dimarts, 19 de desembre de 2017

Un espectacle únic, personal i intransferible amb Darryl Taylor

El contratenor nordamericà Darryl Taylor durant una de les seves actuacions. Aquest dimecres,
dia 20 de desembre (21.30 h) serà al Teatre Principal de Valls. 

ANNA ESTALLO / Valls

Nit de Clàssics ha reservat un espectacle íntim, personal i commovedor, d’aquells que arriben al cor per al concert de Nadal.

La soprano Carmen Acosta, el contratenor Darryl Taylor i el pianista Miguel Ángel Dionís tenen a punt una vetllada molt especial amb obres de Händel, Gluck, Britten, Rossini o Chadwick seleccionades amb la perfecta intenció d’oferir un concert singular.

Tots tres són artistes de primer nivell, però Darryl Taylor mereix una menció especial. És una icona del cant mundial.

La seva és una veu d’aquelles que es mouen en un espai desconegut, on els grans tresors de vegades se subestimen. Tant és així que durant anys els contratenors -cantants amb un registre molt agut, per damunt de la del tenor i coincident amb la de la contralt-, han passat quasi desapercebuts i no ha estat fins a finals del segle XX i, sobretot, en els inicis del XXI que els contratenors han guanyat visibilitat.

El reconegut músic cubà Leo Brouwer –guitarrista, compositor i director d’orquestra- és una de les persones que més ha contribuït a exalçar la figura dels contratenors. Artífex del concurs Les Voix Humaines, ha volgut redescobrir aquests cantants tan poc valorats.

Sigui com sigui, al nord-americà Darryl Taylor no li ha faltat mai la feina i amb més d’una dotzena de discos enregistrats la seva trajectòria és imparable amb concerts al Royce Hall de Los Ángeles, al Centre Kennedy per a les Arts Escèniques a Washington DC, al Festival de Música d’Aspen  o amb la Simfònica Johann Strauss de Viena

Darryl Taylor ha aconseguit ser considerat un contratenor de gran prestigi. Com va començar tot?
“Vaig començar la meva carrera professional com a contratenor l’any 2006. Prèviament, ja cantava com a professional però ho feia com a tenor líric lleuger; durant aquella època  vaig enregistrar diferents discos. El cert és, però, que sempre havia tingut una àmplia extensió vocal que anava més enllà del que pogués fer com a tenor. George Shirley, que va ser professor meu a la Universitat de Michigan, em va insinuar en diverses ocasions que jo tenia registre de contratenor, però inicialment vaig rebutjar aquesta idea. El temps va anar passant i anys després vaig acceptar que la meva veu esdevenia més viva, més rica i completa quan jo cantava repertori amb un registre alt i no pas quan interpretava obres per a tenor”.

I exactament quan va rebre aquestes primeres indicacions de què podia ser contratenor?
“George Shirley m’ho va suggerir per primer cop l’any 1994, i dotze anys més tard es va reafirmar en la seva opinió. Aquesta vegada vaig decidir escoltar amb molta atenció el seu consell i, vaig orientar la meva carrera com a contratenor”.

Va créixer en una família de músics?
 “La meva germana més gran cantava, així és que jo la vaig imitar quan encara era un infant. Tots dos cantàvem junts a l’església mentre creixíem a Detroit, una ciutat amb una grandíssima tradició musical. En la meva etapa inicial assajava i aprenia a l’Interlochen National Music Camp.”

Sabem que visita Espanya molt sovint, fins i tot, cada any. Té una relació especial amb aquest país? Quan hi va fer un recital per primera vegada?
“Estimo Espanya. I estimo Catalunya! Aquí tinc amics que són gairebé com la meva família. Vinc a cantar a Espanya des de l’any 1991. El meu primer recital va ser a Matadepera, durant la festa major. I he cantat gairebé en cada ciutat i, pràcticament a tot el país. Al començament, quan vaig arribar a Espanya, no podia dir ni una paraula d’espanyol. No sabia ni una sola cosa de Catalunya. Ara, quasi que puc establir una conversa en espanyol, entenc el català i el començo a parlar a poc a poc’.  Ben aviat espero poder cantar al Liceu!”.

Com serà el concert que farà al Teatre Principal de Valls? Com és la relació amb els seus companys d’escena Carmen Acosta (soprano) i Miguel Ángel Dionís (piano)?
“Hem preparat un concert amb àries i duets d’òperes i oratoris. Els compositors que hem triat per a l’ocasió són Händel, Gluck, Britten, Rossini i d’altres. Realment hem dissenyat un programa que ens satisfà a tots tres i creiem que el públic ho rebrà amb molt d’entusiasme.
El Miguel Ángel Dionís i jo vam començar a treballar junts fa tres anys. És un col·laborador i company meravellós! Té molt de talent i està completament dedicat a la seva professió; és un músic molt respectat a Barcelona. Ell i la Carmen Acosta són de les illes Canàries. La Carmen Acosta no només és una dóna extraordinària, sinó que, a més, és una artista molt apassionada i expressiva amb una veu de soprano excepcional. La Carmen Acosta ha actuat en les sales d’òpera més importants del planeta. I li puc assegurar que les nostres dues veus combinen a la perfecció”.

Té al mercat una àmplia relació d’enregistraments. En quins projectes treballa actualment?
“Recentment he editat dos discos, el Complete Solo cantatas, de Rosanna Scalfi Marcello [Venècia, 1704-1742] amb Naxos Records. Rosanna Scalfi va ser una gondolera del segle XVIII que va ser descoberta per la seva veu i pel seu talent. També tinc al mercat 12 cançons en un CD titulat Love’s signatures amb el segell MSR Records, i diferents títols del compositor  Deon Nielsen Price enregistrats amb la marca Cambria Records CD sota el títol Radiance in Motion.
Properament faré un altre enregistrament de cançons de la compositora Lori Laitman amb el segell Albany Records”.


La cita amb Miguel Ángel Dionís (piano), Carmen Acosta (soprano) i Darryl Taylor (contratenor) és aquest dimecres, a dos quarts de 10 del vespre al Teatre Principal de Valls. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada