ANNA ESTALLO / Valls
Lluís
Capdevila (Falset, 1981) tenia raó quan deia en una entrevista abans del seu
concert que en cinc minuts aconseguia posar-se el públic a la butxaca.
Ho
va demostrar en la vetllada de jazz al Teatre
Principal amb un públic que va aplaudir amb sinceritat i emoció, després d’escoltar en complet silenci
-com a ell li agrada-, cadascun dels temes de l’àlbum Diàspora. I en aquest cas acompanyat del veterà i experimentat
contrabaixista Ignasi González, peça decisiva de l’atmosfera única que va
apoderar-se dels espectadors i els va fer viatjar fins a qualsevol de les sales
mítiques de Manhattan.
El
músic, també deia la veritat quan assegurava en l’entrevista que citàvem abans,
que si hi ha una cosa que el caracteritza és el seu so. Ho aconsegueix amb
l’afinació precisa a 440 Hz, però sobretot, amb una simbiosi perfecta entre ell
i el teclat.
Des
del primer tema Long time no see fins
a Broadway East vam veure el músic en
ple èxtasi, apropant-se al punt creatiu més alt. El repertori va ser tot un
regal per a l’audiència amb creacions de gran bellesa com ara el bolero If I tell you the truth que recordava el
moment en què Lluís Capdevila va marxar als Estats per iniciar una singladura
de quasi deu anys a Nova York, ciutat que recordava com a capital del jazz en
el títol Swing.
Un
dels mèrits de Lluís Capdevila es troba en l’essència de les seves creacions.
Tot són temes propis que el músic compon de manera natural, sense obligar-se a asseure
davant del piano per escriure. Una excepció en aquesta norma va ser My romance, una versió de l’obra del
pianista Bill Evans que el nou fenomen del jazz va interpretar en la aquesta
cita tan esperada amb el públic del Teatre Principal.
El contrabaixista Ignasi González durant el concert. Foto: J.G. |
Per
a aquesta ocasió Nits de Clàssics va
perdre alguns dels seus incondicionals, però va guanyar nous espectadors,
alguns de ben joves i de diferents punts del Camp de Tarragona, que com ens
confessaven mentre feien cua per comprar un dels CD’s de l’artista, feia mesos
que seguien la pista de Lluís Capdevila perquè n’havien sentit a parlar, i en
saber que el músic venia a Valls, no es van voler deixar escapar aquesta oportunitat.
El
músic va compensar els llargs aplaudiments del final del concert amb una
particular versió del conegut tema A
wonderful world, amb què va acabar d’enamorar els seus seguidors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada