Poemes per a una veu impecable

Michelle Francis Cook durant el concert que va oferir al Teatre Principal acompanyada
al piano de  Joan Manau. Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

La soprano wagneriana per excel·lència, Michelle Francis Cook, es va presentar dijous al Teatre Principal de Valls, en el cicle Nits de Clàssics, per oferir un recital on destacava el Wesendonck Lieder de Richard Wagner, entre altres obres, acompanyada al piano per Joan Manau. Tot dins de l'espectacle Univers Líric en femení dins del Dia de la Dona.

Michelle va sortir a l'escenari, radiant, guapíssima, imposant la seva presència, i ja en els primers compassos de Der Engel vam poder adonar-nos dels trets que caracteritzarien l'actuació: extrema sensibilitat de l'australiana, exquisidesa absoluta al cant i una expressivitat vocal majúscula. A Stehe still!, Michelle Francis va optar per augmentar la potència d'emissió sense que l'intimisme es ressentís gens ni mica, aconseguint traslladar una emoció ben palesa al públic. Especialment en el vers final Tief und tausendfach zu leben pronunciat amb una força expressiva immensa.

A Im Treibhaus, (Estudi sobre Tristan i Isolde | A l'hivernacle)  va tornar a fer gala de tota la seva delicadesa en una altra exhibició de cant magistral. Especialment en el vers final Stille wird's, ein säuselnd Weben , pronunciat amb molta força expressiva. En la mateixa línia d’expressió i delicadesa va interpretar els dos poemes restants, Schmerzen i Träume.  Llàstima dels aplaudiments entre els cinc poemes que van fer perdre l’intimisme i el recolliment que requereix aquesta obra.

Michelle es mostra esplèndida, ja que, tot i les tibantors en l'agut (lògic, és una soprano spinto) fa gala d'un legato i una dicció admirables i d'una sorprenent capacitat per matisar els personatges de les òperes que va interpretar a continuació.

Amb Santuzza va estar dramàtica i angoixada, i molt sensible i emotiva amb la Tosca. Esplèndida i exuberant de veu amb l’Elisabeth de Tannhäuser; potser el moment més important, on va aconseguir explorar tots els matisos de la partitura.

Michelle Francis Cook té un centre de veu molt bo i una amplitud de la tessitura que li propicien cantar obres de soprano i mezzosoprano; és realment una brillant soprano spinto.

El pianista Joan Manau va interpretar dues obres al piano, el Die Loreley de Franz Liszt i la Ballade de Senta - Holandès Errant de Wagner, estant brillant, sobretot amb Wagner, tot i les dificultats del piano del Teatre Principal.

Va ser un molt bon acompanyant de la soprano amb la que treballa en els seus recitals.

Michelle Francis Cook va concloure el concert amb dues cançons napolitanes: Música prohibida i Core ‘ngrato, que van acabar d’arrodonir el recital i satisfer al públic.

La tremenda i merescuda ovació rebuda va ser premiada amb un Lieder de Richard Strauss, un bis admirable en la línia de qualitat que va ser tot el concert.