
García Salas (Lleida, 1974), integrant dels Halíř Trio de Praga, explicava en l’entrevista prèvia al concert de Nits de
Clàssics que el seu violí, un Eberle del 1750 no tenia un so potent,
però el seu timbre era preciós. I tenia tota la raó! Aquest instrument, va lluir
des del primer minut en el concert que la formació de Praga oferia el dijous,
dia 9 de maig, al Teatre Principal. Un so pulcre, molt definit, i ben
característic entre els concertistes dels països de l’Est, construït en un de les cases més importants de violins de Praga.
L’acompanyaven
el pianista Václav Mácha i la violoncel·lista Jana Podolská. Tots tres van
crear el grup inspirant-se en Karel Halír, un violinista txec del segle XIX
deixeble dels músics Joseph Joachim i Antonín Bennewitz, que va destacar en la
seva època per la forma particular i excepcional de tocar el violí i com a
membre del quartet de Joachim. En l'actualitat, a més de ser part del llegat
històric musical del país, és considerat un dels millors violinistes del món.
García
Salas, tot just abans del concert, explicà que la intenció del grup era donar a
conèixer al famós violinista que, malgrat el gran èxit internacional que va
tenir, segueix sent desconegut per a molts, fins i tot a la República Txeca. Un
fet semblant al que es dona a casa
nostra amb Robert Gerhard.
Aquests
tres músics conformen un trio meravellosament musical. Sentiments molt bons
transmesos amb molta generositat i humilitat.
Presentaren
un programa poc habitual en els concerts per a trios. El Trio amb piano en Do Major Op.50, una obra de joventut d’Enric
Granados (Lleida, 1867 - Canal de la Mànega, 1916), que va dedicar a la
seva esposa. Una peça meravellosa, de la qual van obtenir un rendiment càlid i
compromès, fluïdesa lírica molt exquisida assolint una continuïtat melòdica, on
el piano era l’instrument dominant. No podia ser d’altra manera ja que el piano
té un lloc predominant en l’obra d’Enric Granados; el piano va ser el vehicle idoni per a alçar-se com un dels
paladins del renaixement de la música espanyola moderna.
La
segona parta estava dedicada al Trio amb
piano en La menor Op. 50 de Piotr I. Txaikovski (1840-1893), una peça
difícil. Una actuació molt plaent del trio amb piano; perfecta la interpretació
d’aquests il·lustres intèrprets de la bella i màgica música del genial
compositor rus. Una festa per a l'esperit!! El primer moviment, amb molt
lirisme (Pezzo elegiaco) és una mica
capritxós i en forma de sonata, que arriba al clímax, però poc després es
consolida per una melodia celestial. Impressionant la combinació entre violoncel
i violí, des de ben entrat el primer moviment i durant tot el segon moviment.
L’actuació
del Trio Halír va tenir intensitat,
modèstia i subtilesa en l’expressió; moderació exquisida, natural, sense perdre
el matís de la bellesa i la passió lírica. El públic ho va valorar i agrair amb
forts aplaudiments que obligaren els intèrprets a sortir a saludar en diferents
ocasions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada