“La situació de la música no és gaire bona, ni a Espanya ni a Catalunya"

Tobias Gossmann actua aquest divendres, dia 4 de maig, al Teatre Principal de Valls
en un concert de violí i piano del cicle Nits de Clàssics. 

ANNA ESTALLO / Valls /Alacant

Disciplina, rigor i pensament crític, però també temperància, generositat i gratitud.  En la trajectòria professional de Tobias Gossmann, director d’orquestra i violinista, emergeixen aquests i d’altres qualificatius que ajuden a entendre el tarannà d’un músic que damunt de l’escenari té la virtut d’exhibir la seva millor versió i la dels qui l’acompanyen.

Aquest divendres, dia 4 de maig i al Teatre Principal (2/4 de 9 del vespre), els qui encara no el coneixen tindran l’ocasió de comprovar-ho en el concert de violí i piano en què l’acompanyarà la pianista Julia Supinova.

L’última vegada que vaig tenir l’ocasió de veure’l dirigia l’Orquestra Camerata XXI. Ara el retrobo com a violinista formant duo amb la pianista Julia Supinova. Un canvi important si tenim en compte que des del 1999 es dedicava principalment a la direcció orquestral.

“En realitat no és un canvi, sempre he mantingut la meva faceta de violinista molt activa en grups de cambra i orquestres. Crec que la formació com a director d’orquestra ha de passar primer pel contacte molt intens i professional amb un instrument musical. Aquesta relació és la que realment obre el camí a la comprensió profunda de la música i la seva interpretació”.

Continua amb l’Orquestra Camerata XXI?

“Com tot en la vida, les etapes comencen i s’acaben, i la meva etapa amb la Camerata XXI ja fa un temps que va finalitzar. ”

Fent duo amb Julia Supinova a quin tipus de repertori es dediquen?

“Per a violí i piano hi ha molta música escrita i això abraça moltíssimes sonates dels millors compositors com ara Mozart, Brahms, Grieg, Schumann, Chopin, Txostakovich... El programa que fem al Teatre Principal de Valls l’obrim amb una sonata més seriosa de Grieg i tot seguit passem a peces que són més de divertiment, de saló però d’alt nivell. És música virtuosa, molt agradable d’escoltar i, alhora, de molt alta qualitat.”

Quins projectes s’han proposat com a duo? Potser algun disc?

“De moment el nostre projecte és el de tocar en concert i ampliar el nostre repertori. No descarto que algun dia ens plantegem l’enregistrament d’un disc, però ara com ara tots dos gaudim molt de la interpretació i actuació en viu”.

Com s’imagina que serà trobar-se de nou amb el públic de la ciutat de Valls?

“Torno a Valls amb moltes ganes, justament per la bona relació que tinc amb la ciutat i el seu públic. Tinc records molt i molt agradables de la llarga llista de concerts que hi he dut a terme i de les col·laboracions amb les Festes Decennals de la Candela i amb la coral Terpsícore.”

Vostè va néixer a Siegel (Alemanya) un país conegut per la seva gran dedicació a la música i per tenir una de les millors orquestres del món com és l’Orquestra Filharmònica de Berlín. No obstant, es va formar a Viena. Què li va fer prendre aquesta decisió?

“També m’he format a Alemanya ja que des dels 6 i fins als 18 anys vaig aprendre violí i piano amb professors del meu país. Més tard, després del batxillerat, i quan ja em vaig decidir a estudiar música professionalment, vaig voler completar la meva formació en una de les millors escoles de música. Vaig tenir la sort de passar les proves d’accés a l’Escola Superior de Música de Viena i fer les dues carreres: la de violinista concertista i la de director d’orquestra.”

Va iniciar la seva carrera professional com a líder i concertino de l’orquestra de cambra vienesa Maurice Ravel Ensemble i, més tard, va ocupar la plaça de concertino associat a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Va ser aquest el motiu que el va portar a Espanya?

“Sí, amb 23 anys volia opositar per a llocs de rellevància i vaig guanyar la plaça de concertino a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Una bona raó per mudar-me a Barcelona.”

Com definiria la situació actual que viu Espanya pel que fa al món de la música clàssica?

“Francament crec que la situació pel que fa a la música clàssica no és molt bona, ni a Espanya ni a Catalunya. Sovint falta tant l’interès com els recursos per part de les institucions públiques i les poques subvencions que hi ha em sembla que de vegades estan injustament repartides.”

Què canviaria?

“La música és un bé molt important per a una societat. Els seus efectes beneficiosos en l’ésser humà i, especialment, en els joves, estan àmpliament comprovats per diverses investigacions científiques. Per tant, tornaria a una educació musical conseqüent a les escoles de primària i els conservatoris, i augmentaria les subvencions ben repartides per a millorar el panorama musical. Una altra qüestió fonamental seria la reducció important de l’IVA pel que fa a les entrades i a la contractació d’artistes. La música no és un luxe sinó una necessitat.”

Parla de tornar a una “educació musical conseqüent”. A què es refereix?

“Em refereixo al fet que la musica ha desaparegut com a assignatura obligatòria en l’ensenyament públic a les escoles i ha quedat com una cosa residual. Això ha estat un error molt important. Sabem que els beneficis de la música són molt grans. Per exemple, un nen que estudiï música aprèn moltes més coses que un instrument com ara disciplina, la capacitat de fer coses complexes de manera simultània, reforça la concentració, aprèn a treballar en grup. Abans d’eliminar l’assignatura de música la forma com s'impartia ja era una cosa més aviat rància i avorrida, antiquada; ara es podria fer un plantejament més modern. Crec que l’assignatura de música hauria de formar part del temari com ho fa l’esport que també és molt beneficiós.”

Donem poc valor a la música.

“Un concert ens fa oblidar els nostres problemes i l’estrès diari, ens desconnecta. Veiem resultats destacables quan es fa teràpia amb música en entorns on hi ha persones grans que, per exemple, tenen problemes de demència.

No entenc que a la nostra societat la música estigui tan deixada de la mà i se li doni tan poca importància.”

Què li sembla la metodologia que s’usa en algunes escoles de música d’estudiar l’instrument de manera grupal?

“Aprendre a tocar un instrument és complex i pot tenir un efecte contraproduent fer-ho amb aquest sistema. L’evolució d’aprenentatge és lenta i amb aquesta metodologia la frustració pot conduir l’alumne a l’abandó, com ja s’està veient en infants que estudien un o dos anys i després ho deixen. La metodologia grupal s’usa bàsicament per motius econòmics.”

Vostè que és d’origen alemany deu notar molta diferència del tracte que rep la música en els països amb més tradició en aquesta disciplina.

“Crec que és important destacar que s’han produït dos tipus de crisis: l’econòmica i la cultural. I totes dues han afectat per igual a tot el món, llevat de la Xina, on ara estan descobrint els grans beneficis de la música i han construït gran espais i sales de concerts perquè volen potenciar el contacte de la societat amb la música, aquest gran bé cultural que hem anat heretant dels nostres avantpassats.

El que passa és que en països com Alemanya o en països que estaven més ben situats en l’àmbit musical o que tenien una tradició molt arrelada, la caiguda s’està produint des de més amunt.”

Estaríem parlant d’una crisi de valors?

“Sens dubte, estem vivint una caiguda de la cultura en general. Les institucions públiques haurien de fer alguna cosa per poder contrarestar aquesta situació.”

En l’agenda de la seva pàgina web apareixen diversos compromisos amb la Sinfonieorchester Wuppertal a Itàlia, Suïssa i Alemanya com a violinista. Quina relació manté amb aquesta formació? És un vincle estable?

“Sí, aniré com a concertino convidat a la Sinfonieorchester Wuppertal que és una orquestra de categoria A a Alemanya. Tenim una relació molt estreta i com en la majoria dels meus treballs hi vaig com a freelance, segons les necessitats de l’orquestra.”

Se sent feliç i còmode en el rol de violinista?

“I tant que sí. En primer lloc sóc músic i sóc feliç quan puc exercir la meva professió amb les eines que domino: el violí i la batuta.”

Quins plans té a mig termini?

“M’agradaria poder seguir treballant en la mateixa línia que ara, com a director d’orquestra, violinista, concertino i com a docent per a joves talents. Tinc bones relacions laborals amb orquestres d’Espanya, Itàlia, Alemanya i Malàisia i a curt, mig termini, estaré dirigint diverses orquestres en gires per Itàlia, Portugal i Japó. També estic implicat en un projecte molt interessant a la Universitat d’Alacant i, òbviament, tenim en cartera concerts de duo amb la Julia Supinova i altres formacions de cambra.”

En què consisteix aquest treball com a docent per a joves talents?

“La Universitat d’Alacant està intentant contrarestar aquests efectes negatius que comentava abans. Aquesta universitat ja fa molts anys que té una orquestra d’estudiants i ara estic fent de director treballant per millorar la seva tècnica. Alhora, també tinc alumnes a nivell particular que volen accedir a escoles superiors de música o, fins i tot, que es preparen per opositar en orquestres professionals. I a Rubí sóc professor de l’escola municipal.”

També segueixen la metodologia grupal en l’aprenentatge de l’instrument?

“No, a l’Escola de Música Rubí les classes d’instrument són individuals; no ho concebria de cap altra manera.”