 |
| El Cor de la Universitat Rovira i Virgili durant el concert que va oferir el divendres, dia 23 de març a l'església de Sant Joan de Valls. Foto: JOAN GASULL |
Text: ROMAN GALIMANY / Valls
El passat divendres
es va celebrar el tradicional concert de Setmana Santa, organitzat per
l’Associació Amics de la Música de Valls/Joventuts Musicals de l’Alt Camp, l’Agrupació de Confraries i Germandats de la
Setmana Santa de Valls i la col·laboració de la parròquia de Sant
Joan Baptista de Valls. Els protagonistes: el Cor de la Universitat Rovira i Virgili i l'organista Josep Mateu.
Som conscients que el nivell del concert amb
motiu de l’acte d’inici de la Setmana Santa, ha estat molt alt i que els que hi
hem assistit tenim la sensació d'haver estat molt afortunats: per primera
hem escoltat en viu el Rèquiem en do
menor de Luigi Cherubini.
El Rèquiem en do menor de
Luigi Cherubini és un serè homenatge al monarca francès Lluís XVI realitzat 23
anys després de la seva fatídica mort, l’any 1816. La seva importància es troba
en l’esperit de renovació dins del gènere de la música fúnebre: la seva
grandiositat marcarà les pautes de la missa de difunts dels compositors romàntics.
El sisè moviment no correspon estrictament a la missa de
difunts. A diferència de molts altres compositors, inclou totes les estrofes de
la Sequentia (Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae,
etc.) en un sol moviment. Tot el Rèquiem
té un caràcter solemne i reposat, excepte els dos moviments centrals.
Si la interpretació va ser esplèndida es deu a dos factors
evidents. D'una banda, la proposta de lectura que va fer la directora
Montserrat Rios, que va apostar més per un Rèquiem
reflexiu que no pas per un d’extravertit, i en el qual es va percebre la
qualitat i temprança del seu treball, sobresortint el contrast entre el lirisme
i el to dramàtic quan calia, destacant la sonoritat que va extreure del cor,
envejable des de tots els punts de vista.
 |
| L'organista Josep Mateu durant el concert. |
Poden apuntar-se molts detalls de gran cor: la seva mil·limètrica
coordinació, la seva seguretat en les entrades, la seva pronunciació, la
col·locació de les vocals "perilloses" de forma segura, etc. L’obra
de Cherubini sotmet a moltes dificultats als qui la interpreten, i per aquest motiu fem èmfasis en el treball
del cor que ens va sorprendre molt gratament, així en les notes ràpides del Dies Irae, o el Confutatis, amb els impactants increments d'intensitat molt
emocionants, o la subtilesa en les frases sobre piu.
Cal destacar que en cap moment una corda va sobresortir per damunt de la resta,
i es va escoltar una sola veu, un fet tant difícil actualment en la majoria de
corals: ductilitat, seguretat, poesia en el cant!
L'altre factor que va ser decisiu en l'èxit de la interpretació del Rèquiem va ser l’acompanyament d’orgue que va fer Josep Mateu. Realment va estar al servei de
les directrius de la directora, en tempo i amb intensitat. Va donar una
sonoritat brillant i efectista que ens va fer pensar en l’orgue que
vindrà.
Vam tenir l’ocasió d’escoltar una gran obra
que s’interpreta molt ocasionalment. Una obra que va quedar en l’oblit fins que
la va recuperar, dirigir i enregistrar, el director Arturo Toscanini amb l'Orquestra Simfònica de la NBC, el
febrer de 1950, la versió més
notable de les enregistrades. Un concert de Setmana Santa per a recordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada