"Mai creia que cantaria Wagner i aviat debutaré en el meu primer rol wagnerià a l'òpera Sigfried"

Serena Sáenz, una de les grans promeses del cant, desenvolupa la seva carrera a Berlín
i serà a Valls aquest divendres, dia 22de març. 

R. GALIMANY / A. ESTALLO | Valls / Berlín

No sempre es donen les circumstàncies per poder tenir a l’escenari una figura de talent excels en una sala de concerts que queda fora del circuït barceloní.

Serena Sáenz (Barcelona, 1994) simbolitza aquesta nova generació d’artistes del món musical que ha iniciat la seva trajectòria professional fora de casa. A Berlín, capital de la cultura europea per antonomàsia, ja li han començat a arribar les primeres grans oportunitats que li permeten enlairar el vol més aviat del que qualsevol artista de la seva edat hauria pogut imaginar.

Aquest divendres, dia 22 de març (2/4 de 9 del vespre) Serena Sáenz ens porta el seu darrer espectacle al Teatre Principal de Valls dins del cicle Nits de Clàssics.

Quan va decidir que volia dedicar-se al cant?
El dedicar-m’hi va venir arrel de les experiències que vaig viure amb l’escola coral del Orfeó Català.

Jo volia ser ballarina i quan vaig descobrir que podia cantar, la meva nova fixació eren els musicals: podia ballar i cantar. Amb això podem dir que sí que tenia clar que volia estar a damunt de l’escenari, però no fent música clàssica; jo volia anar a Broadway.

Gràcies a la quantitat de concerts viscuts, tant amb el cor infantil com amb el cor jove vaig desenvolupar un amor per la música clàssica i pel públic agraït que ve a veure aquests tipus de concerts. Que bé em vaig decidir per la carrera de soprano!”

Pels que no hem tingut la fortuna d’escoltar-la, veient el repertori que presenta a Valls, ens fa pensar que és una soprano de coloratura. Com es defineix vostè?
“En efecte la meva veu és de soprano lírico coloratura. El repertori amb el que em sento més còmode és el belcanto: Rossini, Bellini i Donizetti són els compositors en els quals estic aprofundint més, però això no vol dir que només interpreti peces d’aquests compositors. Mozart m’educa la veu i és el mestre dels mestres, i el romanticisme de Puccini i Verdi m’enamoren, però ja arribarà el moment, més endavant, on els pugui cantar; la meva veu ha de créixer encara.

De fet, mai creia que cantaria Wagner i debuto en el meu primer rol wagnerià a l'òpera Sigfried el pròxim setembre.”

Tot i la seva joventut el seu repertori ara mateix és ampli i dispar, des de Rameau a Humperdinck,  passant per Mozart. Com gestiona aquesta diversitat de rols?
“La tècnica de la veu és sempre la mateixa. El que canvia és l’estil amb què s’ha d’interpretar cada compositor. Mentre mantingui una tècnica de cant sana, sense voler engreixar la meva veu o fer-la més petita, puc cantar estils molt diferents. Per servir la música no he d’intentar canviar  la meva veu perquè s’assembli a una interpretació d’un altre cantant que, probablement, és la coneguda.

Mantenint una tècnica sana i fidel a mi mateixa m’agrada molt abordar diferents compositors.”

Com se sent més còmoda, en el repertori operístic o en els lieder? Té la sensació que la seva veu quadra millor en una o altra opció?
“És molt difícil escollir entre l'òpera o el lieder, com he dit abans tot es canta amb la mateixa tècnica i el que realment fa la diferència és la interpretació pròpia, i el sentiment s’hi posa en cada peça.

M’he de sentir connectada amb el que estic cantant.”

Ja porta quasi un any al Staatsoper de Berlín. Com hi va arribar i quines sensacions li porta aquesta ciutat, capital europea de la cultura?
“Vaig arribar a Berlín com a estudiant i des d’aquesta temporada formo part del programa Operastudio a la Staatsoper de Berlín.

La capital alemanya és una de les ciutats amb més cultura clàssica d’Europa, hi ha tres teatres d’òpera dins la ciutat, la Philharmonie, la sala Pierre-Boulez i la Konzerthaus. Puc dir amb certesa que cada dia hi ha un centenar de concerts i sempre estan plens. És una ciutat que viu per la cultura i aposta pels nous talents, no podia estar en millor lloc per començar la meva carrera.

Li genera pressió cantar en un teatre com el Staatsoper Unter den Linde i ser dirigida per directors com Baremboim o Rattle?
“M’agrada moltíssim. Mai hagués pensat que treballaria amb aquests mestres i col·legues de primera divisió tant d’hora en la meva carrera. És un estímul constant ser al seu costat, aprenc molt i no paro de superar-me.”

Com s’ha sentit en el rol de Pamina? (en principi havia de fer de Papagena) S’ha adaptat bé a la nova producció?

“Vaig ser la cover de Pamina durant els primers assajos d’escena, ja que l’Anna Prohaska no arribava fins més tard. Per a aquesta raó coneixia els moviments i havia pogut assajar un parell de vegades el vol. Si es vol, perquè en aquesta producció som marionetes hi anem penjats d’un arnes i volem per l’escenari.

Va ser tres dies abans de l’estrena que em van anunciar que seria jo qui la cantaria, perquè l’Anna estava malalta.

Molt agraïda pel vot de confiança que em van donar des de la casa. El rol de Pamina a nivell de tessitura és molt còmode per mi, però la gran dificultat que té és que estàs completament exposada. El paper és molt compromès, tothom coneix l’ària Ach ich fühl’s i espera que arribi el moment per delectar-se les orelles i avaluar si els agrada la interpretació de la soprano o no.”

Expliqui’ns el per què de la línia d’autors que segueix en el repertori que ens presenta a Valls.
“El programa que presentem a Valls és un viatge d’Orient a Occident, comença a l’Índia i acaba a Granada. Un trajecte amb el tren Orient Express per descobrir la música de cada país on fa parada.”

Fins quan té previst fer estada a Berlín? La veurem, properament, als teatres d’òpera d’Espanya?
“Durant dues temporades seré a Berlin, encara no sé res més, però esperem que vingui a Espanya a cantar ben aviat, és molt agraït treballar a casa.”

Quines diferències veu entre ser cantant a Alemanya o ser-ho a Espanya?
“Començar la carrera a Alemanya em dona projecció internacional i em permet estar fixa a l’ensemble d’un teatre, aquesta modalitat no existeix a Espanya. Fora dels països de parla no alemanya funcionen amb contractes per producció, i no per un nombre determinat de funcions durant tota la temporada.”

Nota diferències entre el públic d’Espanya i Alemanya?
“El públic pot ser molt exigent allà on vagis,  potser si el cantant és espanyol i canta a casa el públic és més agraït, però no m’agrada fer comparacions ni generalitzar, cada nit de funció és diferent.”

Quin és el seu repte principal?

“En primer lloc, concentrar-me en aquesta temporada, ja que m’estan arribant molt bones oportunitats inesperades per cantar rols principals i altres concerts en sales importants. Estar preparada a nivell emocional per qualsevol cosa que es presenti és un repte, la veu és sempre la primera que es veu afectada pels canvis. Gràcies al treball espiritual mantinc un espai mental fort.”