"Toco amb guants per trobar l'equilibri just en la sensibilitat de les mans"

Angelo Villani actua aquest dijous, dia 12 d'octubre, al Teatre Principal de Valls.
Foto: BRONAC McNEILL.

ANNA ESTALLO / Valls

La de l’Angelo Villani és una història de superació personal, i també d’humilitat, perquè en el moment que va ser necessari va saber baixar un escalafó i adaptar la seva vida als durs moments que li van tocar viure. Així, i gairebé de la nit al dia, va passar de ser un pianista que enfilava la seva carrera cap a l’èxit, a viure una llarga travessia plena de dificultats que el van  posar a prova.

L’any  1990 es va veure obligat a retirar-se dels escenaris. Què li va passar?

“Cap el final de la meva adolescència vaig patir una lesió molt difícil diagnosticar. Al començament, pensaven que el problema es trobava localitzat a l’esquena o a l’espatlla, però després em van fer unes proves més específiques que van revelar una lesió a la meva mà dreta”.

                                                                                     

Què va fer durant tot aquest temps en què no va poder tocar el piano?

“Vaig deixar Austràlia, la meva terra natal, i me’n vaig anar a Londres a la recerca de la meva curació. Mentrestant treballava com a venedor al departament de música clàssica de la Tower Recors, una cadena de botigues de música. I també tocava ocasionalment el piano”.

L’any 2012 vostè va decidir reaparèixer i ho va fer amb un concert a Londres. Què va sentir en aquell moment?

“Feia 20 anys que somiava de poder fer el meu primer concert a Londres i, òbviament, aquest va ser un gran moment a la meva vida”.

S’ha pogut recuperar del tot de la seva lesió?

“Sí, completament. He tingut la sort enorme de poder comptar amb especialistes extraordinaris que m’han ajudat moltíssim en totes les dificultats que vaig tenir durant la recuperació”.

He vist que toca el piano amb guants. Quina funció fan aquests guants? 

“Toco amb guants des de fa uns 8 anys.  Aquests guants, que són de cotó, m’han ajudat a trobar l’equilibri necessari pel que fa a la sensibilitat de les meves mans des que vaig començar a patir aquell problema degut als símptomes que m’ocasionava els problemes en un nervi de la meva mà.

Al començament usar guants semblava una cosa molt  aparatosa en el món dels escenaris professionals, però passat un temps m’hi vaig acabar acostumant. Ara, molts dels meus propis alumnes també experimenten sensacions amb els guants i ho fan amb resultats molt interessants!! Un dia, però, m’agradaria poder tocar sense els guants”.

Quines coses han canviat per a vostè en tot aquest temps? Toca les mateixes obres dels compositors que interpretava abans de patir la lesió?

“Sempre m’he sentit atret pel repertori del Romanticisme i la meva ambició ha estat emular els grans directors i cantants de l’època daurada”.

Quins són els seus concerts més recents?

“Doncs vinc d’actuar del Japó, Dinamarca i Londres”.

En quins projectes està involucrat actualment?

“Estic absolutament encantat i emocionat amb la resposta que ha tingut la critica en relació al meu primer disc i això m’ha encoratjat a preparar un nou àlbum que veurà la llum durant l’any 2018”.

Com ha preparat el concert que farà al Teatre Principal de Valls?

“Sóc un admirador de la gent i del caràcter espanyol (i també dels seus vins!!) i des d’un primer moment em vaig proposar comunicar alguna cosa que fos personal, commovedora i plena de sentiment. Aquesta és la meva primera aparició a Espanya i em sento molt emocionat. Hi ha alguna cosa especialment pintoresca i molt intensa en el temperament espanyol, i és això el que jo voldria reflectir en el meu concert al Teatre Principal de Valls”.

Quina és la cosa més important de la seva vida?

“La meva parella Zerlina, la meva família, els meus estimats amics, la música i el vi (molt de vi...)”.


Trobareu més informació de l'Angelo Villani al web www.angelovillani.com