 |
| Mireia Tarragó durant el concert que, juntament amb la pianista Marina Pelfort, van oferir al Teatre Principal de Valls. Foto.JOAN GASULL |
En
l’òpera La Bohème de Puccini, la jove
protagonista comparteix les seves vivències amb el protagonista masculí. També a
Manón comparteix la melangia acomiadant-se
de la petita taula de la modesta llar on passà hores felices amb Des Grieux. I
així podríem recorre totes les cançons que Mireia Tarragó, soprano, i Marina
Pelfort, piano, varen interpretar el passat dijous, 7 de febrer, al Teatre
Principal de Valls dintre del cicle Nits
de Clàssics.
Les cançons que canten tenen la seva història i argument, i s'han convertit en cançons reals gràcies a la inspiració dels nombrosos compositors que han dibuixat els retrats de tots els personatges a partir dels textos dels poetes.
Les cançons que canten tenen la seva història i argument, i s'han convertit en cançons reals gràcies a la inspiració dels nombrosos compositors que han dibuixat els retrats de tots els personatges a partir dels textos dels poetes.
L'espectacle,
presentat per la soprano Mireia Tarragó i la pianista Marina Pelfort, tenia com
a títol La veu dels àngels, un títol
que m'he permès prendre prestat per a aquesta crònica perquè reflecteix molt bé
tant les intencions com els satisfactoris resultats.
Parlava
abans d'espectacle i no concert perquè, a més de cançons, incloïa també la
lectura de passatges i la projecció d’imatges dedicats a la soprano Victoria de
los Ángeles López, molt ben seleccionats i presentats, seguint cronològicament el
repertori del programa que reforçava el relat. Sempre val la pena dedicar unes paraules
per explicar el programa d'un recital. En aquest cas, especialment, perquè
parlem d'intèrprets molt joves que van triar acuradament i amb encert una
selecció d’obres que estaven en el repertori de Victoria de los Ángeles amb la finalitat de dibuixar el seu retrat.
El
programa es va centrar en tres compositors importants, pel que fa a les àries
d’òpera: Purcell, Puccini i Massenet, obrint el concert un fragment del Stabat Mater de Pergolesi. Al voltant
del apartat titulat Les seves cançons
varen interpretar obres de Fauré, Strauss, Granados, Toldrà i Casals. Una
selecció ben trobada, dintre del repertori de la gran soprano, entre les obres
més significatives d’aquests autors. Un
darrer apartat estava dedicat a grans èxits populars amb una obre d’Ovalle i
també de Valverde.
Les dues
protagonistes s'enfrontaven a un programa ben elaborat però molt arriscat tant
per la dificultat com per la popularitat del repertori i, per a qui era la
predecessora que feia seu aquest repertori. Per exemple, cal destacar la
valentia de Mireia Tarragó a cantar Cäcilie de R. Strauss / Hart, un dels lieder més difícils, per molts
motius, del repertori, o Adieu notre
petite table de Massenet. Totes dues són molt joves i a les dues les havíem
escoltat fa un temps a Paper de Música de Capellades i al Metropol de Tarragona;
és un plaer comprovar que segueixen en la mateixa línia positiva. Definitivament,
Mireia Tarragó ha deixat de ser "jove promesa" i ho va tornar a
demostrar amb la seva musicalitat i la seva expressivitat.
La soprano i la pianista (preciós i molt emotiva la Canción de cuna para dormir a un negrito de Montsalvatge ) van completar un bonic retrat de Victoria de los Àngels. El públic va agrair la qualitat i el bon gust de Mireia Tarragó i Marina Pelfort.
La soprano i la pianista (preciós i molt emotiva la Canción de cuna para dormir a un negrito de Montsalvatge ) van completar un bonic retrat de Victoria de los Àngels. El públic va agrair la qualitat i el bon gust de Mireia Tarragó i Marina Pelfort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada