 |
| La soprano i el tenor durant un moment del concert d'òpera i sarsuela que van oferir al Teatre Principal de Valls, el dia 9 de novembre. Foto: JOAN GASULL |
El públic del
cicle de concerts "Nits de Clàssics"esperava amb expectació
aquest concert, preparat per Jaume Aragall, amb un cartell important
dins del món de la lírica: la soprano Maribel Ortega, amb una
trajectòria ben consolidada a nivell mundial; la pianista Anna
Crexells, ben coneguda i apreciada pel públic vallenc, i acreditada
per les seves intervencions com a repertorista en Masters i en el
proper Concurs Viñas, i la presentació de Alessio Borraggine, tenor
italià, establert a Roma i deixeble de Jaume Aragall.
Com comentava
Jaume Aragall en el post anterior d'aquest mateix blog, va conèixer a Alessio fa dos
anys a Viena en una etapa en què l’italià meditava què havia de
fer amb el seu futur. Aragall recordava aquest moment: "Ell
havia decidit no tornar a cantar però jo el vaig escoltar i em va
semblar que era prou bo, que tenia bon material per treballar i que
progressivament aniria traient tot el seu potencial".
I així és, el
tenor italià es troba en un procés de perfeccionament, de corregir
defectes i d'aprofitar la gran qualitat del seu instrument vocal: de
veu i potència. De la mà del gran mestre que és Jaume Aragall,
dosificarà adequadament la força de la seva veu i guanyarà amb
sensibilitat i lirisme.
Alessio va
iniciar el concert amb les napolitanes Non
t’amo piú
de Tosti, i Passio
de
Bovio-Tagliaferro, que va interpretar amb força. Va continuar amb
una ària, de poc lluïment per un tenor, com es Ch’ella
mi creda
de Puccini, que no acostuma a despertar manifestacions d’entusiasme
en el públic.
En la segona
part va demostrar les seves facultats de tenor en la preciosa ària
Come un bel dì di maggio,
de l’esplèndida òpera de Giordano, Andrea Chenier i la popular E
lucevan le stelle de
Puccini, molt aplaudides i acceptades pel públic.
La soprano Maribel Ortega ens va
delectar amb un fragment de Los
Claveles, sarsuela de
Serrano molt ben interpretada, per continuar amb un tremend Macbeth
de Verdi; un sublim Visi
d’arte, de Puccini, i una
emotiva Mamma morta,
de Giordano.
Com deia una assistent al concert, "la
Maribel té el do d’embolcallar el cor del públic".
Realment es troba en un moment molt dolç de cant, per tècnica,
sensibilitat i expressió, gràcies a una potent emissió, d’especial
bellesa tímbrica en els extrems de la tessitura amb emissió d’una
afinació impol·luta, que va saber mostrar-se implacable a La luce langue, de
Verdi i emotivament humana en els dos duets finals de cada part.
La preparació tècnica del concert
és un treball, aparentment secundari, que correspon a la pianista
Anna Crexells, un dels repertoristes més ben valorats, com ho
testifica la seva realçada activitat en aquesta especialitat.
Dificultat per la quantitat i varietat d’autors i estils que
exerceix al costat d’un altre músic, en aquest cas uns cantants.
I
es valora molt quan els assajos son insuficients i aquesta pianista,
tant delicada i distingida, domina el transport que s’adapta a la
veu del cantant.
És una bona coneixedora de les veus masculines i
femenines, i de les seves respectives tessitures i colors que fan que
el seu acompanyament ens apropi més musicalment.
El públic
vallenc aprecia la qualitat d’aquesta pianista i fa que ella se senti ben acollida. Un fast tenir-la sovint entre nosaltres.
Un concert emotiu que va satisfer als
assistents que van gaudir de fragments d’òpera amb una exquisida
interpretació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada