dilluns, 31 de juliol de 2017

Una represa que demana continuïtat

L'Orquestra Unesco amb Gonçal Comellas al capdavant en el concert de clausura
del Festival de Música de Santes Creus.

Text: ROMAN GALIMANY

El concert del dissabte dia 29 de juliol, fou la cloenda del cicle de tres, ideat per a la represa dels concerts al Monestir de Santes Creus.

Ha estat sorprenent la participació i entusiasme del públic, amb el propòsit de reviure aquells entranyables concerts que organitzava Mossèn Clemente, entre la dècada dels anys 70 i 80. 
Per a molts ha estat emotiu, per a d’altres sorprenent. I tothom es fa la mateixa pregunta: Com es va deixar perdre una activitat cultural tan enriquidora i pionera entre els festivals d’estiu de música clàssica?

Tindríem unes quantes respostes i algunes ben poc  plaents. Esperem que aquesta manifestació d’avidesa per la música clàssica i per l’estimat, i un tant oblidat Monestir de Santes Creus, desperti la coherent determinació de donar-li continuïtat, amb magnificència, el juliol del proper any.

Com passava en els concerts d’aquelles edicions, en la represa ha  penjat el gratificant cartell “exhaurides les localitats”,  i és que el repertori ho motivava.  Quin encert tancar el cicle de la represa amb un concert Bach! El músic de Déu; música celestial, profunda i harmoniosa, de perfecta matemàtica emocional i d'una altra dimensió.

Gonçal Comellas ens va introduir en el concert obsequiant-nos amb l’Ària de la suite en re; per mi la peça musical més perfecta i bella que s'ha escrit mai i que comunica gairebé totes les emocions.

En el programa dos Concerts de Brandenburg, el tercer i el quart, amb tota la riquesa i la bellesa de Bach: un so ric i sense precipitació, on la fraseologia s’apropava a la perfecció, on la dinàmica era molt subtil.

Gonçal Comellas  afegeix una sensació de poder, càrrega i energia a Bach; on el clavecí no va destacar tan sensiblement com en altres versions on adquireix un protagonisme desproporcionat. Deixà de mossegar. El ritme sorprenent, tots els músics brillants. Una versió en perfecta harmonia i plena d'alegria. 

El Quart concert de Brandenburg és un dels més lluminosos pel que fa a expressió, i dels més moderns pel que fa a concepció, ja que anuncia clarament el model de concert que florirà en l'estil galant i més tard en el classicisme. 

Maria Victòria Fernàndez, al violí, va estar esplèndida i extremadament virtuosa en els moviments primer i tercer. En el segon moviment el violí proporcionava el baix quan el grup concertino tocava sense acompanyament. Els dos flautistes impecables. Una bonica interpretació.

Un punt i a part mereix la Suite en re menor per a flauta i orquestra. Quina bella i sentida versió de Claudi Arimany i  Gonçal Comellas ... li dóna el temps que mereix per assaborir i escoltar la Sarabanda ... quina meravella!! La sincronització, la precisió, el tempo i la dinàmica. Dinàmica a tot arreu. 

En el segon episodi del Bourrée, la flauta adquireix tot el protagonisme; en la polonesa presenta un obligat de flauta sobre el contrapunt inicial del continu. Magistral Claudi Arimany. El darrer episodi de la suite, la Badinerie s'ha convertit en una peça de programa per als solistes de flauta, pel ritme ràpid i la seva dificultat; sota la seva aparent facilitat amaga més d'un parany per a l'instrument solista. És la peça més famosa de la suite i una de les més conegudes de Bach. 
En els concerts, molts flautistes s'adornen en excés a l'hora d'interpretar aquesta breu peça... Queda bé, però això no és el que està escrit a la partitura i hem d’agrair a Claudi Arimany que ens interpretés el Bach pur.

Per concloure el comentari, el Concert per a dos violins i orquestra: esborronador, de bellesa transcendent. La musicalitat dels solistes sublimment exquisida, i bella la seva intensitat subestimada. 

Gonçal Comellas, director de l'orquestra, és aquella ànima increïble, amable i meravellosa que transmet l'amor per la música de Bach. Va donar una força vital del seu propi esclat per a la contínua bellesa.

No hi ha qualificatius prou grans per a aquests concerts i per a l’entusiasme de Gonçal Comellas de recuperar els concerts de Santes Creus. El públic ha parlat de manera ostentosa; els intèrprets hi han servit tota la seva qualitat. La gran ostentació de les arts clàssiques personalitzades en la música han estat servides esplèndidament al Monestir de Santes Creus. Són molts els elements que hi són presents. 

No hi pot haver un altre revenir enrere. Ens hi retrobarem el juliol del 2018!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada