dijous, 19 de novembre de 2015

Així va ser el concert de Maribel Ortega i Alessio Borreggine a Valls


La soprano i el tenor durant un moment del concert d'òpera i sarsuela que van oferir al Teatre Principal de Valls, el dia 9 de novembre.
Foto: JOAN GASULL

El públic del cicle de concerts "Nits de Clàssics"esperava amb expectació aquest concert, preparat per Jaume Aragall, amb un cartell important dins del món de la lírica: la soprano Maribel Ortega, amb una trajectòria ben consolidada a nivell mundial; la pianista Anna Crexells, ben coneguda i apreciada pel públic vallenc, i acreditada per les seves intervencions com a repertorista en Masters i en el proper Concurs Viñas, i la presentació de Alessio Borraggine, tenor italià, establert a Roma i deixeble de Jaume Aragall.

Com comentava Jaume Aragall en el post anterior d'aquest mateix blog, va conèixer a Alessio fa dos anys a Viena en una etapa en què l’italià meditava què havia de fer amb el seu futur. Aragall recordava aquest moment: "Ell havia decidit no tornar a cantar però jo el vaig escoltar i em va semblar que era prou bo, que tenia bon material per treballar i que progressivament aniria traient tot el seu potencial".

I així és,  el tenor italià es troba en un procés de perfeccionament, de corregir defectes i d'aprofitar la gran qualitat del seu instrument vocal: de veu i potència. De la mà del gran mestre que és Jaume Aragall, dosificarà adequadament la força de la seva veu i guanyarà amb sensibilitat i lirisme.

Alessio va iniciar el concert amb les napolitanes Non t’amo piú de Tosti, i Passio de Bovio-Tagliaferro, que va interpretar amb força. Va continuar amb una ària, de poc lluïment per un tenor, com es Ch’ella mi creda de Puccini, que no acostuma a despertar manifestacions d’entusiasme en el públic.

En la segona part va demostrar les seves facultats de tenor en la preciosa ària Come un bel dì di maggio, de l’esplèndida òpera de Giordano, Andrea Chenier i la popular E lucevan le stelle de Puccini, molt aplaudides i acceptades pel públic.

La soprano Maribel Ortega ens va delectar amb un fragment de Los Claveles, sarsuela de Serrano molt ben interpretada, per continuar amb un tremend Macbeth de Verdi; un sublim Visi d’arte, de Puccini, i una emotiva Mamma morta, de Giordano. 

Com deia una assistent al concert, "la Maribel té el do d’embolcallar el cor del públic". 
Realment es troba en un moment molt dolç de cant, per tècnica, sensibilitat i expressió, gràcies a una potent emissió, d’especial bellesa tímbrica en els extrems de la tessitura amb emissió d’una afinació impol·luta, que va saber mostrar-se implacable a  La luce langue, de Verdi i emotivament humana en els dos duets finals de cada part.

La preparació tècnica del concert és un treball, aparentment secundari, que correspon a la pianista Anna Crexells, un dels repertoristes més ben valorats, com ho testifica la seva realçada activitat en aquesta especialitat. 

Dificultat per la quantitat i varietat d’autors i estils que exerceix al costat d’un altre músic, en aquest cas uns cantants. 
I es valora molt quan els assajos son insuficients i aquesta pianista, tant delicada i distingida, domina el transport que s’adapta a la veu del cantant. 
 És una bona coneixedora de les veus masculines i femenines, i de les seves respectives tessitures i colors que fan que el seu acompanyament ens apropi més musicalment. 
El públic vallenc aprecia la qualitat d’aquesta pianista i fa que ella se senti ben acollida. Un fast tenir-la sovint entre nosaltres.
Un concert emotiu que va satisfer als assistents que van gaudir de fragments d’òpera amb una exquisida interpretació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada