dijous, 7 d’abril del 2016

Els 'fados' de Névoa, al Teatre Principal

La cantant en una imatge d'arxiu. Foto: JUAN MIGUEL MORALES

Aquest divendres 8 d’abril, a 2/4 de 9 del vespre i dins del cicle Nits de Clàssics, torna al Teatre Principal de Valls l’acreditada cantant de fados, Névoa.
Ho fa amb un repertori de fados, jazz i amb un estil de cançons que es coneix com a world music
Núria Piferrer, coneguda artísticament amb el nom de Névoa, és una cantant catalana.
Canta en llengua portuguesa però també ho fa en en català a la cançó de Joan Manuel Serrat, De mica en mica del disc Fado distraído o La mar nostra  del disc Història de Catalunya en cançons 2.0.
Va cantar a l'Orfeó català entre el 1985 i 1996. L’any 1998 s’incorpora a la companyia Dagoll Dagom per fer la gira espanyola de l’espectacle Els Pirates, d'Arthur Sullivan i el 1999 va entrar a formar part del grup de música tradicional grega Vradiaki.
La següent etapa, un cop ja iniciat el projecte de Névoa, es caracteritza també per una prolífica col·laboració artística amb Eduard Iniesta, amb qui treballa en diversos projectes musicals: Quatre de cors (1998), Hi ha quelcom que no va bé (2000),De viatges (2004) i Òmnibus (2004)
El 2006 estrena dos espectacles, Cançons de la República, amb Mario Mas, i Creuats pels estrets (Música de la Mediterrània), amb Toni Xuclà. L’any 2007 estrena dos espectacles dirigits per Jordi Prat i Coll, Frida en el mirall i Pensaments escrits al caure de les fulles, aquest darrer presentat al Festival Temporada Alta (2007).
La trajectòria artística de Névoa ha estat marcada per una constant passió per la música i la cultura portuguesa.
 El fado, l’expressió més popular d’aquest gènere, la va seduir a l’instant i li ha dedicat la major part de la seva carrera. 
Aquesta influència també l’ha permès conèixer repertori d’altres autors, grups i gèneres de Portugal. Durant aquests anys ha anat recollint un grapat de cançons que l’han acompanyat i que ens presenta ara adaptades al català amb el seu trio habitual (guitarra, contrabaix i bateria) i una tenora.
 Són cançons com Redondo vocábulo o Grândola, vila morena de José Afonso; Balada da Rita, de Sérgio Godinho; Porque me ollhas assim, de Fausto; Muda de vida, d'António Variações, i altres autors, melodies i lletres meravelloses que han estat part fonamental de la història musical lusa, així com algunes noves composicions que establiran un pont més entre les dues cultures.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada