Kreisler a dalt de tot

La pianista Julia Supinova i el violinista i director d'orquestra Tobias Gossmann un cop acabat el concert al Teatre Principal de Valls que es va dur a terme el dia 4 de maig. Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

El repertori del concert que Tobias Gossmanna ens va presentar el divendres, dia 4 de maig a Nits de Clàssics, té un significat especial i es basa en un criteri molt ben meditat per anar a parar a l’objectiu final: Fritz Kreisler.

Fritz Kreisler (Viena, 1875-Nova York, 1962), és venerat per tots els violinistes, i considerat un dels més grans violinistes de la història, així com un dels més estimats. Igual que tots els grans instrumentistes del passat, i a diferència del que succeeix avui, la seva manera de tocar era personalíssima i reconeixible des de la primera nota. Aquesta reverència la va fer palesa Tobias Gossmann en el transcurs del concert, tant per la interpretació del repertori com per els plaents i il·lustratius comentaris, que tots vàrem agrair moltíssim.

Gossmann va oferir una classe magistral a l’audiència posant en context els espectadors i recordant com Fritz Kreisler, que havia estat tot un nen prodigi, havia arribat a la fama després de passar per alts i baixos en què, fins i tot, va ser vetat pel concertino de l’Orquestra Filharmònica de Viena quedant fora d’aquesta formació orquestral. Aquest fet i d’altres el van allunyar durant uns anys de la música, aconseguint molts més èxits als Estats Units que no pas a Europa. Per temor a ser rebutjat va escriure moltes obres amb el pseudònim de Gaetano Pugnani.

Així, i amb el bon criteri al que ens referíem a l’inici, Tobias Gossmann, encetà el concert amb  la Sonata per a violí i piano núm. 3, la pòstuma sonata  de Eduard Grieg, que sobrepassa en matisos tràgics d'intens contingut intel·lectual, una música típicament romàntica, que Tobias Gossmann la va executar amb gran llibertat i rellevant qualitat musical, sobretot en la Romança  que constitueix el segon temps. En el camí per arribar a Kreisler, ens va interpretar dues obres curtes d’Elgar, però d’una profunda sinceritat i emoció: Chanson de Nuit i Chanson de Matin, de melodia molt atractiva.

Després d’un breu descans, ens presentaven un títol molt breu: Obres diverses per a violí i piano de Fritz Kreisler, i que en realitat va resultar ser el gruix de la vetllada. Tobias Gossmann, incansable en el violí, i Júlia Supinova al piano, transmetien la qualitat de la música de Fritz Kreisler mitjançant composicions pròpies o versions arranjades pels innumerables concerts que va realitzar com a concertista de violí.  

Entre les primeres enumerarem Beautiful Rosemary, una petita obra amb molt d’encant que requereix molt de virtuosisme;  Liebesfreud  (alegria del amor)  Liebesleid (pena del amor). És curiós que Liebesleid soni molt més dolç que no pas Liebesfreud, tot i que està ple de tristesa. El so i el to del violí... admirable... sense paraules.

Entre les transcripcions i arranjaments, que són moltes, fetes per  Kreisler per als seus concerts, Tobias Gossmann ens va interpretar la Danza núm. 5 (Andalucia) d’Enric Granados, la Gavotte de Bach, entre altres.

Tobias Gossmann tornava a Valls, a Nits de Clàssics, després de les recordades vetllades que ens va oferir, com a director de l’Orquestra Camerata XXI al Centre Cultural Municipal, durant moltes temporades. En aquesta ocasió va ser com a violinista, tornant als seus orígens, acompanyat al piano per Julia Supinova, esplèndida pianista amb qui forma un duo de molta qualitat.

Tobias va estar brillant; impressiona la bellesa del seu timbre, així com el seu intens i expressiu vibrato, l’elegància i naturalitat amb que exposa el legato i la seva perfecta articulació; tot això li atorga un segell de qualitat inconfusible al seu art.

Una nova vetllada memorable al Teatre Principal.