Un espectacle rodó dedicat a la figura d'Emili Vendrell

Dalt, el tenor Roger Padullés interpretant les cançons d'Emili Vendrell. Sota, l'actor Ferran Frauca interpretant el paper d'Emili Vendrell durant l'espectacle de Nits de Clàssics al Teatre Principal. Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

A la tercera va la vençuda. I és que l’agenda del tenor Roger Padullés no té un espai, i les dues cites anteriors previstes amb el públic de Nits de Clàssics, van coincidir amb dues propostes molt importants en grans teatres que un professional de la lírica no podia deixar passar.  

L’espera ha valgut la pena, va ser el passat dijous 5 d’abril, dintre del cicle de concerts Nits de Clàssics. L’espectacle Emili Vendrell, la veu del poble, preparat curosament pel propi Roger Padullés, ha estat un encert i un èxit total. Un text molt amè, amb simpatia que va connectar amb el públic.

En aquesta faceta de la vetllada col·laborà de manera determinant el saber fer de l’actor Ferran Frauca. Una interpretació esplèndida, que amb una naturalitat familiar va comunicar fàcilment amb el públic. 

Frauca té una vocalització que no estem acostumats a escoltar en els actors actuals; vàrem tenir la sensació de ser presents en una conversa molt propera, cosa que s’agraeix. Els petits monòlegs que enllaçaven les cançons, amb els efectes lumínics, van contribuir molt en la qualitat i l’èxit del concert-homenatge.   

     

El tenor vallenc Roger Padullés va sorprendre l'auditori en cadascuna de les seves intervencions per la bellesa del seu instrument i la seva habilitat en la regulació de les dinàmiques i generositat en el fraseig; té una elegància natural en les seves recreacions, amb un molt cuidat legato i un fiato ben ample, que li va permetre mantenir amb molta qualitat Amor nou, vida nova  de Beethoven i el No et duc rancor de Schumann, signant una Cançó de grumet, de Toldrà, francament brillant. 

La veu de Padullés continua sent un regal per a l’oïda, de líric pur amb ribets de lleugeresa.

Menció especial a la important aportació del pianista Josep Surinyac. En la seva presentació al públic de Valls va causar una immillorable impressió. Com que passa desapercebut i fa música acariciant el piano, la sensibilitat, la bellesa i els sentiments que ens transmet ens fan desitjar poder escoltar aquest pianista ben aviat.

La qüestió no és només acompanyar molt correctament els cantants, tant magistralment, sinó polsar el piano com Surinyac i transmetre la bellesa musical que ens fa arribar.

Una vetllada d’alta qualitat per a l'espectacle d’homenatge a Emili Vendrell que, de ben segur, recollirà molts èxits en les properes representacions en diferents escenaris de Catalunya.