Xavier Pagès-Corella dirigeix l'orquestra del Reial Cercle Artístic de Barcelona en l'espectacle "Música nostra" al Teatre Principal de Valls. |
ANNA
ESTALLO / Valls/ Barcelona
A
cavall entre la composició i la direcció d’orquestra, Xavier Pagès-Corella
(Sant Pere de Ribes, 1971) forma part d’aquesta generació de gran talent i
valor excels que despunta en tots els
espais on es cultiven i creen nous projectes musicals.
Aquest
dijous, dia 11 d’octubre (20.30 h) puja a l’escenari del Teatre Principal per
posar-se al capdavant de l’orquestra del Reial Cercle Artístic de Barcelona en
l’espectacle Música nostra que s'ha programat des de Nits de Clàssics.
I
més endavant, el març del 2019, serà protagonista a Barcelona on estrenarà una
òpera de petit format inspirada en l’assetjament escolar i que comptarà amb la participació d'un conegut tenor per tota l’audiència del Camp de Tarragona.
En quantes ocasions ha dirigit l’Orquestra
del Reial Cercle Artístic de Barcelona?
“Aquesta
orquestra ha tingut dues etapes. Fa vint anys quan la va crear el Javier
Mateos, pare de l’actual responsable César Mateos, ja hi havia col·laborat com
a director i, ara en aquesta represa després d’uns anys en compàs d’espera,
doncs m’hi he tornat a incorporar. Aquesta temporada és la primera vegada que
hi col·laboro.”
S’han unit específicament per a aquest projecte?
“Música
nostra és un projecte molt ben pensat i madurat que vam idear per a tota una
temporada. El vam dissenyar amb la intenció de fer-ne posades en escena tantes
vegades com fos possible i en el màxim nombre d'indrets possibles. Després la realitat
ve determinada per altres condicionants. El programa el vam estrenar a
Barcelona, a la seu de l’orquestra Reial
Cercle Artístic de Barcelona, i ara ens ha sortit l’ocasió de fer-ho a Valls.
Per tant, serà la segona vegada que interpretem aquest programa.”
Quin resultat va tenir?
“A
la gent li va agradar molt. Era per la diada de Sant Jordi i com que ho vam fer
dins de la seu del Cercle Artístic, que és un edifici antic amb una sala
modernista molt acollidora.”
Com a director, ha actuat alguna
vegada al Teatre Principal de Valls?
“Doncs
diria que no. Potser amb la cobla Sant Jordi hi havia estat alguna vegada, però
he de confessar que en no en tinc una consciència clara d’haver-ho fet”.
El públic està acostumat a escoltar el
repertori que faran a Valls en el format tradicional, especialment les cançons.
Vostès ho faran amb orquestra de corda i tenora. Què aporta a l’audiència
aquest nou format?
“De
fet és una manera de tractar la música que ja s’ha utilitzat moltes vegades, és
a dir, agafar obres que són de petit format i ampliar-les. De vegades això
també es fa a la inversa. Per exemple, estic pensant en les versions
pianístiques de les simfonies de Beethoven per fer-les més assequibles a la
gent. També tenim casos com el de Ravel que agafava una peça de piano i
l’orquestrava com per exemple l’obra per
a piano Quadres d’una exposició de
Musorsky que quasi que ha estat més exitosa que l’obra original.
En
aquest cas agafem unes peces que són originàriament per a veu i piano, i
partint de la proposta del César Mateos que em va demanar de fer un programa de
música catalana que incorporés la tenora, vaig tenir la idea d’agafar unes
cançons de música catalana per fer-ne una versió que fins aleshores no existia
per a una ensemble relativament gran de corda, i en lloc de la veu vam pensar
de posar-hi la tenora perquè és l’instrument que més s’hi assembla, per la seva
expressivitat i pel seu registre.
I
com que del repertori per a orquestra de corda i tenora no hi ha res escrit vam pensar d’agafar un seguit de sardanes en les que la tenora hi tingui un
paper com a solista i fer-ne l’adaptació per a orquestra de corda
del que ja en tenim antecedents. El mateix Pau Casals va fer una adaptació de
la seva sardana Sant Martí del Canigó
per a orquestra de corda.”
Tenen la intenció de fer-ne cap disc
d’aquest programa?
“No
ens ho hem plantejat però no estaria gens malament perquè el resultat és
esplèndid i fer-ne un disc seria una bona manera de culminar aquest treball.”
Vostè es mou en l’àmbit de la
composició i de la direcció. En què es troba immers ara mateix?
“Doncs
ara mateix surto de tot un estiu en el que he estat component com un boig.
Estic treballant en una òpera de cambra que es presentarà en un dels llocs
importants de Barcelona.”
I quin és el contingut?
“És
una obra de caràcter contemporani, tant pel que fa a la temàtica com a la música
en què es parla d’un cas de bullying que
passa en un institut nord-americà en què un adolescent que pateix abusos
sexuals per part del professors també és víctima de la burla i escarni dels
seus companys de classe fins que el noi es col·lapsa i provoca una matança a
punta de pistola i els mata a tots. És una història sagnant, però molt actual.”
Qui ha escrit el llibret?
“L’ha
fet Joan Duran amb qui ja he col·laborat en d’altres ocasions i amb qui també
he fet una altra òpera de cambra Bruna de nit."
Ens pot dir qui seran els intèrprets?
“La
veritat és que ho portem tot d’una manera molt discreta i no podem avançar cap
detall. Sí que podem confirmar que l’estrenarem el març del 2019.”
I com a director d’orquestra en què
treballa?
“Amb
la Camerata Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú seré en el concert de Sant
Esteve. I seguir amb la Barcelona Modern Ensemble en el curs de composició que
aquest any té com a compositor convidat Philipe Hurel a qui dediquem un
monogràfic el 16 de novembre a l’Institut Francès. També estrenarem obres dels
alumnes –compositors en l’estat inicial de la seva carrera-, durant aquestes
audicions."
Considera que és proporcional el
creixement en el nivell qualitatiu que experimenten les noves generacions de
músics amb el coneixement de la societat i del públic que assisteix als concerts?
“Tot
creix. Però estic convençut que no creixen amb la mateixa velocitat.
L’apropament del públic a la música segurament és més lenta que el creixement
dels músics. Si les escoles de música milloren molt i hi ha una bona cantera
doncs l’ascens és més ràpid que no pas la tendència de la gent a anar a veure
concerts.
Ens
trobem que hi ha molta gent preparada, però també necessitem la plataforma
perquè aquests músics treballin. Si no hi ha prou sales de concerts, no hi ha
prou públic i s’anirà creant un dèficit amb professionals que estan disposats a
treballar, però que no tenen l’espai per fer-ho. Hem madurat molt en l’educació
musical i la gent que s’involucra, però en canvi la plataforma on han de
donar-se a conèixer no ha crescut prou.”
És interessant estar informats de les novetats musicals i dels projectes dels músics i compositors que estan en actiu i com no, de poder sentir-ho en directe el proper dijous, si, serà segur molt gratificant.
ResponEliminaGràcies pel vostre comentari, i per valorar l'aportació d'aquest bloc!!
ResponElimina