Absolutament fascinant

Els Evenos String Quartet al final del concert que van oferir al Teatre Principal de Valls. Foto: A.E.

Tercer concert de la temporada a Nits de Clàssics i tercer èxit consecutiu.

Evenos String Quartet, una formació integrada per Ivan Knezevic, violí; Ioannis Petrakis, violí; Odysseas Lavaris, viola, i Mathieu Jocqué, violoncel, ha deixat una empremta d’un nivell qualitatiu molt alt en la història dels concerts al Teatre Principal de Valls.

Tot i que procedeixen de tres països amb disciplines musicals diferents (vegeu el post anterior) res no ho fa pensar així. “Partim de la base que el llenguatge de la música és únic. Per això intentem expressar els nostres sentiments d’una única manera. L’expressió de la música és molt més forta que qualsevol diferència lingüística i cultural”, declaraven els Evenos al final del concert.

El públic va sortir absolutament fascinat després d’escoltar els Evenos String Quartet, especialment, per com van saber interpretar l’autèntic Beethoven. Els quatre músics tenen clar el motiu d’aquesta fascinació: “Fa temps que toquem junts aquesta peça de Beethoven i hi hem dedicat moltes i moltes hores, per a nosaltres ha estat un fet semblant al naixement d’un fill, tenir cura del seu creixement i gaudir de la seva evolució”.

La seva manera d’enfocar cadascuna de les obres potència enormement el so del conjunt: res de divinitzar, res de volum excessiu per sobresortir. I d’aquesta manera el teixit del quartet obté una extraordinària transparència, on pot aflorar qualsevol petit detall de les veus interiors, i  s’enriqueix el discurs conduint-te’l fins a moments d’autèntica màgia sonora.

És conegut que durant la segona meitat del segle XVIII hi va haver un desenvolupament cultural en matèria literària, pintura i altres arts plàstiques que es va anomenar Sturm und Drang. Les mateixes paraules ho diuen: Tempestuosos Anhels, un trencament amb la forma controlada i contemplativa de les arts fins llavors, permetent fer brullar la fúria o la passió, de contrastos violents o d’atacs inesperats. 

Amb la versió que van oferir el Evenos String Quartet de l’obra de Haydn i Beethoven, aquest qualificatiu és perfectament aplicable: tal és la riquesa de colors, plans sonors -alguns amb canvis abruptes- que van quedar ben patents.

Els Evenos String Quartet, sense caure en excessos, adopten una sèrie de recursos que enriqueixen el llenguatge, de tal manera que es produeixen aquestes arrencades d’energia, d’ombres subtils. Aquesta mateixa música interpretada per alguns quartets habituals, sol contenidr un constant vibrator. En canvi, aquest quartet busca primer que res la veritat, i no l’ èxit, i això els honra.

A Haydn se l’ha considerat com el "pare" del quartet de cordes, una de les fites més importants en la història de la música occidental. En el scherzo (allegretto) de l'Opus 33 núm. 2, van aconseguir dimensions de transcendental bellesa, incommensurable.

 I després  el presto, amb finals de vis còmica, ja sigui, acabant novament, quan tot ja havia acabat, o amb una imitació de la frase final, per recalcar que sí, que això era la fi. Bon humor de Haydn que deixa sempre un sabor molt grat, sobretot quan és presentat tan expressivament com en aquesta ocasió.

Si Haydn va ser el major artesà musical de la seva època, Beethoven va ser el major geni. Es va obstinar a emular i superar al seu model, un fet que va aconseguir amb gran esforç, com ell mateix va confessar. Però va crear obres d’un atractiu extraordinari, i la versió que ens van brindar els quatre joves integrants del Evenos String Quartet va ser modèlica. 

Enorme riquesa de petits detalls que van relluir sense cap exageració: molta dedicació i amor, mimant els tresors sonors allà amagats.

L’ultima obra inscrita en el programa, el Quartet núm. 2 Opus 13, de Felix Mendelssohn, és cronològicament parlant, el primer, compost l’any 1827 quan tenia tot just 18 anys d’edat (el núm. 1 va ser compost dos anys més tard, sens dubte avatars de les edicions).

Aquest quartet té els quatre moviments de rigor, però amb variants. El primer comença amb una introducció lenta, abans d’entrar en matèria. El segon, adagio,  la famosa Canzonetta, té una part central piú mosso, que anuncia les peripècies de Puck en el Somni d’una nit d'estiu, composició d’uns anys després. L’intermezzo, allegretto con moto convida a diversos canvis de tempo, amb indicacions com llarg, amb fuoco, expressivo o tranquil·lo, i en l’últim moviment fa el mateix, però aquesta vegada es tracta de prendre alè abans d’unes noves variacions de la idea central, amb un tempo trepidant. 

La part del primer violí acaba l'obra amb els mateixos onze compassos amb què va acabar el primer moviment. Els altres instruments toquen aquests onze compassos amb lleugeres variacions, per adaptar la sonoritat del conjunt a un fi que respira infinita pau i tranquil·litat.

Tant és així que quan va acabar l’execució de l'obra, hi va haver uns segons d’absolut silenci a la sala, abans que irrompessin els aplaudiments.

Prova fefaent del geni d’aquest jove compositor (18 anys!), i de la meravellosa interpretació que els Evenos String Quartet va oferir, sense exagerar en cap moment l’expressivitat, la calidesa sonora del conjunt. Van saber imprimir a aquesta música la seva candorosa profunditat. Mendelssohn com ha de ser!

Sonors aplaudiments, que van perdurar amb el públic fascinat. 

El quartet ha acabat la gira a Catalunya i ja han tornat a Alemanya on resideixen habitualment. “Tenim molt concerts a la vista, el suport institucional, i volem prendre part en nous concursos musicals”, concloïen els Evenos String Quartet.