La concertista presenta, aquest dijous, dia 15 de març, els temes del seu primer disc amb el pianista Miguel Ángel Dionis en un espectacle al Teatre Principal de Valls. |
ANNA ESTALLO Valls / Madrid
És difícil esgarrapar
un minut del dia a dia de l’Elina Sitnikava. Jornades inacabables d’estudi, assajos,
concerts, classes... un frenesí que només es pot sostenir quan la passió per la
feina se situa per damunt de molts altres al·licients.
La seva, és la
història d’una jove que treballa molt dur per poder situar-se més a prop dels
seus reptes. Poques llicències a la diversió i l’oci, poc temps lliure, horaris
esgotadors i una disciplina i voluntat de ferro amb què Elina Sitnikava fa
honors al seu origen eslau.
Poc importa tan de
sacrifici quan la seva vida és la música.
De vostè
han dit que té els dits de seda.
“És la primera vegada que ho sento i em
complau molt”
L’any 1990
neix a Minsk i el curs 2010-2011 ingressa a la Escuela Superior de Música Reina
Sofía. Què feia abans d’ingressar en aquest centre? Quan va arribar a Espanya?
“Als 5 anys vaig començar a tocar el violí a
l’Institut Escola Superior de Música Nacional de Bielorússia, participant en
concerts i concursos. L’any 2011 vaig arribar a Espanya per poder estudiar a
l’ESMRS.”
Vostè
prové d’un país amb bona tradició musical. Què li va fer prendre la decisió
d’estudiar a l’Escola Superior de Música Reina Sofía?
“Va ser pel meu profesor Zakhar Bron, el professor-fundador
de l’ESMRS. Estudiar amb ell era el meu somni, i tan aviat com em va ser possible
vaig venir a Espanya per poder fer les proves d’admissió. Des d’aleshores visc
aquí, sóc molt feliç i estic molt agraïda per l’oportunitat que tinc
d’aprendre els grans secrets dels millors músics del món.”
Ha guanyat nombrosos
premis i concursos, un dels més recents ha estat el Primer Premi Paper de
Música (2016). Què va significar en la seva carrera?
“En primer lloc em va donar l’oportunitat de
tocar els concerts que formen part de l’itinerari d’aquest concurs i conèixer
els bons músics que també van participar en el certamen”.
Estudia, es prepara,
imparteix classes particulars… però quin és el seu objectiu a curt termini?
“Tocar tants concerts com sigui possible,
seguir perfeccionant-me musicalment i buscar les noves formes per apropar la
música clàssica a la gent”.
Hi ha poca
informació seva a internet. Considera necessari ser a les xarxes socials per
poder arribar a tot el públic?
“Actualment és important ser a les xarxes socials per poder captar públic
i atraure l’atenció cap a tot allò que fa l’artista. Però jo, tot i que entenc
la necessitat i la importància de promocionar-se, sempre prefereixo dedicar el
meu temps i les meves forces a la música”.
En molts
recitals l’acompanya Miguel Ángel Dionis. Sembla que es compenetren molt bé.
“Vaig tenir la sort de trobar el Miguel Ángel, és un gran
músic i, a més, una molt bona persona. Ens entenem molt bé i això ens ajuda a
fer que cada concert sigui especial i irrepetible.”
Com definiria el
moment actual de la seva carrera professional. Què li falta?
“El que més em fa falta és el temps. Tinc projectes,
plans i idees que mai caben en un horari regular. I tenir una mica més
d’estabilitat econòmica i financera tampoc estaria gens malament. Viure sola a
l’estranger no és gens fàcil.”
Es veu en el paper de
solista com a freelance o bé preferiria formar part d’una gran orquestra?
“Tocar com a solista és el meu somni des de
la infantesa, però també m’encanta compartir la música amb els meus companys,
tocar en duos, trios, quartets, en tots els tipus de grups i formacions de
cambra… i ensenyar a tocar el violí, compartir amb els meus alumnes tot allò
que he après durant aquests anys. M’agradaria poder fer tot això.”
En el
concert del Teatre Principal de Valls ha modificat el repertori que,
inicialment havia pensat dedicar a Brahms, Massenet, Monti o Sarasate. Per
què?
“Sí, al final el programa serà diferent. Juntament amb el Miguel Ángel hem elaborat
una projecte molt especial que, justament, començarà aquest dijous al Teatre
Principal de Valls. Gravem el disc amb les obres de la música jueva i de la
música gitana, dues cultures que semblen tan diferents des de fora i que
internament són tan semblants.
Quan
presentaran aquest disc?
“La presentació del disc la farem el dia 12 d’abril
a l’Auditori Eduard Toldrà, a les vuit de la tarda. Esperem que tothom pugui
compartir amb nosaltres la nostra energia i l’amor a través de la música.”
La cita amb Elina Sitnikava és aquest dijous, dia 15 de març, a les 8 de la tarda al Teatre Principal. L'entrada és de franc per als joves de fins a 18 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada