"La filosofia del grup és donar la volta a les coses"

La violinista Judit Bofarull actua al Teatre Principal aquest dijous, dia 15 de novembre
amb el grup Rebla't.

ANNA ESTALLO/ Valls / Barcelona

No és fàcil trobar un forat en l'agenda de la violinista Judit Bofarull (Valls, 1979). Combina des de fa temps la seva faceta de concertista amb la de professora de música, i té poc temps per a allò que no estigui relacionat amb la seva professió. NIts de Clàssics, en el marc de voler donar rellevància al talent nascut al Camp de Tarragona torna a comptar amb aquesta intèrpret, després que la temporada 2015/2016 ens visités amb l'Arts Quartet.

On  és en aquests moments de fer l’entrevista?

“A Barcelona, en una pausa de l’assaig del quintet!” 

La temporada 15/16 va actuar al Teatre Principal amb el grup Arts Quartet, i ara torna amb  el grup Rebla’t. Funcionen simultàniament les dues formacions? Quin és el sentit artístic de cada formació?

“Els dos grups són grups de companys amb qui ens entenem molt bé personalment i professionalment, per la manera d’entendre la música i per la manera de treballar.”

Per què el nom de Rebla’t?

“És un grup que va néixer fa uns deu anys de la mà del contrabaixista Albert Prats, amb qui ens coneixem des de fa molts anys, i que intenta donar la volta a la música orquestral i apropar-la en un petit format. Fem programes pròpiament de cambra, com el concert d’aquest dijous amb La Truita, però hem fet concerts molt bonics amb música orquestral en versió cambra, com les Quatre estacions de Vivaldi o els Concerts de piano de Chopin , amb un grup de no més de 6 persones.”

En el programa tan sols dues obres. Parli’m de La Truita i de com han dissenyat aquest programa.

“Aquest programa gira a l’entorn de l’obra de Schubert, amb el seu famós Quintet amb piano “La Truita” i un trio amb piano d’un sol moviment. Seguint la filosofia del grup de donar una mica la volta a les coses, intercalem el trio dins del quintet. D’aquesta manera l’oient rep les dues obres d’una altra manera: a la primera part toquem els primers tres moviments del quintet, fem una petita pausa, continuem amb el trio (d’un sol moviment), i seguim amb els darrers dos temps del quintet.”

Què significa per a vostè tornar al Teatre Principal?

“Per mi és molt emocionant tocar aquí, sempre voltant per teatres de tot arreu. Fa il·lusió saber que toques per a un públic tan proper, ple de familiars, amics i coneguts.”

No és gaire amiga de les entrevistes i, pel que he vist, no té presència a les xarxes socials. És possible avui en dia que coneguin els projectes en què treballa sense ser ni a facebook, Instagram, twitter...?

“I tant! És perfectament possible viure i treballar sense facebook!.”

Parli’m dels seus projectes personals. En què està centrada actualment?

“La setmana vinent fem una petita gira amb l’orquestra de Cadaqués a  Madrid, Saragossa i Barcelona. Em fa especial il·lusió la gira per conèixer Ray Cheng, un violinista fantàstic que tocarà el concert de Mendelssohn (només a L’Auditorio Nacional de Madrid), i per poder treballar amb el director Antoni Wit.”

Durant anys ha estat formant part de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Viena. Durant un temps va semblar que es quedaria fora, però finalment va tornar per quedar-se. És on volia ser?

“Sí, a Barcelona he trobat un equilibri molt maco. Fer classes és una manera de revertir tot el que he après en els alumnes d’aquí, i creu-me que d’ells he après i segueixo aprenent molt! Per altra banda tinc força llibertat per participar en molts projectes musicals fora del conservatori, i la varietat és el que fa més atractiva i interessant.”