 |
| El piano Steinway & Sons que presideix la Sala Paper de Música de Capellades. |
ANNA ESTALLO / Valls / Capellades
Centenars
de músics han desfilat durant les darreres tres dècades per un dels concursos
que més ha revolucionat el panorama musical de la competició en els darrers
trenta anys, però només els millors poden presumir de tenir en la seva carta de
presentació un d’aquests guardons.
És
el Concurs Internacional Paper de Música de Capellades,
un fenomen que ultrapassa les fórmules més convencionals dels certàmens i que
ha esdevingut un revulsiu per als joves talents.
Ningú
no diria que aquesta història va començar de la manera més senzilla i al
menjador de casa, on el matrimoni format per Gemma Romanyà i Miquel Pujol van
instal·lar un piano de cua Chassaigne perquè els seus fills poguessin estudiar
música. Tot això a finals dels anys 80.
Ella,
coneguda empresària industrial, artífex de la coneguda impremta Romanyà Valls
S.A, per on han passat molts dels llibres que tenim a casa, va mostrar el gran
encert d’aplicar la seva visió innata de líder al camp de la música, iniciant
una de les experiències més innovadores que es recorden.
El
piano de cua Chassaigne es va fer famós de seguida. Amb una presència
majestuosa i un so espectacular, va causar una gran sensació. Primer van ser
grups de professors i, estudiants acabats de llicenciar, els que van animar la
família Romanyà-Pujol a posar el piano a disposició de més intèrprets. Era el
moment en què s’acabava de formar l’embrió del Concurs Paper de Música, però això
encara ningú no ho sabia.
El
punt d’inflexió el va marcar l’obertura d’una nova sala a començament dels anys
90: la Sala Paper de Música, de la qual es commemoren els 30 anys. Hi van
passar infinitat d’artistes i, ràpidament, al piano Chassaigne s’hi van incorporar
més instruments. “Havíem arribat a fer entre cinc i sis sessions d’un mateix
concert durant els caps de setmana, eren uns
concerts que tenien molt d’èxit”, explica Miquel Pujol mentre recorda la figura
de la seva esposa -la Gemma-, morta
víctima d’una llarga malaltia la primavera passada.
El
pòsit que ha deixat l’empresària és immillorable. Amb una gran visió de futur,
i per poder incrementar el nombre de concerts, va idear una sèrie de recitals
en format de concurs, arribant al seu punt àlgid amb la incorporació d’Antoni
Ros-Marbà i un elenc d’especialistes que van constituir un jurat completament
professional. I el piano Chassaigne va deixar pas a un Steinway & Sons.
“Aquesta
ha estat la clau de l’èxit del Paper de Música”, afirma Miquel Pujol, que
relata com a partir d’aleshores el nivell va pujar de manera espectacular: “La
professionalització del jurat va ser decisiva per a la reputació del Paper de
Música. A més, als participants els va atraure de seguida aquesta fórmula de
ser recompensats, ja que si guanyen tenien l’oportunitat de fer 10 concerts i podien
prendre part en festivals ben diferents, un al·licient que donava rellevància
al simple fet de guanyar”.
Aquest model de competició continua intacte avui en
dia i el públic ja sap que Paper de Música és segell de qualitat.
El
concert que protagonitzen Irma Bau (violoncel) i Irina Vaselova (piano) -el Duo
DeLis-, aquest dijous, dia 6 de desembre (18 h), al Teatre Principal, és un
exemple de l’alt nivell de qualitat que ofereix el certamen. Totes dues van
guanyar l’edició 2017 del Concurs Internacional Paper de Música, tot just l’any
del seu debut com a duo.
Nits de Clàssics,
que des de fa temps té el privilegi i l’oportunitat d’oferir una programació de
qualitat gràcies a Paper de Música, dedica la vetllada d’aquest dijous al record
de Gemma Romanyà i Valls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada